1.30.2007


ANNA PAGANS, alcaldessa de Girona

Ahir també a Girona vam iniciar el procés que ens portarà al PSC i a l' Anna Pagans de nou a guanyar per segona vegada les eleccions municipals, i a un període de vuit mandats i trenta dos anys de governs socialistes a Girona. Ho vam fer com ens agrada fer-ho al PSC amb la confiança de l'unanimitat de la militància de Girona i disposats a treballar tots i cadascún de nosaltres per obtenir el millor resultat i explicar a les ciutadanes i ciutadans de Girona el nostre ambiciós projecte.

Respectem als adversaris i als actuals socis polítics amb qui actualment compartim el govern de la ciutat, a qui apreciarem la sevas aportacions en positiu, però estem convençuts de que la bona feina feta pel PSC i el nostre projecte de futur ens haurà de donar el suport de la majoria de gironins.

Anna Pagans ens va tornar a expressar ahir el llegat del seu pensament polític, com dies enrera va fer en una molt bona conferència a Tribuna de Girona:

- partidària de lluitar permanenment per la igualtat
- aferrissadament demòcrata
- defensora de la cultura catalana
- progressista, entenent el progrés com a valor col.lectiu
- solidària
- contraria a qualsevol forma de dogmatisme, favorable al pel i constant exercici de la llibertat i el respecte.

En les darreres converses que he tingut amb l' Anna m'ha agradat la seva preocupació, que també ha demostrat en els seus anys al capdavant de l'alcaldia, per les pràctiques de bon govern que vol que siguin referent en el programa de govern.

També vam escollir Roger Casero, jove i preparat nou candidat a l'alcaldia de Sarrià de Ter i a Pere Cabarrocas, excel.lent alcalde per tornar a encapçalar la nostre candidatura a Quart.

Endavant Anna, Roger i Pere!

1.29.2007


JORDI HEREU, alcalde de Barcelona

Amb l'aprovació dissabte al consell nacional del PSC de la candidatura de Jordi Hereu a l'alcaldia de Barcelona s'enceta de fet el compte enrera per les municipals del 27 de maig.

Excel.lent alcalde i candidat Jordi Hereu, amb qui tenim garantit per molts anys el lideratge i bon govern al cap i casal, i no dubto que un gran actiu pel PSC de present i de futur.

El vaig conèixer personalment no fa massa dies i em va impressionar molt favorablement. Li conexia la seva excel.lent formació, l'experiència municipal i les capacitats per afrontar el repte de l'alcaldia, però no la seva proximitat, la sensibilitat que demostra, la seva predisposició a la conversa, i sobretot com ell és mostra: tal com és, planer i gens ampul.lós, algú amb qui no et faria res travari una forta amistat. Desprén honestedat i lleialtat, dos virtuts imprescindibles per algú que és dediqui a la política.

Vaig refermar l'impressió que en vaig treure de la coneixença personal pocs dies després en una entrevista a BTV que li va fer Monegal. La manera d'expressar-se, fins i tot la postura en que seia a la cadira del plató, com duia posada l'americana o com gesticulava, potser haurien posat nerviós a més d'un assessor d'imatge però la proximitat i calidesa que deixava veure des de la pantalla de TV, sens dubte despertava confiança i adhesions. Per totes aquestes impressions i per les capacitats indubtables estic segur que tindrà un gran resultat en les properes eleccions del mes de maig, però el que és més important Barcelona ha guanyat un alcalde pel futur benestar de les barcelonines i barcelonins.

Sort i bona feina Jordi!

CONFIDENCIAL: Dissabte vaig tenir un inici de conversa amb la meva germana Laura que ens deviem. En els darrers anys ens hem distanciat molt per diferents motius, i potser hem començat a recuperar la nostre vella i personal connexió.
Si en els darrers blocs insisteixo en el diàleg com a base principal per la resolució de conflictes polítics, ja tardava en fer-ho en alguns de personals. Cóm me'n alegro de rectificar. Petons Laura!

1.25.2007

MEME'S

Vaig a complir amb urgència però amb excessiu retràs dos memes pendents. El primer per l' amic, i excel.lent orador i company al Congrés de diputats Jordi Pedret, i el segon per l'inquiet activista, primer secretari de la JSC a les comarques gironines i regidor a Quart, David Maldonado. Haig de reconèixer que vaig haver de fer-me explicar més d'una vegada que era un meme pel company Pedret, però ara veig que és un divertimento del tot interessant.

