ADRIANA CALCANHOTTO. AUDITORI DE GIRONA 6 DE NOVEMBRE. FICO ASSIM SEM VOCE

Meravellós el concert d'ahir a l'auditori d' adriana calcanhotto, programat en el festival temporada alta. És un somni que difícilment em podia imaginar, quan treballavem a l'ajuntament per aquest fantàstic equipament municipal, que algún dia sentiría alguns dels meus referents musicals a Girona i a l'auditori. Calcanhotto és un d'aquests referents, forma part de la banda sonora de la meva vida. Des de que vaig sentir per primera vegada a l'estiu de l'any 2.000 "Imverno", Calcanhotto es va convertir en una de les meves vocalistes preferides i darrera d'ella les millors veus de la nova MPB brasilera: Marisa monte, ana carolina...

El concert d'ahir va ser increible, i Calcanhotto ens va regalar fins i tot una versió d'una cançó de maria del mar bonet en un preciós català, i la seva versió del Resistiré del Duo dinámico. Calcanhotto va mostrar sensibilitat amb la nostra llengua, i a més de presentar el seu nou disc mare, va repasar alguns dels seus grans éxits como devolvame o Fico assim sem voce...

CONFIDENCIAL.- Gràcies a David Ibánez, un dels artífex de la cuidada selecció musical de l'Auditori, vaig poder conèixer després del concert a l'Adriana. Va estar encantadora, em va signar alguns dels seus àlbums... en català!, i va prometre'm que avui al concert de Barcelona al Palau de la música...sí que " em regalaria " el "imverno" que no va interpretar a Girona.

OBAMA. YES WE CAN!

BONES FESTES DE ST. NARCIS...DES DE MADRID!

AC/DC NOU DISC NOVA GIRA. THE JACK

Nou disc, i nova gira... ahir amb un dia exhaurides les entrades... Cóm ens ho farem?
AC/DC ja és un dels clàssics de la història del rock: for those about to rock ( we salute you ),highway to hell...i the jack, per exemple!

NOVA EXECUTIVA DE LA FEDERACIÓ PSC COMARQUES GIRONINES. MARINA GELI Presidenta. QUIM NADAL 1r secretari

Executiva de la Federació de les Comarques Gironines



Presidència Marina Geli i Fàbregas



Primera Secretaria Joaquim Nadal i Farreras



Secretaria d´Organització Esteve Pujol i Bada



Secretaria d´Imnplantació, Acció Electoral i Finances Josep Quintanas i Bosch



Secretaria de Política Municipal Narcís Cassasa i Font



Secretaria Municipal de l´Observatori

de Bones Pràctiques Magda Casamitjana i Aguila


Secretaria de Coordinació Institucional

i Organismes Públics Àlex Sáez i Jubero



Secretaria de Coordinació Institucional,

agents econòmics i socials Pia Bosch i Codolà



Secretaria d´Educació i responsable

de campanyes electorals Rafel Bruguera i Batalla



Secretaria de Formació Marian Sais i Bedmar



Secretaria d´Acció Sectorial Pere Albó i Marlés



Secretaria de Política Econòmica Xavier Amores i Bravo



Secretaria de Justícia i Seguretat Yolanda Vila i Fernández



Secretaria de Política Social Pepa Celaya i Armisén



Secretaria de Cultura i Universitats Estanis Puig i Artigas



Secretaria de Polítiques d´Igualtat Mònica Geronès i Rovira



Secretaria de Política Territorial Joan Albesa



Secretaria de Treball Rafael Ginés i Guerrero



Secretaria de Turisme, Esport i Lleure Glòria Plana



Secretaria de Joventut Primer Secretari de les JSC CCGG



Vocals

Pere Casellas, Esteve Maurell, Núria López i Rodríguez, Miquel Palomeras i Anglada, Consol Cantenys i Arbolí, Dolors Padilla, Francesca Palomeras,

Roger Casero i Gumbau, Albert Pacheco i Planas, L luïsa Parrilla i Alcalde

INTERVENCIÓ AL PLE DIJOUS 2 OCTUBRE. PRIMER PROJECTE DE LLEI DE JUSTICIA

Gracias Sr. Presidente, sr. ministro de justicia, sres diputados, sras. diputadas.

