TRAGÈDIA A MADRID. LA MORT QUE NO AVISA NI RESPECTA

Avui dia de sessió de la diputació permanent al Congrés de diputats, i que en certa manera començava a marcar la fi del període de vacances i el proper inici de curs parlamentari, les notícies de compareixences de ministres han quedat clarament en segon plà, davant l'imprevisible tragèdia que s'ha produit a Madrid, amb la mort de més de cent cinquanta passatgers d'un vol d'Spanair a Gran Canària. El fet luctuós encara fa més enfàtic pel país el fi del període de descans i tranquilitat própi del mes d'agost. Dolor, consternació i la nostra més profunda solidaritat amb les víctimes, algunes famíl.lies senceres que tornaven a casa, o que iniciaven les seves vacances. No és previsible perdre la vida en un accident aeri, probablement el mitjà de transport més segur, estadísticament el més fiable però la fatalitat - que sempre obeeix a causes concretes, i no sempre és evitable -, ha produit avui un dels sinistres aeris més luctuosos de l'història de l'aviació civil a Espanya.

En dies com avui et preguntes per la fragilitat de la vida, l'incertesa del futur i cóm la mort arriba sense avisar ni respectar dies, ni vacances, ni persones. Costa que una tragèdia d'aquest tipus no t'arrosseguin a una consciència negativa de l'esdevenidor proper. En moments en que precisament aquest no sembla favorable, una notícia com la d'avui és esfereïdora. Caldrà que ens sobrepossem, i que donem la cara al futur immediat: un setembre amb moltes dificultats però a la vegada amb reptes i amb esperances.

Descansin en pau les víctimes mortals de l'accident de Madrid.