1r meme per en Jordi. A l'esquerra del meu ordinador, a la taula de treball del meu despatx a Girona, m'hi apareix sota un diari de sessions del Congrés el llibre arrels empresarials gironines editat per la Cambra de Comerç de Girona i EL PUNT, amb textos de Narcís-Jordi Aragó i Enric Mirambell. Obro per la plana 56, parla dels impressors, i de la nissaga d'un dels nostres poetes gironins il.lustres Miquel de Palol:

" L'avi de Miquel de Palol treballava en una imprenta de Girona. El nét, a les seves memòries, el recorda doblegat vora la màquina, fent rodar una enorme mola de ferro, diu - mentre al taulell el fadrí major anava donant els fulls de paper blanc i les plegadores de fusta apilaven, llestos i plegats, els exemplars del diari que anava recollint l'aprenent-. Una olor penetrant de tinta fresca ho impregnava tot."

2n meme per en David. A la dreta de l'ordinador, sota una carpeta del meu despatx professional- que em recorda que tinc una trucada pendent a fer al company advocat Ramón Nicolazzi per intentar un acord abans de la data d'un judici previst pel proper 19 de febrer -, apareix un llibre d'un dels meus mestres , el Dr. Vicenç Navarro ( coordinador ), la situación social en España editat per editorial Biblioteca Nueva, obro per la plana 31, polarització social i educació infantil:

"En España sólo el 10,5% de los niños de 0 a 2 años asisten a escuelas de infancia, uno de los porcentajes más bajos de la UE-15. Tal como señala Maria José González, en el capítulo 11, este porcentaje (que España comparte con Grecia, Portugal e Italia) está muy por debajo de los porcentajes de aquellos países que tienen un elevado porcentaje de mujeres incorporadas al mercado de trabajo tales como Dinamarca, Suecia y Noruega, en donde los porcentajes de infantes de 0 a 2 años atendidos por escuelas públicas es 64%, 48% y 40% respectivamente. Ni que decir tiene que tal como también señala Maria José González, esta escasa disponibilidad de escuelas para niños de o a 2 años dificulta la integración de la mujer al mercado de trabajo, como lo demuestra el hecho de que las mujeres de 30-34 años con infantes de esta edad están menos integradas al mercado de trabajo (67%) que las mujeres solteras (90%) o que los hombres (98%)."

Jordi, David deute acomplert!

1.18.2007


ATZUCAC

Atzucac
atzucacs m 1 carreró o camí sense sortida. Recula que ens hem ficat en un atzucac, i no podrem passar. 2 fig. Les converses sobre la pau han entrat en un atzucac. (Diccionari manual de la llengua catalana, Institut d' estudis catalans).

No podria haver-hi millor definició i exemple de la situació en què queda el procés de pau després de l'atemptat a Madrid i el ple de dilluns al Congrés, que la que ens proposa l' Institut d'Estudis Catalans.

Tal i com es preveia la jornada de dilluns va ser un autèntic despropòsit, a conseqüència de la irresponsabilitat del líder de l'oposició Mariano Rajoy i aquesta dreta tant poc civilitzada de fer comparèixer el president del govern per informar de la política antiterrorista.

De res va servir la proposta de nous consensos i la mà estesa del president Zapatero per tal de sumar al PP a la unitat d'acció contra el terrorisme. Rajoy portava el seu discurs escrit pels plumilles, pels assessors i consellers d'Aznar, un discurs ple de rancúnia, manca de respecte i això si molta ambició política i de poder. Mai en la història recent de la democràcia ningú havia utilitzat el terrorisme per fer política -excepte l'esquerra abertzale-, i la dreta no va estar a l'alçada de les circumstàncies. Avui que tothom mou les seves posicions en benefici de l'interés general: el govern, els grups parlamentaris, Batasuna, els sindicats, la societat civil... Rajoy i el PP ens giren a tots l'esquena.

Duran i Lleida va fer novament una intervenció carregada de raó, l'atemptat a Madrid és un fracàs col.lectiu, no un fracàs del govern i l'únic responsable es la banda terrorista ETA.

