AMUNT GIRONA!!!!!!!

Nova alegria esportiva a la ciutat amb el merescut ascens del GIRONA F.C a la segona divisió b, i noves oportunitats i esperances de que el club històric de la ciutat pugui algún dia representar-nos en les divisions professionals del futbol espanyol.

CONFIDENCIAL: No era a Alcalà - vaig seguir el partit a través del Papi i d'en Munsó -, i malgrat les dificultats dels primers minuts del partit vaig pronosticar que l'ascens no és podia escapar. Vaig enviar-li sms al Papi Guardiola dient-li que no patís que assoliriem l'ascens en els darrers minuts i vaig pronosticar a Jordi Roche per telèfon a la mitja part que Xumetra faria el gol decisiu. Després d'això que s'aparti Pitoniso Pito!

Confirmat l'ascens vaig poder parlar amb el president Josep Gusó que estava emocionat però molt tranquil i segur del futur del club.

Gràcies novament amic Eduard per recordar-me en el teu comentari el just post pel nostre GIRONA F.C.

C.B GIRONA


Des de fa una setmana formo part del nou consell d'administració del C.B GIRONA, una manera més de fer ciutat i d'aportar capacitats i experiència a fer gran el projecte exitós del bàsquet a Girona.

L'il.lusió i recursos que Josep Amat i Akasvayu han dedicat a Girona i al bàsquet, la professionalitat de l'Antonio Maceiras i en Santi Sardà necessitaven de major suport de la gent d'empresa i de la societat civil de Girona, i en aquesta direcció ha estat la meva incorporació. Confio en millorar l'excel.lent relació del club amb les institucions i ajudar a gestionar correctament el club amb implicació cada cop més del teixit empresarial i cívic de Girona i tota la seva demarcació.

CONFIDENCIAL: De fet segueixo el bàsquet des de les temporades del C.B Sant Josep a segona divisió al pavelló de Sant Josep amb els Gaínza, Davesa i cía, de les temporades de primera "b" a Palau i de l'ascens contra el Cajamadrid i en soc abonat del club des de aquelles dates.. També vaig participar amb una modesta acció de PROBASQUET quan l'alcalde Nadal va demanar una aportació extraordinària a les empreses i societat civil per ajudar al club en situació delicada l'any 2.003.

De totes maneres reconec que més aviat hi entenc poc de bàsquet i no hi he sabut jugar mai correctament i és que a mi no m'han anat mai les pilotes rodones... sinó l'ovalada del rugbi!.

GIRONA ELECCIONS MUNICIPALS (II) PACTES

Finalment reeditem el pacte de govern d'esquerres a l'ajuntament de Girona, que permetrà dissabte novament a Anna Pagans ser escollida alcaldessa amb els vots favorables del PSC, d'ERC i d'ICV.

Han estat unes darreres hores i dies molt difícils de negociacions i d' incomprensions mútues malgrat la lectura dels resultats electorals. Ja ho havia dit en el meu anterior post: els gironins havien donat suport majoritari al PSC i al pacte d'esquerres - el psc perd un regidor que guanya icv-, per tant no hauria d'haver estat tant difícil l'acord i tant aprop que la força majoritaria se'n anés a l'oposició amb un pacte legítim però poc inteligible erc-icv-ciu.

Una reflexió autocrítica per tots nosaltres que no hem sabut traslladar en les negociacions pel pacte: els programes, les idees, el futur de girona i sí el debat sobre la visibilitat de les polítiques i el repartiment de regidories. Certament la negociació va ser des del primer dia sobre aquestes qüestions, i de manera molt diferent a fa quatre anys en que primer van discutir-se les polítiques, l'acord de govern i després les responsabilitats del cartipàs. Haurem de treballar des d'avui per reestablir confiances, lleialtats i complicitats en el nou govern i fer-lo més cohesionat, no en benefici dels partits, sinó dels ciutadans i de la ciutat que necessita que totes les energies i esforços és dediquin al treball per la ciutat, i els serveis públics als ciutadans. Caldrà comptar també amb les forces polítiques que seran a l'oposició i especialment amb CIU i Carles Puigdemont, que han d'exercir el difícil paper de fiscalització del govern però que també han de participar en els acords estratègics de ciutat.