Sometemos a votación de la cámara el primer proyecto de ley de justicia en la presente legislatura. Lo hacemos en un clima de consenso imprescindible para afrontar los retos que ciudadanos y operadores jurídicos nos demandan en la presente legislatura. Nuestro gobierno y el grupo parlamentario socialista tienen iniciativa y ambición política para avanzar decididamente hacia una administración de justicia moderna, de calidad y adaptada a nuestro estado compuesto.

Déjenme manifestar en nombre de nuestro grupo la satisfacción por el apoyo a éste proyecto de ley con contenido orgánico. Se modifica únicamente el número segundo del art. 65 de la Ley orgánica del Poder Judicial para atribuir competencia a los juzgados de lo penal en el cumplimiento de resoluciones judiciales del conjunto de la unión europea que impongan sanciones pecuniarias. Han sido aceptadas las tres únicas enmiendas presentadas en el trámite de ponencia y de comisión.
Fue aprobada también la pasada semana en comisión de justicia con competencia legislativa plena el proyecto de ley sin contenido orgánico, y que incorpora al derecho español la aplicación del principio de reconocimiento mútuo de resoluciones judiciales con sanciones pecuniarias que fue establecido en la decisión marco 2005/214 JAI.

La satisfacción es doble : en primer lugar por iniciar con buen pie los trabajos legislativos en materia de justicia en la presente legislatura, en un clima de mayor diálogo y acuerdo que en la pasada legislatura, y que ha tenido un buen preámbulo con el acuerdo de renovación de los vocales del CGPJ, y en la elección de su presidente. Y en segundo lugar porque se trata de un nuevo impulso en el objetivo de creación del espacio de libertad, seguridad y justicia en la Unión europea. Éste nuevo instrumento legislativo se añade a los ya incorporados a nuestro ordenamiento jurídico en la anterior legislatura relativos a la orden de detención europea, los procedimientos de entrega entre los estados miembros y la relativa a la ejecución de las resoluciones de embargo preventivo de bienes y aseguramiento de pruebas.
Nos consta además que el ministerio de justicia está preparando en el marco de la troika comunitaria de la que también forman parte Hungría y Bélgica, una ambiciosa agenda para la presidencia de España de la Unión europea en 2.009 para seguir avanzando en éste objetivo establecido en el tratado de Amsterdam.

Tiene el Gobierno, el ministerio de justicia, y nuestro grupo parlamentario la firme voluntad política de afrontar una legislatura decisiva en el ámbito de justicia. El ministro Fernández Bermejo ha anunciado el impulso de una gran reforma procesal, que permita dotarnos de una administración de justicia moderna, de calidad y con plena vocación de servicio público para los ciudadanos.
El presidente del Gobierno en su discurso de investidura afirmó su compromiso con la justicia como política de estado, y cómo una de las políticas que van a ser prioritarias en los próximos años. Del mismo modo se pronunció el lider del principal partido de la oposición y otros portavoces. El proyecto de ley de presupuestos para el próximo año constituye prueba iures et de iure de la voluntad y el compromiso de éste gobierno con la políticas de justicia: incremento del 6% del presupuesto en relación al presente ejercicio ( 1.658 millones de euros ).

Aprovecho ésta tribuna y el presente proyecto de ley que será aprobado con pleno consenso para interesar del conjunto de grupos de la cámara predisposición, diálogo y apoyo al ministro de justicia y a nuestro grupo parlamentario, para que podamos desplegar el conjunto de cambios normativos que precisa nuestra administración de justicia. Sin éste nuevo clima de consenso será muy difícil afrontar las reformas procesales que el ministro pretende impulsar sin caer en lo que nuestro compañero y exministro López Aguilar definía como “penelopismo” tejer – como la Penélope de Ulyses – legislativamente, para que algún día otros destejan sin solución de continuidad.
Sin duda no pueden repetirse las situaciones de bloqueo singularmente vividas en la anterior legislatura en el ámbito de justicia, ya que existen proyectos – como el nuevo modelo de oficina judicial – que demandan de nuestro esfuerzo y acuerdo para sentar bases sólidas de ésta administración de justicia de calidad y bien valorada por los ciudadanos, que todos deseamos.
Confiamos que ésta sea una legislatura ganada para la justicia.