Els que confiem en el diàleg i la força de les paraules per resoldre els conflictes no renunciem a que hi haura un dia que es donaran les condicions per que la pau retorni a Euskadi. Per això entre moltes d'altres coses cal la unitat de les forces democràtiques. Ens ho han posat molt difícil, és veritat, però ni va acabar la dictadura amb la xacra d' ETA, ni han pogut cap dels governs democràtics que ho han intentat. Caldrà un dur combat policial, però també el combat de les idees, de la política, del diàleg, de la negociació per tal que la llibertat i la pau s'imposi a Euskadi i a Espanya.

1.11.2007


I EL PROCÉS DE PAU?

Dilluns vinent el President del govern compareix davant el ple del Congrés de Diputats per explicar la posició de l' executiu en l'iniciat procés de pau a Euskadi. No sembla que sigui el lloc, ni el moment per donar excessius detalls del procés frustrat de negociació amb la banda terrorista ETA, i en canvi es tornarà a posar de relleu la profunda divisió entre les forces majoritàries respecte a la lluita antiterrorista i a les possibilitats de pau a Euskadi.

Certament ETA ha fet volar pels aires qualsevol possibilitat d'entesa amb el govern a curt i mitjà termini. L'atemptat de Barajas per la seva dimensió i pel resultat luctuós no pot ser considerat únicament un toc d'atenció, ni un tensionament de les negociacions, sinó un trencament de la treva en tota regla, i l' inici d'una nova escalada de terror, malgrat que el darrer comunicat d' ETA no ho reconegui.

És desesperant que després de tants anys de terror, després de la consolidació de la democràcia, de l'incorporació de les generacions nascudes a la transició a la política subsisteixi el fanatisme dels terroristes. Incomprensible entendre a aquests joves nascuts en democràcia que poden defensar la secessió d' Euskadi des de les institucions democràtiques, i que prefereixen fer-ho empunyant una pistola o col.locant una bomba.

Puc acceptar des de posicions polítiques la crítica a la llei de partits, però ja és hora que Batasuna comenci a parlar clar i condemni la violència. Potser part del fracàs a Euskadi sigui que el braç polític d' ETA es merament instrumental, a diferència del Sinn Fein que va portar el pes de les negociacions de pau a Irlanda.

És ara a ETA i a Batasuna a qui els toca fer una demostració clara i inequívoca de condemna de la violència i d' abandonament de les pressions de les armes. Som conscients que no arrivarem a la pau únicament per la derrota del terrorisme a través de la pressió policial, que caldrà en un moment o altre reiniciar el diàleg, però per arrivar aquí ens cal recuperar l'esperança i la confiança.

1.05.2007

XILE

Estimades i estimats amics, no es que us hagi abandonat en aquestes dates, pero just son les que utilitzo -sempre que puc- per viatjar, els que em coneixen be, em diuen que el que faig es fugir de les festes de nadal. No estan mancats de rao, soc un dels que aquests dies no em senten massa be, i prefereixo aprofitar-ho per coneixer mon. Us escric des de Xile, concretament des de Puerto Natales a la Patagonia xilena - perdoneu si no accentuo be per dificultats amb el teclatl xile -.
Un viatge interessant i amb la fortuna de que m' acompanya el meu pare, un viatge aixi ajuda a retrobar-nos. En pocs dies hem visitat de nort a sud Xile, des del desert d' Atacama, fins a l' extrem sud a Punta Arenas, passant per la zona dels llacs a Puerto Montt i puerto varas, a Chiloe. Ja us en explicare mes coses, en altres blocs...

He seguit amb desesperanca i frustracio el trencament de la pau a Espanya amb el nou atemptat d' ETA, i em rebenta haver-li de donar la rao a un conegut de l'AVT que m'anticipava fa un mes el fracas del proces de pau, i ara encara em costa assumir que aixi sigui.

Em vaig emocionar davant de l' escultura que recorda a Salvador Allende, davant el palacio de la moneda a Santiago de Xile, potser serveixin les seves reflexions en un moment de dificultats com les d' ara, per tal que no ens impedeixin els terroristes ser dones i homes lliures:
" Mucho mas temprano que tarde de nuevo se abriran las grandes alamedas por donde pase el hombre libre para construir una sociedad mejor"

12.21.2006


ESPERIT DE NADAL

Moltes vegades passem del desànim a l'ànim amb facilitat, potser per les ganes de veure les coses en sentit més positiu. Alguna cosa semblant sento avui que és el darrer dia del període de sessions al Congrés, on hem aprovat definitivament els pressupostos generals de l' Estat pel 2.007 i entre d'altres lleis aprovem la llei d'igualtat. Dos bons exemples d'una legislatura històrica: els pressupostos sense entrebancs, malgrat la majoria relativa del congrés, amb esmenes pactades amb tots els grups parlamentaris i una nova llei que amplia drets i que trenca amb desigualtats.

