8.05.2008

POSTALS DE NOVA YORK II (1) 11TH STREET


És evident que alguna atracció forta desperta aquesta ciutat. Aquest estiu he sentit, novament, la seducció de Manhattan, de Nova York, i he decidit tornar-hi per segon any consecutiu. La meva amiga l'escriptora Natàlia Molero sempre m'insistia que no deixés de conèixer aquesta ciutat, que de ben segur m'atraparia i, certament, tenia raó.

Aquesta vegada sense les desventures de l'any passat, he aconseguit que Cristina Pato (web personal), una excel·lent pianista i gaitera que actualment està de gira a Espanya, em llogui el seu apartament al Village. Pato transita entre la música tradicional gallega, l'ópera -té editat un disc amb peces del nostre mestre Montsalvatge- i està preparant el seu doctorat sobre Isaac Albéniz. Ja m'he permés en nom de l'alcalde de Camprodon, l'Esteve Pujol, convidar-la un any que pugui al festival que organitzen durant el mes d'agost.

L'apartament és diminut, però molt agradable, llit, piano i una taula per l'ordinador i el lavabo, però això sí, és a un dels barris més agradables per viure-hi: el Greenwich Village, amb edificis de cuatre o cinc plantes, ple de petits parcs, restaurants amb encant i els santuaris del jazz (clubs com Village Vanguard i Blue Note, entre d'altres ). A la 11th Street, que és on visc, hi tinc a la cantonada la pastissería Magnolia Bakery, on permenenment hi han cues de gent per comprar-ne els seus pastissos, especialment des que els van posar de moda les protagonistes de la sèrie Sex in the city. Per cert, la seva protagonista, la Sarah Jessica Parker, la Carrie Bradshaw, és veïna del barri.

No molt lluny a la cantonada de la 11th Street amb Hudson Street, hi ha el White Horse Tavern, el local on es va iniciar Bob Dylan, i alguns carrers més enllà, el Park Hudson davant l'skyline impressionant de New Jersey, on procuraré fer-hi jogging cada dia combinat, quan pugui, amb les passejades pel Central Park, potser el millor parc urbà del món, tot i que aquest any em queda més lluny.

3 comentarios:

Ruben dijo...

Cristina Pato t'ha llogat l'apartament NY???

Bé...no saps la sort que tens...per mi aquesta noia es un símbol. De veritat que no t'imagines ins a quin punt estic al·lucinant...

MiRiAM dijo...

¿y tu inglés? recuerda que de eso también tienes que aprender!!, espero que lo disfrutes todo aún más y ya que tienes de vecina a Carrie Bradshaw, ¡¡¡dile que yo soy su fan numero 1!!! jajaj

Como dice Rube tienes una suerte increible, por todo por estar ahi, por el piso y sobretodo de quien es. ¡DISFRUTA!

Por cierto yo de mayor quiero ser como TÚ

Alba Serra dijo...

Hola Àlex,

m' alegra saber que estàs de nou a NY però, sobretot, que te la miris amb uns altres ulls (l' any passat, sigui per la situació de la residència on t' hospedaves, vas treure unes conclusions que no comparteixo sobre aquesta gran ciutat de contrastos).

Personalment, em va encantar NY. Una ciutat que s' ha de veure i viure de ben a prop. Penso que no deixa indiferent a ningú.

I ja que estàs al Village hi ha una taverna espanyola on fan unes tapes molt bones. Si no recordo malament es diu Rio Mar (7 Ninth Ave, al Meatpick District). A la part de dalt fan paelles molt bones. Però si veus sangria et posen unes tapes molt bones. I si dius que ets "español" encara més.

Relativament a prop et queda la zona alfabètica. M' hi van portar per celebrar el meu Sant i em sembla que mai més veuré el que vaig veure en aquest barri tan pintoresc !!! És un xic perillós però si vas amb gent no passa res. Hi ha restaurants molt atípics. Vam celebrar el meu sant en un restaurant on les pilotes de la platja eren de la Fanta. El propietari un hindú. Un barri amb restaurants que de fora semblen cases normals. De copes als pubs més "trencadors" que mai aniré. Ufff!!!

Cuida' t molt.

See you soon. Kisses a lot.

Alba.