KEITH JARRETT TRIO " WHEN I FALL IN LOVE "

Pocs músics aconsegueixen emocionar-me com Keith Jarrett, és realment especial... i si hi ha una peça que em deixa absolutament tocat cada cop que l'escolto en les infinites versions deconstruides que ha fet el Jarrett trio es sens dubte... when i fall in love... perdeu els set minuts per escoltar-la... de veritat!

LUIS COMTE DE LA CRUZ

RICHARD WRIGHT IN MEMORIAM. GREAT GIG IN THE SKY. PINK FLOYD

En la mort de Richard Wright ( Pink Floyd ). Gràcies per la teva música.

CARLES CRUZ AL CGPJ

Si bona notícia ha estat que finalment després de quasi dos anys hi hagi acord per renovar el màxim órgan de govern del poder judicial, més ho ha estat conèixer que el magistrat de l'Audiència Provincial de Girona Carles Cruz Moratones en formarà part. Merescut reconeixement a un excel.lent jurista i persona, sensible als problemes de la justícia i implicat des de sempre, molt especialment en els darrers anys amb tota la problemàtica derivada de la violència de génere. Primer com a advocat i després com a jutge i magistrat Carles Cruz s'ha guanyat el respecte de tots els operadors jurídics i estic segur que des de la seva nova responsabilitat contribuirà a millorar el servei públic de la justícia.

També conec a Antonio Dorado, president del Consejo nacional de secretarios judiciales que també serà nomenat vocal del CGPJ. Dorado m'ha convidat en la meva etapa parlamentària en varies ocasions a participar com a ponent als seminaris que organitza el seu col.legi. En el coneixement i el tracte personal que sempre m'ha dispensat he valorat al jurista, a l'home compromés amb millorar l'administració de justícia per damunt de la discrepància. També serà escollida Margarita Uría, que va ser companya diputada a la comissió de justícia la darrera legislatura. Excel.lent jurista, de sólids coneixements i experiència, i amb enorme capacitat pel diàleg i l'entesa.

Els tres vocals seràn escollits a proposta de diferents formacions polítiques. Jo confio plenament en la seva independència i a més des de la coneixença personal sé perfectament que posaràn el millor de sí mateixos per modernitzar i millorar el servei de la justícia. El millor que pot fer-se des de tots els estaments de l'Estat es deixar-los fer i respectar la feina que puguin fer a partir d'ara en el renovat Consejo General del Poder Judicial.

CATALUNYA EXPRESS A NICARAGUA

Haig de reconèixer que feia temps que no agafava el tren per anar de Girona a Barcelona, molt abans de la crisi d'infraestructures. Avui estava realment cansat per agafar el cotxe per anar-me'n a Barcelona i he optat pel tren, pel Catalunya-express. Per poc més de sis euros i poc més d'una hora al centre de Barcelona, diferència més que substancial de fer-ho en cotxe en temps de crisi, i sobretot amb altre comoditat i sense riscos. Imagino les noves millores que és produiràn amb l'alta velocitat, també per un trajecte curt com aquest que acostara les dues capitals catalanes en poc més de vint minuts de tren.

Comprobo que les iniciatives parlamentàries fetes a l'inici de la legislatura passada, amb dures negociacions amb altres grups parlamentaris però sobretot amb el nostre propi ministeri de foment no van caure en buit. Les millores en la línea son perceptibles i especialment les millores en algunes estacions. Especialment em fixo durant el viatge amb l'estació de Caldes de Malavella i les millores que si van fent tant en l'edifici de l'estació com en les andanes. Fa més de deu anys vaig interposar una reclamació contra Renfe per les lesions que es va produir una passatgera en baixar del tren per l'alçada entre l'escala i la própia andana, que tot just avui s'està reduint. Servei eficient i puntual, potser amb l'únic inconvenient d'un auster sistema de refrigeració que deixa un ambient massa calorós en els vagons. Arribo a una moderna estació de Sants molt a prop de la seu del PSC al carrer Nicaragua de Barcelona.