Desitjo que avui sigui el primer dia d'un nou govern estable i comprómés a Girona que ens permeti seguir vivint en una ciutat que progresa amb serveis, amb qualitat de vida i atenció a les persones, que passem full de les tensions post-municipals i que entre tots contribuim a un futur ple d'oportunitats, en una ciutat que ens apassiona.

GIRONA. MUNICIPALS 2007 ( 1 )

Primeres valoracions,

1) La baixa participació és la nota més negativa de la jornada electoral. Cal fer una profunda reflexió sobre el paper dels partits polítics i la creixent desafecció democràtica. En el nostre ordre de prioritats immediat com a partit i com a govern municipal ha d'estar recuperar l'interés en la política. Novament la dada de 1.352 vots en blanc també és un avís cap a totes les formacions polítiques. Abstencions del 67% al barri vell i a font de la pólvora, del 54% a Pedret i del 52% a Sta. Eugènia i Can Gibert.

2) Per vuitena vegada consecutiva el PSC és la llista més votada a Girona i ha de permetre que el nou govern tingui en Anna Pagans i el PSC el lideratge de l'acció de govern pels propers quatre anys. L'experiència de govern, el coneixement exhaustiu de la ciutat, la capacitat de treball de les dones i homes del PSC en el govern, el balanç de gestió honesta i ben feta, programa coherent i compromés amb el futur de Girona han permés un recolzament majoritari dels electors de Girona.

3) Novament el vector dreta-esquerra a Girona ciutat marca les tendències i preferències dels electors. El regidor que perd el PSC el guanya ICV i el regidor que perd el PP i Concepció Veray el guanya CIU.
Al 2.003 els 3 regidors que va perdre el PSC van ser dos per ERC i un per ICV.
Els electors avalen la continuitat del govern PSC-ERC-ICV a la ciutat que en surt reforçat.

4) Cal reconèixer que novament el PSC, a 2003 i ahir perd electors, més de 3 punts si ho comparem amb les darreres eleccions i més de 14 punts si ho comparem amb les municipals de 1.999.

5) El vector nacionalista CIU-ERC empata amb regidors amb el PSC, i CIU i Carles Puigdemont milloren resultats però lluny encara del sostre electoral de l'any 1.991 de 9 regidors i mes del 30 per cent del suport de l'electorat.
Intelectualment permet a CIU, ERC, ICV amagar amb un possible acord que deixés fora al PSC que sembla del tot improbable.

6) Vot significatiu per la CUP, i residual per C'S però que aconsegueixen vots de nous electors i resten suport als partits de govern.
Un centenar de vots de C'S a Santa Eugènia,i a Palau i 169 vots de la CUP a l'Eixample. Algunes pistes sociològiques del seu electorat.

SIC TRANSIT GLORIA MUNDI

ARTETA, GRANADA, LICEU

Tremolant em va deixar el concert al que vaig poder assistir diumenge a Granada a l' auditori Manuel de Falla, de la magnífica soprano Ainhoa Arteta, en el 75 aniversari del diari Ideal. Acompanyada per l'excel.lent orquestra húngara de Szeged, la soprano va lluir com mai un repertori d'àries de Mozart, Bellini i Puccini que va tenir en els bisos - un ària de l' ópera "La Vally" d' Alfredo Catalani que no coneixia i " o mio babino caro " de l'ópera " Gianni Schicchi " de Puccini - moments màgics, que et transporten, de profunda emoció, excelsos, d'aquells que la música et permet molt de tant en tant. Arteta estava esplèndida de veu, intensa, elegant, delicada i apassionada, un regal pels sentits del que vam poder gaudir a Granada.