Si també aquesta és la legislatura del diàleg, de les formes, del consens, haurà de ser la legislatura del fi de la violència i de la pau al país basc. Com us deia avui estic/estem amb altres ànims, ho deduim dels rostres més serens del president del govern i del ministre de l'interior, de les converses entre companys, amb els periodistes. En certa manera remuntem el desànim que s'havia instalat els darrers dies en relació al procés de pau, en part alimentat pel partit popular i pels seus altaveus mediàtics i de l'associació de víctimes, d'un imminent trencament de la treva.

Per tant bones notícies per anar acomiadant l'any, que espero no només siguin per allò que anomenem l' esperit nadalenc.

CONFIDENCIAL: Les votacions dels pressupostos generals de l'Estat són llarguíssimes i seguides. Es voten centenars d'esmenes i no és molt difícil equivocar-se en alguna de les votacions, que marquen les direccions dels grups a través d' un portaveu ( la nostra jefa de votacions és la companya diputada de Jerez Mamen Sánchez ) que amb el braç aixecat marca el sentit de vot de tot el grup parlamentari: positiu amb un dit, l'abstenció amb dos dits i el vot negatiu amb tres dits. Amb tanta votació no és difícil equivocar-se en alguna. Avui us haig d'admetre que m'he equivocat en una en que tota la càmara ha votat a favor però amb dos vots negatius: el meu... i el del president del govern! - I és que potser no anava tant equivocat!-

12.19.2006


JOVES, FUTUR, SOCIALISME

Dissabte l'agrupació de la JSC de Girona ens va oferir una jornada de reflexió que reconforta a aquelles i aquells que ens agrada la política i que hi creiem com eina transformadora de la societat en la que vivim.

Després de les eleccions autonòmiques, on les companyes i companys de la JSC a Girona van estar molt actius treballant en la campanya amb els militants, van ser els primers en manifestar la necessitat de generar un debat sobre els resultats i sobre les arrels i futur del socialisme. El trident de la JSC a Girona, Pere Simón, Alfons Jiménez i Marc Lamuá van organitzar una sessió de dissabte estimulant, on vam ser capaços entre tots de reflexionar sobre l'influència del marxisme, sobre la necessitat del mercat i el futur del socialisme democràtic. Ens hi van ajudar magnífiques intervencions de Jose A. Donaire, Xavier Amores o Germán Rodríguez.

Tindrà continuitat, però em va quedar clar que amb la pedrera gironina de la JSC el socialisme de futur té les arrels ben fortes.

12.12.2006


ALLENDE


La mort de Pinochet no m'ha produït cap mena de sentiment, que si vaig tenir -de profunda alegria- quan l'any 2000 vam tenir per uns mesos l'esperança de la justícia. He pensat amb Salvador Allende, la mort digna i conseqüent un onze de setembre de 1.973, commocionat pel cop d' estat i probablement amb la sorpresa de la traïció, d'entre d'altres, del seu cap militar. A Allende no li van donar l'oportunitat de què la Unitat Popular consolidés un projecte social per Xile, que no interesava per res als governs dels Estats Units preocupats que no avancés suposadament el comunisme. De les reformes d'Allende poc va quedar, per obra i gràcia de Pinochet i l'escola de Chicago, que va afavorir les classes poderoses. Per contra, el terror i les injústicies van planar en els vint anys de dictadura.

No vull pensar amb Pinochet i si en Salvador Allende, amb Víctor Jara ( "canto que has sido valiente, siempre será canción nueva...."), amb Joan Alsina, amb els detinguts a l'estadio nacional, els desapareguts, amb els que van patir repressió de la DINA i les institucions del règim.

A Pinochet, en qualsevol cas, la mort li ha arrivat trenta tres anys tard.
CASAMENT PAU SANZ-MARTA NADAL

( A petició d'alguns companys de partit, amics i dels propis nuvis us reprodueixo les paraules que vaig dedicar-los-hi en el seu casament de dissabte 9 de desembre ).