Avui reunió de diputats i senadors amb el president de la Generalitat José Montilla, i amb diferents membres del govern i de l'executiva nacional. En l'agenda i l'horitzó proper els reptes de la present legislatura: superar la crisi económica i l'aprovació d'un nou model de finançament autonòmic i el desplegament de l'estatut d'autonomía. Fermesa, seguretat, treball per superar les dificultats i confiança en que amb la majoria catalana a Madrid i les negociacions entre governs serem capaços d'aconseguir un nou marc més just que permeti garantir un bon nivell de serveis públics de qualitat, i retornar al nivell de creixement de la nostra economía.

Dimecres vinent compareix el president del Govern en el ple dels diputats per analitzar la situació económica. Haurà començat el segon període de sessions de la present legislatura.

POSTALS DE NOVA YORK II ( 14 ). THE HISPANIC SOCIETY OF AMERICA.

Una any més haig d'agrair al que ja considero bon amic meu, el consul espanyol encarregat d'assumptes culturals al consulat general de Nova York Roberto Varela, que m'aconselli i em faciliti també conèixer la projecció de la cultura espanyola i també la catalana a Nova York. En Roberto és un excel.lent diplomàtic que fa una important tasca de promoció i coordinació d'activitats culturals d'Espanya a Nova York, i edita una programació bimensual ( Spain in NY ). Ell és qui va suggerir-me la visita a The Hispanic Society ( 155th street cantonada amb Broadway, cal agafar la línea vermella 1 que pràcticament t'hi deixa al davant ), una visita que no s'ha de deixar de fer si un està mínimament interessant en l'art i molt especialment amb la pintura espanyola del segle d'or .

The hispanic society of America, va ser fundada al 1.904 per Archer Milton Huntington, hereu d'una de les fortunes americanes provinents de l'explotació del transport per ferrocarril i navier, que es va interessar per la cultura espanyola a través de diferents obres literaries, i que va dedicar-se a col.lecionar art, llibres provinents d' Espanya i que podia comprar fora del territori de l'estat espanyol per fer-ne un museu espanyol a Nova York. El museu ha quedat clarament antic, amb el mateix concepte i espai en que va obrir-se a principi de segle passat. Ens l'ensenya amb delicadessa i passió un dels curadors , però em sorprén les escases visites. És evident que cal fer-hi urgent intervenció, i que potser el ministeri de Cultura hauria d'intentar-hi tenir una participació activa en la definició de futur d'aquest important museu que compta amb pintures de Goya - entre d'elles un excepcional retrat de la duquessa d'Alba -, tres Velázquez, i altres d' El Greco i Antonio Moro. A més hi ha una sala dedicada al pintor valencià Joaquin Sorolla, Las regiones de España ( 1911-1919 ), que actualment està en itinerància per Espanya, i que conjuntament amb d'altres obres exposades al museu completen una de les col.lecions més importants del pintor.

Tal vegada la própia experiència de The Cloisters, museu associat al MET sería també bona per l'Hispanic Society per tal de donar a conèixer el museu i el seu important llegat pictòric.

POSTALS DE NOVA YORK II ( 13 ). EL P.S.1 MOMA A QUEENS

A Long Island City, a Queens ( 22-25 jackson avenue amb la 46th avenue ), el Metropolitan museum of modern art ( MOMA ) va crear a l'any 71 en unes antigues escoles abandonades sales d'exposicions i centre de creació de nous artistes.Els edificis dels entorns contenen graffitis de molta qualitat i dónen al propi espai del P.S.1 imatge de postmodernitat.

A l'estiu cal anar-hi els dissabtes als WARM UP ( tots els dissabtes de juliol al primer de setembre, de tres de la tarda a vuit del vespre ), ingeniosa idea que permet combinar les performances musicals , amb actuacions de djs de vanguarda o grups de música electrónics o jazz d' avanguarda amb la visita a les exposicions temporals dels nous i joves creadors contemporanis. Aquest any destaca una exposició de pintures, escultures, video art, sobre armes, somnis i banderes ( weapons, dreams, flags ),en un diàleg de la visió d'artistes dels 60's i 70's i la d'artistes contemporanis, on queda subratllada l'utilització dels símbols en la cerimònia dels conflictes i de les guerres.