Era a la preciosa ciutat andalusa convidat per la Caja Rural de Granada per oferir una conferència sobre la nova llei de societats professionals de la que he estat ponent per part del meu grup parlamentari. Interessant conèixer els punts de vista de diferents professionals que van assistir a la conferència i de representants de col.legis professionals que en general valoren molt positivament la llei.
Vaig estar perfectament acollit pels meus companys diputats Maria Escudero, Maria José Sánchez, José Antonio Pérez Tapias i Javier Torres Vela - ara candidat a l'alcaldia de Granada - que malgrat estar en plena campanya van aconseguir que em sentis acompanyat en tot moment.

Dissabte també vaig tenir la sort de poder assistir al Gran teatre del Liceu a l'assaig general de l'ópera " Khovantxina " de Modest Mussorgsky, convidat pel director de producció del Liceu Jordi Tort - ex director en funcions del Lliure i ex-director adjunt amb Àlex Rigola - un dels professionals de la gestió cultural més valuosos del nostre páis. L' ópera s'estrena avui i em permeto recomanar-la vivament, els cors d'aquesta ópera tenen una força i musicalitat com no havia sentit en cap ópera. Em diu en Jordi que la directora artística d'aquesta ópera no pot evitar plorar cada vegada que els sent, i no m'extranya per què són d'una intensitat que et deixen corprés. L'ópera representa perfectament l'història del poble rus - en aquest cas ambientada en un moviment d'oposició dels prínceps i una corrent religiosa contra els canvis que intenta imposar el nou tsar Pere el Gran -, un punt tràgic i amb la presència permanent d'un fort nacionalisme i imperialisme.

CONFIDENCIAL: Avui em trobo sol treballant al Palau del Congrés. És festa a Madrid i només els policies nacionals que custodíen les portes m'hi acompanyen. Tant de silenci dóna al Congrés un aire extrany, però serà per poques hores per què demà matí tenim sessió ordinaria i a la tarda la sessió de control amb els "sorolls" habituals.
Per cert, el canvi en l'ordre del dia del ple de demà m'impedirà ser demà a Glasgow per animar l'Espanyol. Sort!

ANNA PAGANS 2007-2.010

AL SERVEI DE LES PERSONES

Comença una nova campanya electoral, la campanya de totes les campanyes electorals, ben distinta a totes les altres. La campanya més propera, més immediata, més fàcil d'arribar a cadascún dels electors, de rebre suggerències, crítiques o escalf.

A Girona amb la confiança de la feina ben feta, de la consolidació de l'alcaldessa Anna Pagans, d'un bon equip i un programa ambiciós de futur els socialistes estem preparats per continuar liderant el futur pels propers quatre anys.

El meu respecte cap a les altres formacions polítiques i els seus candidats, alguns ja han demostrat capacitat de govern, i d'altres incorporen idees interessants pel futur de la ciutat. Sens dubte serà un gran exercici de salut democràtica la present campanya i en els propers anys prevec un debat interessant govern-oposició en uns anys decissius per la nostra ciutat.

Ahir vam començar la campanya a la plaça Josep Plà, sopant al 21 i desplegant un cartell virtual de l'Anna Pagans davant la nostra seu electoral, que es composava de petits retalls de la ciutat i de les persones amb brillant execució de la factoria Casanovas . Primer acte de l' Anna que comença amb força i noves idees, acompanyat per la primera secretària Marina Geli, i reconfortats per la presència de militants i simpatitzants de l' agrupació de Girona del PSC i de tota la candidatura.

Tornant a casa em trobo amb la candidatura de la CUP amb el seu candidat a l'alcaldia Jordi Navarro al capdavant, joves, il.lusionats i amb ganes de treball confien també tenir veu al proper consistori de Girona. Sort a tots i debat i diàleg en benefici de la democràcia i de Girona!

