PINK MARTINI. " Hey Eugene!"

Alguna vez habeis conocido a alguien interesante un viernes por la noche,le habeis dado el teléfono e incluso habeis bailado salsa o quien sabe si una canción de Rufus Wainwright y nunca jamás habeis tenido la oportunidad de reencontraros ? No os llamó ? Divertida letra y excelente canción de PINK MARTINI!!!

Hey Eugene do you remember me?
I'm that chick you danced with two times through the Rufus album Friday night at that party on avenue A: where your skinhead friend passed out for several hours on the bathroom floor and you told me yo weren't that drunk, and that i was your favourite Salsa dancer you had ever come across in New York City
Eugene, i said hello, Are you there Eugene....

MEDESKI, MARTIN & WOOD

Ja que no vaig poder anar al concert dimarts a l' Auditori de Girona...us presento una de les bandes

LOVE'S A GAME. THE MAGIC NUMBERS

LOVE IS JUST A GAME
BROKEN ALL THE SAME
AND I WILL GET OVER YOU
LOVE IS JUST A LIE
HAPPENS ALL THE TIME
SWEAR I KNOW THIS MUCH IS TRUE

IL GATTOPARDO, Luchino Visconti

El regne de dos sicilies, donnafugata... i Angelica!

ROY HARGROVE... de nou al festival de jazz de terrassa!!

El millor festival de jazz a Catalunya... torna... Terrassa!!! i amb el retorn d'un dels meus interprets preferits... el trompetista Roy Hargrove... a Terrassa el proper 28 de març, a la nova jazz cava es clar! Recomenació! - sens dubte !!

PRAYER ( PREGÀRIA )

Publicat al diari EL PUNT.


La intervenció del president Zapatero al National Breakfast Prayer, a Washington D.C., al qual vaig assistir convidat pels senadors Amy Klobuchar i Johnny Isakson, va ser positiu tant per l'oportunitat de projecció per a la política exterior d'Espanya com pel contingut dels discursos propis d'un acte polític de primera magnitud que van pronunciar el nostre president, el president Obama i la secretària d'Estat Hillary Clinton –especialment brillant–. Zapatero va agradar amb un discurs carregat de raons a favor de la defensa dels principis i valors de l'actuació política, de la multiculturalitat, de la integració, la solidaritat, la tolerància i la llibertat. Desafortunadament, el dijous de Washington va coincidir amb una sacsejada intensa a les borses i amb una campanya d'erosió de la fiabilitat de l'economia espanyola per afrontar la crisi per part d'alguns mitjans internacionals. La línia editorial del Financial Times i la del seu corresponsal a Madrid, Victor Mallet, fa temps que s'han posicionat en una dinàmica de crítica permanent al govern de l'Estat. Prefiguren, el Financial i Mallet, un clima d'incertesa al nostre país i a d'altres, equiparen les seves economies a la que domina la profunda crisi de Grècia i qüestionen la seguretat a la zona euro, de la qual no en forma part la lliura esterlina. Aquesta línia crítica ha trobat continuïtat en un editorial del New York Times i a Le Monde Economie. La ràpida reacció de la vicepresidenta Elena Salgado i del secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa, en la visita a Londres a fi de reforçar la confiança dels mercats i dels inversors, ha estat oportuna. Convindria fer memòria que Salgado presideix aquest semestre l'Ecofin, l'organisme que supervisa les finances públiques dels països de la Unió i elabora un pla d'ajuda a Grècia.

Les amenaces de la crisi obliguen a engegar iniciatives amb urgència. Malgrat que anem abandonant la situació de rescissió econòmica i que l'endeutament públic és assumible, els indicadors econòmics i els anuncis pel govern de l'Estat sobre la necessitat d'aplicar reformes ho fan molt recomanable.

No sé si l'encertava aquell consell matern que deia: «Pregar no sé si és útil, però no fa mal.» Jo sempre he preferit confiar en les persones i en les polítiques públiques. La situació econòmica requereix valentia, autoritat i decisions en el marc d'un espai de diàleg raonable i de pacte polític i social. Tinc plena confiança en el govern al qual dono suport a través del grup parlamentari; en les capacitats de lideratge del president del govern i en les que tenim com a país. I que sigui benvinguda la pregària o la reflexió, especialment si ve formulada per Zapatero, Obama o Clinton.

MOON RIVER. breakfast at tiffany's, audrey hepburn...

object width="375" height="324">

Hi ha alguna cançó més deliciosa que Moon River, ni una actriu tant adorable com Audrey Hepburn, ni una pel.lícula més romàntica que Breakfast at Tiffany's, ni una ciutat com Nova York ? .....


Moon River, wider than a mile,
I'm crossing you in style some day
Oh, dream maker, your heart breaker,
whereaver you're going i'm going your way
Two drifters off to see the world
There's such a lot of world to see
we're after the same rainbow's end
waiting round the bend
my huclleberry friend
Moon river and me.

MAN IN THE MIRROR. MICHAEL JACKSON

Michael Jackson és un dels grans músics despareguts al 2.009. Mai em va agradar, no he comprat cap dels seus discs, tot i que em recorda els primers balls d'adolescent ( "Billy Jean" ), les primeres sortides de nit... amb el compromís d'arribar abans de les dotze a casa en els estius a L'Estartit. " Man in the mirror" és el tema que més m'agrada de tota la seva extensa producció i a més...un tema amb missatge...


I see the kids in the street
with not enough to eat
who Am I, to be blind?
pretending not to see
their needs a summer's disregard,
a brooken bottle top
and a one Man's soul
they follow each other on
the wind ya'know
cause they got nowhere to go
That's why i want you to know

I'm starting with the man in the mirror
i'm asking him to change his ways
and no message could have been any clearer
if you gonna make the world a better place
take a look at yourself and then make a change...