POSTALS DE NOVA YORK II ( 12 ). THE CATALAN CENTER. THE CLOISTERS.

Dissabte a Manhattan, i dia de brunch ( breakfast + lunch ), no em resistiré a no menjar-me uns eggs benedict. He quedat de bon matí amb Mary Ann Newman a la cafeteria ( a la cantonada de 17th street amb la setena avinguda ). La Mary Ann és una novayorkesa que a finals del setanta va anar a Madrid a ampliar estudis i que va conèixer Barcelona, i va enamorar-se de la ciutat, de Catalunya i la cultura catalana. Va fer la seva tesi doctoral sobre Eugeni d'Ors, va viure una bona temporada a Barcelona i amb el nou govern de la Generalitat ha posat en marxa the catalan center a Nova York en col.laboració amb la New York University ( NYU ), per ajudar a difondre la cultura i la llengua catalana a Nova York. Mary Ann és una extraordinària conversadora i excel.lent persona, amb un català preciós i una estima pel país que li permeten fer de perfecte interlocutora per la tasca encomenada des de l'Institut Ramón Llull. Conversem sobre els projectes en els que treballant, en idees de col.laboracions de futur, i en la seva visió de Catalunya i d' Estats Units des de la seva privilegiada posició. Parlem dels mecenatges tant importants en la cultura americana, i tant importants en la reneixença catalana, en contrast - sota el meu parer - en avui en dia, en que les administracions públiques son les que més esforç dediquen a la promoció de la cultura, i el mecenatge i l'iniciativa privada han quedat en segon plà, tal vegada perquè a vegades fins i tot està penalitzada per la societat catalana. La Marie Ann em fa reflexionar sobre el trencament que suposa pel mecenatge el període franquista. Després d'ensenyar-me unes excel.lents vistes panoràmiques de manhattan des del terrat del edifici on viu a la 16 street i des d'on va poder prendre unes excel.lents però frapants fotografies del malaurat 11 de septembre que també m'ensenya decideixo fer una visita que tenia moltes ganes de fer: The cloisters.

Potser aquesta no és una visita pels que per primera vegada arriben de turisme a Nova York, però sens dubte paga la pena anar-hi en d'altres visites. Cal agafar la línea blava A del subway fins a la parada a la 190 street - molt i molt amunt de manhattan. En arribar endinsar-se en Fort Tryon Park i en un passeig deliciós si fa bon temps de deu minuts s'arriba a The cloisters. Aquest museu que depèn del metropolitan museum, va ser finançat pel milionari John d. rockefeller, que va construir aquesta seu els anys trenta i va comprar la col.lecció de l'escultor George Branard que comprén claustres sencers, capelles, vitralls, salons medievals del romànic i gótic europeu. Hi han peces provinents de Catalunya, de molts indrets d' Espanya, França, Alemanya, Austria o Hungria. Contràriament al que imaginava el museu està fet amb gust i criteri, i els claustres originals que s'exposen, reconstruits peça a peça estàn exposats tal i com podriem veure en una abadia catalana o francesa. Especialment espectacular es veure el claustre del monestir benedictí de st. miquel de fuixà. Em sorprén gratament que en la explicació del museu es fa constar que el monestir saquejat al segle XVII i en ruines des del segle XIX és .... de França ( originally Catalunya ), Rousillon, about 1130-1140.

M'interesso especialment per un preciós i petit sepulcre, policromat, que sembla va pertanyer a Ermengol IX, compte d'urgell que originalment era a l' esglèsia de sta. maria de castelló de Farfanya ( Lleida ) i un doble monument sepulcral d' Àlvar de Cabrera, compte d'urgell i la seva muller Cecilia de Foix que originalment era a l' esglèsia de sta. maria de bellpuig. No puc deixar-me d'imaginar com a inicis del segle xx els col.lecionistes deurien fer les transaccions comercials amb la própia esglèsia o amb algún traficant d'obres d'art, però probablement també els col.leccionistes n'han assegurat la seva existència.