SÉGOLÈNE

Reconec que la Ségolène Royal em va acabar seduint ahir, tenia els meus dubtes sobre la solidesa de la candidata, fins i tot pensava que el candidat idòni hauria estat l'estratega, el líder del partit, sólid intel.lectual i parella de Ségolène: Françoise Hollande, però en la manera d'encaixar la derrota la candidata francesa em va convèncer del tot. Va aparèixer instants després de les vuit, quan la televisió francesa havia anunciat la victòria de Sarkozy, i ella amb un somriure esplèndid que no deixava veure rastre de decepció admitia la derrota i traslladava esperança i ànims als milions de votants que esperaven una França diferent. Alguna cosa ha començat, alguna cosa és mou deia ségolène i tot i que desitjava éxit i encerts al futur president de la República, potser sabia que precisament ahir començava el compte enrera per que França tingui en un futur immediat la primera dona a la presidència de la República i una digna succesora de Françoise Miterrand.

I del nou lider conservador? Potser millor en parlem un altre dia.

BRAD MEHLDAU A CAP ROIG


Quina meravella els festivals musicals d'estiu a les comarques de girona !. Després de conèixer que el Festival de Perelada ens regala l'excels concert del keith jarrett trio, ara el festival de cap roig ens anuncia la presència del més talentós dels joves interprets de jazz al piano, el màgic Brad Mehldau aquesta vegada sense el seu trio però acompanyat per un dels monstres vius del jazz contemporani el guitarrista Pat Metheny, amb qui acaben d'editar un disc imprescindible pels amants del jazz.

Vaig viure amb cert disgust que el vell festival de jazz de cap roig-costa brava desapareixés per donar lloc a l'actual i més eclèctic festival de Cap Roig, però els seus organitzadors han permés que el jazz hi tingui sempre un espai preferent i cada any ens obsequien amb alguna delicatessen. Sentir a Jarrett i Mehldau el mateix mes i a Girona és el millor regal, i una bona excusa per no marxar lluny de casa nostra durant l'estiu.

A GLASGOW!!!!!!!


Finalment no vam repetir el drama de leverkusen i l'Espanyol va assolir brillanment l'accés a la final de la UEFA a Glasgow. De fet l'eliminatòria lluny d'assemblar-se a la final de la temporada 87-88, ha semblat més la primera eliminatòriad'aquella brillant participació a UEFA amb un 4-0 contra el Borussia al mític estadi de Sarrià, i amb un Michel Pineda espectacular. Qui deia que teniem por als equips alemanys?. Ahir el que va estar espectacular va ser el banyolí Coro, per mèrit propi història viva de l'Espanyol.

M'agradaria poder assistir a la final de Glasgow, però necessitaria anar i tornar el mateix dia del partit, a fi de no abandonar les meves responsabilitats parlamentàries. Algú sap si hi ha algún vol charter des de Girona o Barcelona a Glasgow que vagi i torni el mateix dimecres 16 de maig ?

".... I TRENCAREM LES MURALLES DE LA GIRONA VIRTUAL....."

( Cort Reial, 2 de maig 2.007 ).

BLOCAIRES GIRONINS

Agradabilísima la trobada d'ahir de blocaires, al bar la borsa , promuguda per l'amic Carles Ferrer, vell company de vestuari de rugbi i avui entregat a l'apassionant món de les TIC'S. El Carles va abandonar un còmode treball a una multinacional per convertir-se en emprenedor des de Girona creant una empresa de promoció i posicionament de web's. També hi era copatrocinant l'iniciativa un altre jove emprenedor l'Antoni Porras, director d'una consultoría d'estratégia i networking, i altres companys i amics dins i fora de la xarxa Eduard Batlle, Marta Morera, Camil Ros i Carles Puigdemont. Nova gent de Girona, de Blanes, de Bilbao, de Barcelona amb qui vam compartir una estona d'intercanvi en aquesta dèria comú dels blocs. Crec que com a mínim d'aquí hi sortirà un portal de blocaires de Girona... i una segona edició del beers and blogs!