Divendres 8. Immaculada concepció. Fine termini text casament Marta-Pau de dissabte.

La Marta va demanar-me fa un munt de mesos algunes paraules pel dia del seu casament, en nom dels amics, i suposo també per la part de "culpa" conscient o inconscient, de que ells dos és coneixessin, però com advocat que soc, com quan hem d'interposar recurs o contestar una demanda, tant si val que el termini sigui d'un dia o de vint, sovint l'acabem fent el darrer dia de plaç, com avui!.

En altres temps potser hauria celebrat o concelebrat el casament, però no ho haria pogut fer millor que en Jofre, tot i que casar és una de les responsabilitats - delegades per l'alcalde com totes - més difícils del regidor sobretot quan el qui l'exerceix desconeix -encara- les virtuts del matrimoni.

Què els hi diras a ells i als convidats?. Crec que no hauré de fer patir a en Pau glosant algunes de les aventures viscudes en els darrers vint anys, si per exemple expliqués l'episodi de la gacela de lloret acompanyat dels "Tibus", el "canvia gos" d' aquell cap d'any amb en Xevi o els sempre -o no- repentins mareigs d'en Pau en cotxe o en barca. Crec que la Marta els coneix i sinó resten reservats al secret professional, a més si els expliqués en el casament no seria allò que se'm suposa...políticament correcte.

Tampoc a la Marta de qui també en conec algunes aventures - no tantes com les d' en Pau - , i d'altres de caire més polític, que si les sentissin algún dels convidats potser ens estirerien de les orelles a més d'un.

Així doncs, potser caldrà que expliqui als convidats com son ells dos i com son quan estan junts. En podria dir moltes coses d'en Pau, és llest,noble,familiar,amic dels seus amics, i amb un riure net i inconfundible,contagiós. Un tennista dins i fora de la pista, m'explicaré: bon jugador des del fons de la pista, amb una bona dreta i millor esquerra- com no podria ser d'altre manera! - i amb bones cames - molt bones diria jo, i sinó que ho preguntin a la gacela de lloret!.
La Marta també te bona esquerra, però aquesta no és producte del tennis sinó de les conviccions i el treball personal. És organitzada i li agrada molt organitzar, és eficient,autoexigent, amb aquella combinació tan coneguda en la seva nissaga familiar d'emotivitat,afectivitat, i fort caràcter i rigor.

Els diré en nom dels amic, i per extensió dels familiars, que estem contents que es casin, que és una decisió valenta,encertada i madurada després d'una convivència feliç, corregida i augmentada amb la seva filla Paula.

Els donaré la sincera enhorabona, i les gràcies per haver-nos convidat, sabem que els fa feliços que els acompanyem i a nosaltres de veritat que també, a pesar del pont de l'immaculada frustrat.

Potser també hauria de dir alguna cosa sobre el matrimoni, sobre la "traditio", l' acte formal,la cerimònia civil davant la comunitat. A mi també em resultarà difícil - quasi tant com en Jofre - al ser una institució per mi desconeguda. No existeix la vocació de solter, però tampoc existeix la vocació de casat. Vaig reflexionar-hi no fa encara una setmana en el casament d'uns amics a Barcelona, on el celebrant subratllava com a valors esencials del matrimoni: la vocació i el sacrifici, i com objectiu principal la descendència. En Pau i la Marta tenien molta feina feta doncs, i crec que ells dos, tots aquells que decideixen casar-se, viure en comú, tenir parella els mouen sentiments i valors més forts encara: l'estimació,l'alegria d'estar junts,de compartir projecte,de ser feliços i de ser més lliures.

Ens hauria d'interessar del matrimoni tot allò que significa de compromís, d'ajuda mútua,de solidaritat,de familia en temps en que sembla que l'únic que importa és el projecte individual. Potser sí que el matrimoni te un punt de sacrifici,de renúncia, però ho és en benefici d'un valor superior, la felicitat compartida,el projecte comú.

La vida en comunitat familiar,associativa,veinal,política ajuda a fer societats més justes i més solidàries i per contra -malgrat ser una opció respectable- la vida en solitari,el projecte únic i professional,l'absència de participació en comunitat ens avoca a models de societats una mica més injustes,egoïstes i insolidàries.