També em criden l'atenció una col.lecció d'aquamanilas - utilitzats en les cerimonies catòliques per rentar-se les mans -, amb diferents formes d'animals i uns excepcionals tapissos del segle XVI originaris de Brusel.les i que simbolitzen la caça simbòlica de l'unicorn.

POSTALS DE NOVA YORK II ( 11 ). LIVE AT THE VILLAGE VANGUARD

Si hi ha un local a jazz on és respira jazz es el Village vanguard (178 seventh avenue at 11th street ), un local underground, on el clima, l'acústica i l'ambient és el propi i idoni per un concert de jazz entre amics.

Al pas de la setena avinguda pel west village pot distingir-se l'ubicació del village vanguard, gràcies a un tendal vermell amb el nom del local que serveix de reclam. Una porteta petita i unes escales estretes condueixen al local soterrani. Vermell a la moqueta del terra i a l'escenari, negre la resta, amb decoració austera, i fotografies dels grans del jazz. Tauletes petites, on un pot prendre una copa mentre escolta la performance, il.luminació de recolliment i una sonoritat envolvent que no evita de tant en tant les vibracions que experimenta el local no própies de la música sinó del subway de la línea 1 que passa just per sota del vanguard. Tot i així el vanguard és la modesta catedral del jazz a manhattan, vàlid només per creients i no pels conversos a la música, no és elegant sinó funcional per tal que el jazz sigui l'autèntic protagonista. Potser per això és un dels locals preferits pels músics, una de les sales de concert on s'han produit més enregistraments en directe i on els amants del jazz poden trobar-se més cómodes.

Aquest any tinc l'oportunitat al vanguard d'assistir-hi a un extraordinari concert del quartet de la vocalista Rebecca Martin, a la que acompanyen entre d'altres el baixista del Mehldau trio: larry granadier i l'excel.lent guitarrista Kurt Rosenwinkel. I també a un concert del quartet del pianista Kenny Barron. Com es fa estimar el jazz... i manhattan !

TRAGÈDIA A MADRID. LA MORT QUE NO AVISA NI RESPECTA

Avui dia de sessió de la diputació permanent al Congrés de diputats, i que en certa manera començava a marcar la fi del període de vacances i el proper inici de curs parlamentari, les notícies de compareixences de ministres han quedat clarament en segon plà, davant l'imprevisible tragèdia que s'ha produit a Madrid, amb la mort de més de cent cinquanta passatgers d'un vol d'Spanair a Gran Canària. El fet luctuós encara fa més enfàtic pel país el fi del període de descans i tranquilitat própi del mes d'agost. Dolor, consternació i la nostra més profunda solidaritat amb les víctimes, algunes famíl.lies senceres que tornaven a casa, o que iniciaven les seves vacances. No és previsible perdre la vida en un accident aeri, probablement el mitjà de transport més segur, estadísticament el més fiable però la fatalitat - que sempre obeeix a causes concretes, i no sempre és evitable -, ha produit avui un dels sinistres aeris més luctuosos de l'història de l'aviació civil a Espanya.

En dies com avui et preguntes per la fragilitat de la vida, l'incertesa del futur i cóm la mort arriba sense avisar ni respectar dies, ni vacances, ni persones. Costa que una tragèdia d'aquest tipus no t'arrosseguin a una consciència negativa de l'esdevenidor proper. En moments en que precisament aquest no sembla favorable, una notícia com la d'avui és esfereïdora. Caldrà que ens sobrepossem, i que donem la cara al futur immediat: un setembre amb moltes dificultats però a la vegada amb reptes i amb esperances.

Descansin en pau les víctimes mortals de l'accident de Madrid.

POSTALS DE NOVA YORK II (10). DALÍ AL MOMA.

Si una de les visites obligades a NY és el The Museum of Modern Art (MOMA) al 11 west 53 street, en ple Midtown Manhattan, prop de la zona de privilegi de la Cinquena Avinguda, perquè conté una de les col·leccions més completes d'art contemporani, i també per la brillant resolució arquitectónica de l'edifici, net, lluminós, d'espais amplis, diàfans, que garanteixen una perfecte exposició de les obres, i que conjuntament amb el Whitney, el Guggenheim, i ara el New Museum converteixen aquesta ciutat en una de les capitals de l'art modern i l'art contemporani. Aquest estiu, mereix per sí sola la visita a la realment excepcional exposició temporal DALI & FILM, a la sisena planta del museu.