TRES DE MAIG

CONFIDENCIAL: Avui dos de maig i demà tres de maig, coincideix amb fets històrics a Madrid i a Espanya i l'aixecament del poble contra la dominació de Napoleó i França. Estic llegint el conjunt de llibres que composen els episodios nacionales de Benito Pérez Galdós, ja he arribat a Zaragoza i friso per arribar a Gerona. Bona obra literaria escrita amb rigor històric i comprensiva d'una manera d'entendre Espanya - Trafalgar imprescindible!-

Us haig de reconèixer però que a mi aquests dies em recorden potser l' episodi més dur de la meva vida, quan per aquestes dates vaig ser denunciat falsament i amb tota la mala intenció a pocs dies de començar la campanya electoral de les municipals de 2.003, demà en farà quatre anys. Recordo l'intens sufriment personal, i també de familiars i d'amics en aquelles dates però també la solidaritat i estima generada, i els dubtes d' algun company de partit.

Vaig confiar amb la justícia des del primer dia, però no vaig saber-me orientar en el difícil món de la comunicació. Amb el meu silenci i sense versió alternativa vaig deixar fàcils per alguns la sentència anticipada. Judici de faltes ràpid, inconsistència i contradiccions dels denunciants, la fiscalia renúncia a presentar acusació i sentència absolutoria. Apel.lant a la responsabilitat política se'm va demanar no interposés les oportunes querelles contra els denunciants i n'estic content de no haver-ho fet, perquè pocs mesos després hi hauria canvi de govern a la Generalitat. Tot i així la justícia és impossible que restituexi tot el mal causat, i encara quan algú m'ho recorda no puc evitar que em fereixi profundament. Els autors de la denúncia i alguns interessats en que prosperés van aconseguir parcialment el seu objectiu, però certament van enfortir les meves conviccions per donar el millor de mi mateix al noble exercici de la política.

A PER LA FINAL!


Partit important avui pels "pericos": partit d'anada de semifinals de la copa de la UEFA a l'estadi olimpic de Montjuïc contra els alemanys del Werder Bremen. Tot un equipàs que posarà a prova la qualitat i la força del blanc-i-blaus, que intentaré no perdre-me'l si la feina a Madrid no m'ho impedeix.

Jo soc dels que vull que guanyi la lliga el Barça, atès que és impossible que l'Espanyol ho pugui fer ni aquest any i difícilment en els propers, per tant espero que els aficionats al futbol de casa nostra estiguin avui amb els "pericos" i que els catalans aquest any també guanyem una competició europea amb l' Espanyol, i pel Barça la lliga i la copa d'aquest any i la champions de l'any vinent!.

Afortunadament avui tindrem el nostre jugador franquicia Raul Tamudo. Endavant ESPANYOL!

CONFIDENCIAL: 1. Pràcticament fa vint anys d'aquella final de la UEFA contra el Bayer Leverkusen, on la dissort o la supèrbia de Javier Clemente, ens van deixar amb el trist subcampionat. Al partit d'anada vaig anar al vetust estadi de Sarrià amb el meu pare, recordo un ambient impressionant i l'excitació amb que vaig viure el partit. Tinc molt present també el cop de cap de Golobart al pal que hauria pogut significar el 4-0... i potser així la UEFA no s'hauria escapat. El partit de tornada el vaig veure a casa i no a Leverkusen, no vaig poder resistir i no vaig voler veure els penals, em vaig tencar al lavabo, després tot va acabar amb un desconsolat plor final.

2. Tinc a casa una samarreta de Raúl Tamudo, que em van regalar el company diputat Josep Sánchez-Llibre i Sebastián Javier després del partit Getafe-Espanyol. La samarreta del 23 era la segona equipació de l' equip i amb ella Tamudo va marcar el 0-1 de la victòria.

