Publicat al diari EL PUNT.
La intervenció del president Zapatero al National Breakfast Prayer, a Washington D.C., al qual vaig assistir convidat pels senadors Amy Klobuchar i Johnny Isakson, va ser positiu tant per l'oportunitat de projecció per a la política exterior d'Espanya com pel contingut dels discursos propis d'un acte polític de primera magnitud que van pronunciar el nostre president, el president Obama i la secretària d'Estat Hillary Clinton –especialment brillant–. Zapatero va agradar amb un discurs carregat de raons a favor de la defensa dels principis i valors de l'actuació política, de la multiculturalitat, de la integració, la solidaritat, la tolerància i la llibertat. Desafortunadament, el dijous de Washington va coincidir amb una sacsejada intensa a les borses i amb una campanya d'erosió de la fiabilitat de l'economia espanyola per afrontar la crisi per part d'alguns mitjans internacionals. La línia editorial del Financial Times i la del seu corresponsal a Madrid, Victor Mallet, fa temps que s'han posicionat en una dinàmica de crítica permanent al govern de l'Estat. Prefiguren, el Financial i Mallet, un clima d'incertesa al nostre país i a d'altres, equiparen les seves economies a la que domina la profunda crisi de Grècia i qüestionen la seguretat a la zona euro, de la qual no en forma part la lliura esterlina. Aquesta línia crítica ha trobat continuïtat en un editorial del New York Times i a Le Monde Economie. La ràpida reacció de la vicepresidenta Elena Salgado i del secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa, en la visita a Londres a fi de reforçar la confiança dels mercats i dels inversors, ha estat oportuna. Convindria fer memòria que Salgado presideix aquest semestre l'Ecofin, l'organisme que supervisa les finances públiques dels països de la Unió i elabora un pla d'ajuda a Grècia.
Les amenaces de la crisi obliguen a engegar iniciatives amb urgència. Malgrat que anem abandonant la situació de rescissió econòmica i que l'endeutament públic és assumible, els indicadors econòmics i els anuncis pel govern de l'Estat sobre la necessitat d'aplicar reformes ho fan molt recomanable.
No sé si l'encertava aquell consell matern que deia: «Pregar no sé si és útil, però no fa mal.» Jo sempre he preferit confiar en les persones i en les polítiques públiques. La situació econòmica requereix valentia, autoritat i decisions en el marc d'un espai de diàleg raonable i de pacte polític i social. Tinc plena confiança en el govern al qual dono suport a través del grup parlamentari; en les capacitats de lideratge del president del govern i en les que tenim com a país. I que sigui benvinguda la pregària o la reflexió, especialment si ve formulada per Zapatero, Obama o Clinton.