La mostra, organitzada per la Tate Modern de Londres, amb la col·laboració amb el MOMA i la Fundació Gala-Salvador Dalí - com s'hi nota la participació de la seva directora Montse Aguer!-, repassa les col·laboracions del pintor empordanés amb el món del cinema i el que aquest ha influït en la seva obra, amb la utilització de les il·lusions òptiques, i la incorporació de la imatge plenament a l'obra de Dalí i, posteriorment, a l'art modern i contemporani.


Des de les conegudes col·laboracions de Dalí als anys 30 amb el seu amic el director Luis Buñuel, a Un chien andalou i L'age d'or , a projectes no finalitzats de col·laboració amb els germans Marx o especialment amb Walt Disney, -es poden veure quinze minuts realment deliciosos de pel·licula d'animació titulada destino amb tots els dibuixos i pintures que Dalí va fer en col.laboració amb la factoria Disney per produir una pel·lícula animada surrealista-, o projectes finalitzats com l'escenificació d'un somni segons el projecte ideat per Dalí en un film d'Alfred Hitchcock: Spellbound. Fascinant poder veure el fragment del somni en el film al mateix temps que contemplar l'obra pictòrica de l'artista que després va saber perfectament interpretar en imatges el director de cinema amb absoluta perfecció.

La mostra permet un perfecte viatge pel surrealisme de Dalí en la pintura, en la imatge i en la dimensió novaiorquesa del pintor, que sentia gran atracció per aquesta ciutat. I Nova York també el va sentir com artista propi.

POSTALS DE NOVA YORK II (9). THE NEW YORK TIMES 14 AGOST. ECONOMIA ESPANYOLA DEL CREIXEMENT A LA CRISI EN MENYS D'UN ANY.

Avui el The New York Times, en el suplement d'economia Business day, dedica bona part de la seva pàgina tres a analitzar la situació económica a Espanya, a través dels comentaris i opinions d'un arquitecte, d'un professor d'escola de negocis d'IESE i d'un economista del BBVA (l'article). L'articulista Carter Dougherty titula: Ressaca de la construcció per l'economia espanyola, del creixement a la crisi amb menys d'un any, i repassa la preocupant situació derivada de la devallada del sector de la construcció, l'encariment de preus i de les hipoteques, i les previsions de destrucció de llocs de treball per dibuixar un escenari de seriosa crisi económica a Espanya.


Un dels efectes més contraindicats per la situació económica que viu Espanya, i per un setembre que es preveu complicat amb empreses importants que hauràn d'anar al concurs de creditors o a l'expedient de regulació de llocs de treball, també és la confiança que inspirem als inversors estrangers. Fa uns dies, un empresari català m'anunciava que el banc habitual amb el que treballa a centre europa li havia anunciat que no volia treballar més amb empreses domiciliades a Espanya. Això ens ha d'obligar a més de desplegar totes les mesures de suport a les empreses i als ciutadans en l'àmbit interior o més doméstic, millorar a través del nostre ministeri d'exteriors i d'economia, Pedro Solbes, la confiança en l'economia espanyola. Articles com el d'avui al NYT són una mala notícia per remuntar la situació. Les mesures adoptades ahir pel Consell de Ministres ajuden i molt, però caldrà també donar missatges de major seguretat cap al mercat exterior.

POSTALS DE NOVA YORK II (8). UNA NIT AL BLUE NOTE

El Blue Note (131 west, 3rd street ) és un dels locals de jazz de referència a NY. Situat pràcticament a l'encreuament entre la Sisena Avinguda i 3rd Street, al West village. Blue Note, és un nom associat al jazz, fa menció a la nota blava característica de jazz i blues, pel segell discogràfic de referència de jazz del mateix nom (Blue Note Records), i per l'emblemàtic local de NY. Té una de les millors programacions i cap dels grans noms del jazz pot resistir-se a no tocar aquí o al Village Vanguard. En ambdós locals s'hi han enregistrat un munt d'actuacions en directe pels més prestigiosos interprets.