ÀNIMS SÉGOLÈNE!

Bones notícies des de França, Ségolène Royal disputarà la presidència de l'Elisi al nou papus de la dreta francesa Sarkozy. No les teniem totes després de la gran sorpresa de la darrera convocatòria quan inesperadament Le Pen va deixar fora de la segona volta al socialista Jospin.

La segona bona notícia és l'éxit de participació 87%!!!!!!!! - quan vaig sentir-ho pensava que l'informador s'havia equivocat!-, que ens provoca una sana enveja vistes les darreres convocatòries electorals a Catalunya. Caldrà analitzar el per què d'aquesta alta participació, però segur que hi té a veure la sorpresa Le Pen i la mobilització de l'esquerra per evitar que és repetís la vella situació. També voldria creure que el model de campanya francesa de debat entre candidats, de les primàries socialistes ha estat un bon revulsiu per millorar la participació, però de ben segur el que pesa en aquest cas és el model distint de societat i de projecte polític que proposa el vector dreta-esquerra el que ha fet decidir als francesos a parlar. El 6 de maig la revàlida definitiva, esperem que en els dies que queden Royal i els socialistes francesos siguin capaços d'ilusionar a la majoria. Ànims i sort Ségolène !

I bon sant Jordi a totes i a tots... des de Madrid!!!!

JARRETT TRIO A PERELADA!

" No m'ho puc creure déu torna a Perelada el 22 de juliol", missatge al contestador del móbil del periodista i amic Salvador Garcia amb qui compartim devoció pel mestre dels mestres del jazz el pianista Keith Jarrett. Encara recordo amb emoció el concert de Perelada de fa un parell d'anys i el bis amb que va obsequiar-me del "when i fallen in love". És una inmensa fortuna que Jarrett hagi tornat a triar Perelada tot i que no li agrada tocar en espais oberts. Paris, Perugia, Brescia, Essen, Antibes i Perelada han estat les places escollides pels concerts de la gira d'estiu del Jarret trio. Acompanyen a Jarrett dos excel.lents músics considerats probablement com un dels millors contrabaixistes i bateristes de jazz en actiu Gary Peackock i Jack deJohnette.

El millor regal d'estiu, ens trobem a Perelada!

CONFIDENCIAL: Gràcies Mercè per cedir-me una de les entrades del concert de POLICE a l' olimpic. M'havia estat impossible conseguir-la a través del servicaixa!

I EL GIRONA CAMPIÓ!

Enhorabona al C.B Girona, a l'Akasvayu-Girona, a l'afició, als jugadors, al trio màgic Amat-Maceiras-Pesic, als jugadors Mc Donald, Gasol, Fernando...a les institucions Ajuntament de Girona i Diputació de Girona, a Quim Nadal, als pioners Davesa, Paco Faure, Banchilleria, als continuadors amb Quim Vidal al capdavant, Enric Ametller, Juanhuix, Piferrer, Ginés, Darné i un llarg etcétera, als periodistes amb Papi Guardiola com a cas més emblamàtic d'entrega i dedicacíó, Toni Romero, Carles Alonso, Marc Verdaguer, Jordi Roura..., als ex-jugadors Jordi Puig, Gerard Darnés,Toni Espinosa, Sito Ribas, Richi Gaínza, Pep Pujols, Epi I... , ex-entrenadors Alfred Julbe, Trifón Poch...Em surten noms a raig però n'hi han molts a l'història d'aquest club que amb el títol de la copa fiba arriba al seu màxim nivell.

Per molt anys bàsquet a Girona!!!!!!!

