5.07.2007


SÉGOLÈNE

Reconec que la Ségolène Royal em va acabar seduint ahir, tenia els meus dubtes sobre la solidesa de la candidata, fins i tot pensava que el candidat idòni hauria estat l'estratega, el líder del partit, sólid intel.lectual i parella de Ségolène: Françoise Hollande, però en la manera d'encaixar la derrota la candidata francesa em va convèncer del tot. Va aparèixer instants després de les vuit, quan la televisió francesa havia anunciat la victòria de Sarkozy, i ella amb un somriure esplèndid que no deixava veure rastre de decepció admitia la derrota i traslladava esperança i ànims als milions de votants que esperaven una França diferent. Alguna cosa ha començat, alguna cosa és mou deia ségolène i tot i que desitjava éxit i encerts al futur president de la República, potser sabia que precisament ahir començava el compte enrera per que França tingui en un futur immediat la primera dona a la presidència de la República i una digna succesora de Françoise Miterrand.
I del nou lider conservador? Potser millor en parlem un altre dia.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

La Ségolène no ha guanyat per una raó que vaig llegir fa uns dies en algún diari que ara no recordo quin era: no ha guanyat per ser dona i massa perfecta i això ha fet que les mateixes dones franceses no la votéssin, en canvi com que l'Àngela Merkel no és tan perfecta ni tant "guapa" per això va guanyar...és la realitat,trista però la pura realitat!!

Anónimo dijo...

Totalment d'acord. Va ser una senyora. Quina diferència del Sr. Montilla i Maragall.
Ho dius en serio això de que serà la pròxima presidenta? Em sembla que hi ha Sarko per anys... Europa, gira cap a la dreta. Ja ho va dir Lord Giddens: O l'esquerra europea es planteja el tema de la inmigració, globalització, etc.en serio o el segle serà conservador.
Llegeix l'article del FP versió espanyola d'aquest mes sobre aquest tema. És molt interessant.

Anónimo dijo...

Totalment en acord amb tu Àlex, la Sego enlluerna i il·lusiona. Ara bé, està preparat el món de la política - i la societat en general - per una presidenta que sigui dona, i no una "iron maiden" a la que un ram de flors i una faldilla se li fan més estranys que un traje de Tucci? Jo desgraciadament crec que no. França ha desaprofitat una oportunitat d'or per tenir una gran presidenta i líder, a més de malgastar l'opció de que una gran dona demostrés que definitivament això de la política no és cosa d'homes. El segle XXI serà el de les dones, d'això no hi ha dubte, i la política "tradicional" - la d'aquells vells dinosaures, que es neguen a acceptar que el seu temps ha acabat - caurà per la seva mà.

Anónimo dijo...

Crec que no es por reduir la derrota de la Royal a França pel fet de ser dona i atractiva. Segur que això, en algun entorn, no l'ha ajudat, però més decisiu ha estat la divisió de l'esquerra, com sol passar, i la manca de recolzament ferm de l'aparell del partit a una candidata que no va tenir la seva benedicció i que ha prescindit dels seus barons. Si no l'enfonsen els seus ara, pot ser la propera presidenta.