Ahir, per cert, el concert era gravat per una posterior edició de cd: Latin side of Herbie Hancock, amb músics de la talla de Conrad Herwing -trombó-, Eddie Palmieri - ahir al piano- o sobretot Randy Brecker -trompeta-. El concert homenatge al genial pianista, Grammy del present any Herbie Hancock, del seus temes amb ritmes d'afro-cuban-latin jazz, en què hi ajudaven dos musics cubans a la percussió i al baix. Clàssics de Hancock -com la mítica Cantaloupe island, Watermelon man o Butterfly- es van escoltar al Blue Note, amb un públic malauradament no molt jazzístic. El Blue Note s'ha convertit en una visita turística obligada i recomenada per totes les guies.


Situat en una taula pràcticament al costat dels músics, que feia que la vibració d'una potentíssima secció de vent (trombó, dos trompetes i saxo tenor), t'impregnés de ritme i música cada milímetre del cos, impossible no disfrutar-ho! Asseguts a la mateixa taula i al costat nostre, amb el meu germà Àlvaro, -solidariament entregat a la meva afició-, una família d'italians s'adormien i una parella de japonesos escoltaven la música amb absoluta indiferència.

Sensacional l'actuació de Randy Brecker, en una forma excel·lent, potència, frasseig, ritme que va liderar la formació en un brillant concert. Randy es germà d'un altre dels grans del jazz desaparegut recentment el saxofonista Michael Brecker, del que em permeto recomenar un dels seus darrers cd's Pilgrimage (amb, precisament, Hancock, però també amb Brad Mehldau, Pat Metheny, John Patitucci i Jack Cejohnette).

Aquests dies de vacances que tinc més temps per escoltar música, he redescobert un impressionant pianista, que va influir moltíssim a Miles Davis: Ahmad Jamal, i dins la seva àmplia discografia n'he descobert una joia Live at the montreal jazz festival 1985, Atlantic Records 2006, amb una peça sensacional Yellow Fellow.

POSTALS DE NOVA YORK II (7). EL MEATPACKING DISTRICT

Entre la 12th i la 14 th Street i la vuitena i la desena avinguda aproximadament, al costat del West Village hi ha una de les zones més de moda de Nova York. Els hotels, locals i restaurants de disseny es van imposant en la zona tradicional dels escorxadors (meatpacking) de NY. L'activitat continua perquè encara resten una trentena d'escorxadors que sobreviuen a la pressió urbanística de la zona. Recomenable prendre's un café a la terrassa de l'Hotel Gansevoort (18 Ninth Avenue), per observar-hi una vista privilegiada al barri que combina els edificis d'una planta -antics escorxadors- convertits en restaurants de disseny, escorxadors en actiu, algún nou hotel de disseny, l'ambient de la vuitena avinguda i al darrera una privilegiada i magnífica vista del skyline de New Jersey.

L'oferta de restaurants -especialment japonesos- a la zona és magnífica; potser paga la pena una visita a l'Spice Market (403W 13th street cantonada 9th Avenue). Normalment, cal fer cues però l'experiència s'ho val: un ampli restaurant d'ambient asiàtic, molt ben cuidat i amb cuina tradicional de l'índia i tailàndia molt recomenable. Hi sopo amb el meu germà Álvaro de visita a NY. L'Àlvaro, i també l'advocat Esteve Ribas, són els amics amb qui he compartit més viatges.

També val la pena la visita al Buddha-bar (17 little west 12th street ), espectacular nou local de disseny, com si d'un modern temple budista és tractés i presidit per un gran buddha, on s'hi pot sopar o prendre alguna cosa, amb bon ambient garantit.

Al meatpacking, Apple acaba d'obrir una de les seves modernes botigues que no té res a envejar a la que presideix la Cinquena Avinguda amb la 59 th street. També la cadena Scoop (283 Greenwich Avenue) hi ha obert les seves exclusives botigues.


Diumenge al meu barri, el West Village, de sobte, ens trobem a la cantonada de la Setena Avinguda amb Bleecker Street, a una parella formada pels actors Tim Robbins i Susan Saradon. Són realment parella? New York!