MENTIDES ARRISCADES

El cas Díaz de Mera pot acabar convertint-se en l'inici del final de les teories conspiratives del PP i de la seva direcció política. Inversemblant i indignant va ser la declaració de l'actual eurodiputat i ex director general de la policia Díaz de Mera davant el tribunal en el judici de l'11-M en que va assegurar que existia un informe policial que detallava les connexions entre ETA i l'atemptat de Madrid, negant-se a revelar les suposades fonts tot i contradir-se amb declaracions anteriors i amb allò que havia manifestat davant de la comissió parlamentària de l'11-m. Ara la mentida pot arrossegar-lo definitivament i amb ell a la direcció dura del PP amb el duet Zaplana-Acebes.

Per primera vegada el màxim mandatari del PP Mariano Rajoy va desmarcar-se de la línea dura exigint a Díaz de Mera que provés les seves asseveracions i recordant-li el seu deure de col.laborar amb la justícia. En una entrevista a diari de girona el passat 19 de març Rajoy assegurarava que no hi havia ningú en el seu partit que vinculés a ETA amb l'11-m i que si algú ho deia exigiría que ho provés. Sembla que De Mera acorralat ha facilitat la suposada font: el comissari Garcia Castaño, qui ha respós per carta al Tribunal que no existeix el suposat informe, i que nega qualsevol relació d'ETA amb l'atemptat i únicament reconeix que Díaz de Mera li havia demanat ajuda al sentir-se pressionat políticament.

Darrera el despreci de Díaz de Mera a la justícia i als ciutadans no hi havia res i és el síntoma més evident de la gran mentida que intentava alimentar el PP i algún mitjà interessat. Avui únicament el duet Zaplana-Acebes ha sortit en defensa de Díaz de Mera, potser també en el PP comencin a passar plana del 14-m, perquè només amb mentides no s'arriba novament a assolir la confiança dels ciutadans.

EFECTE LLACH

Dissabte no vaig anar a Verges, tot i que em confeso admirador de la música de Lluís Llach, que forma part de la banda sonora de la vida de molts de nosaltres que identifiquem les seves cançons i músiques amb diferents instants presents o passats. Ja preveia que els responsables polítics no serien rebuts amb especial estima i que per coherència en Lluís evocaria en el concert el seu pensament polític.

LLuís Llach va definir-se d'esquerres i nacionalista radical, en un moment polític especialment delicat fruit del despropòsit en que està instalada la dreta nacional espanyola. Certament en els darrers anys quan el PP ha atiat el seu sentiment ultranacionalista durant el govern Aznar o en aquests darrers any d'oposició de Rajoy amb l'espanya se rompe i la masiva utilització dels símbols espanyols - i alguns preconstitucionals - en les convocatòries de manifestacions, desperta a Catalunya un nacionalisme reactiu. L'indicador més significatiu d'aquesta tendència és el creixement espectacular d'ERC a les eleccions legislatives de 2.004 on van passar de l'escó de Joan Puigcercós - al que cal reconèixer també una brillant etapa parlamentària a Madrid - als vuit diputats que avui tenen al Congrés de diputats.

A ERC no se li deu escapar que en situacions de confrontació i de radicalisme nacionalista espanyol creix a Catalunya també el sentiment nacionalista com a reacció a l'immoderació i a l'atac frontal contra les institucions catalanes, i que per altre banda el resultat incert de la sentència del Tribunal Constitucional en relació als recursos del PP i el Defensor del Poble contra l'Estatut d' Autonomía de Catalunya alimenta també un clima pólític prou tens. Fins ara ERC ha demostrat prou maduresa en el govern de la Generalitat per no caure en la provocació constant en que s'ha convertit la política que practica el PP, és per això que han sorprés les declaracions del viceprimer secretari dels republicans Xavier Vendrell oferint una suposada aliança amb CIU en cas que estigués disposada a convocar un referendum d'autodeterminació. Coneixent anticipadament la resposta de la federació nacionalista, les declaracions de Vendrell són al meu parer inoportunes, poc responsables i que només s'entenen en clau estrictament d'eleccions municipals i en l'horitzó de les futures eleccions generals. Seria desitjable una rectificació o matització de les seves declaracions per preservar l'estabilitat política i institucional que ha assolit el govern de la Generalitat i evitar donar nova munició a la dreta reaccionària del PP. Potser sense pretendre-ho Lluís Llach -algú ja ho anomentat l'efecte Llach- pot haver inspirat nous ànims a aquells que volen construir el seu projecte nacional a Catalunya contra els nacionalistes espanyols. Afortunadament crec que el projecte d'Espanya plural, federalitzant s'anirà consolidant malgrat els esforços de ruptura i de fracció que utilitza intencionadament el PP, i la nova dreta d'influència feixista.

"...per això malgrat la boira cal caminar...".

CONFIDENCIAL:Amb Lluís Llach tinc la recança de no haver pogut aconseguir, en el meu darrer any com a regidor, que pugués venir a Girona a fer un concert públic al parc del migdia i en el marc de les fires, dificultats de dates i pressupostàries m'ho van impedir. Després ho vam intentar amb en Joan Manel Serrat que per dates no va poder venir però es va comprometre l'any després amb el magnífic concert que va oferir a les fires del 2.004 al pavelló de fontajau acompanyat per la OBC.

RUBALCABA

Alfredo Pérez Rubalcaba ha tornat a donar avui una lliçó de bon parlamentarisme, d'arguments, de defensa de l'estat de dret, i ha deixat en evidència l'estratégia interessada del partit popular (PP)

El PP a través del seu portaveu Eduardo Zaplana, i acompanyada en la gesticulació per una histriònica Alicia Sánchez-Camacho ha fet tot un exercici d'irresponsabilitat política utilitzant la política antiterrorista com a arma política per intentar derribar el govern socialista i el president Jose Luis Rodriguez Zapatero.

Rubalcaba ha desacreditat les mentides i el cinisme en que basen els seus arguments el PP, les excarcelacions de presos i els beneficis penitenciaris acordats en temps de l'administració popular i la doble moral que utilitza el PP enganyant els seus propis electors i intentant manipular i patrimonialitzar les víctimes del terrorisme.

El cas de Juana ha tingut resolució des d'un punt de vista penitenciari i legal, avalat pel govern amb criteris jurídics i humanitaris, i en relació al delicte d'amenaces pel que ha estat condemnat atès que va complir la pena de terrorisme a la que va ser condemnat d'acord amb el codi penal de 1.973. No s'ha cedit al xantatge del pres que podia plantejar-se en termes de llibertat o mort. De Juana Chaos està en llibertat vigilada i no ha estat excarcelat tal i com correspón a la concesió del segon grau penitenciari, fins i tot l'administració ha estat prou rígida al no concedir-li el tercer grau penitenciari .

" La responsabilitat moral no s'extingirà mai, la responsabilitat legal - dels delictes de terrorisme - ha estat complerta " - ha dit Rubalcaba- i aquest és precisament el nucli del debat que no vol escoltar el PP. No el vol escoltar quan son responsables de la concessió de redencions de penes a de juana de més de divuit anys, algunes per motius gens justificables. El que importa és tornar al poder costi el que costi encara que això arrossegui descrèdit per les institucions de l'estat i per la política en general.

Rubalcaba és avui un dels polítics més brillants en actiu, ministre amb Felipe González i ministre de l'interior ara amb Jose Luis Rodríguez Zapatero, per això algú l'ha batejat com el Fouché de la política espanyola. A diferència del polític francés Rubalcaba s'ha mantingut sempre fidel a les idees, al socialisme i al servei als ciutadans, i potser hi comparteix amb aquell l'habilitat i seducció necessària per mantenir-se en primera línea de la política en períodes molt diferents. Sens dubte si algún dia s'escriu l'història de la pau a Euskadi Rubalcaba hi tindrà alguns capítols. Un crack.