En temps que ens preocupem per la desafecció democràtica, potser estigui en la pèrdua de valors,en el culte a la persona, en l'individualisme,l'inici del mal. El matrimoni,el projecte compartit,la familia democràtica,lliurament escollida que respecte l'individualitat d'un i de l'altre, però que també significa renúncia acceptada ens trasmet valors no sempre comuns en el nostre entorn. Per tant feliç exemple el d'en Pau i la Marta, als qui desitgem éxit,felicitat,salut i que ens hi volguin a tots nosaltres per compartir-ho.

Com no voldria finalitzar amb les meves maldestres paraules, n'utilitzaré de poetes per expressar el que volia dir-los-hi,



Sol, i de dol, i amb vetusta gonella
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de licorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts
JV FOIX, sol i de dol


Damunt l'escorça faré
El senyal del meu amor.
Seran tot ú, l'arbre tendre
I el senyal del meu amor.
Veuré créixer el senyal de l'arbre tendre
I el senyal del meu amor

I encara junts creixeran
Després de la meva mort.
JM López Picó, Poesies



La tarda d'or ran l'horitzó declina;
Brinquen els poltres en la pau del prat;
Tot lliurament, plens d'ansietat divina,
Els dos joves pastors s'han desposat.
La núvia, que ha sentit la poderosa
Unció carnal de les seves aures,
Dels braços de l'espós s'ha alçat joiosa;
I ha somrigut pensant si, en nits properes,
Les eugues braves pariran centaures,
I fruitaran estrelles les pomeres...
Miquel de Palol, Noces




12.07.2006


BANDERES

La polèmica dels darrers dies sobre les banderes em sembla francament estèril, fins i tot si la conclusió final és que el president manté el principi d' autoritat en el govern. Em sembla de país petit, de deformació del sentit del nacionalisme pensar que despenjant una bandera espanyola es fan passos endavant en l'autoafirmació patriótica. M'irrita veure la gegantina bandera espanyola a la plaça Colón de Madrid, però em produiria quasi la mateixa reacció si algú ara per exemple volgués que en posessim una de ben gran a cada plaça Catalunya del país - per fortuna ningú ho ha proposat.

Situacions similars és produeixen no sols a les institucions de la Generalitat, sinó en els ajuntaments on sovint són un element de discusió gratuïta, i acabem despenjant les banderes el dia de la festa major o col.locant una de catalana més gran que l'espanyola, o una catalana visible al balcó de l'ajuntament.

Fa uns mesos en una visita al Parlament de Catalunya acompanyant a uns diputats de la Duma rusa, en la meva condició de membre del grup d' amistat Congrés-Duma, em vaig sorprendre del discurs que el President del Parlament va fer als diputats russos, i les explicacións que després els hi van fer el personal del Parlament, al meu entendre se'ls hi va donar una explicació parcial i partidària o per dir-ho clar d' accent independentista, i potser no era el to en representants de l'institució del Parlament. La segona sorpresa la vaig tenir a l'hemicicle, darrera les cadires reservades al President i als membres de la Mesa, presidint el Parlament hi havien les dues banderes oficials: la catalana i l'espanyola, però ai làs! per gràcia d'algú ,discretament la catalana tapava completament a l'espanyola com si l'embolcallés. Segur que el detall va passar desapercebut als diputats russos, però no així per qualsevol de nosaltres, que entre els discursos i les banderes haurien pogut pensar que més enllà dels problemes d'encaix i de desplegament estatutari, tenim un greu conflicte amb Espanya, que sincerament crec que no existeix.

Si hi ha una realitat que solem dir-ne estat de dret, amb unes normes i unes lleis, les hem de complir els ciutadans i també les institucions- que algún exemple han de donar- i si no ens agraden intentem canviar-les per les vies democràtiques. Si ens molesta que alguns ens demostrin els atributs nacionalistes amb banderes no fem nosaltres exactament el mateix. L'autoafirmació del país no dependrà de més o menys banderes, si a mi m'emociona la meva bandera catalana i el cant dels segadors més que altres himnes i banderes perfecte, però a d'altres a Catalunya els hi serà al revés, però tampoc haurien de molestar-nos ni la bandera, ni els símbols constitucionals, que també son els nostres.

Sentiments, respecte i legalitat.

12.05.2006


MOSCA GROSSA


Ahir la Demarcació a Girona del col.legi de periodistes feia entrega dels premis anuals: les mosques, no n'hi va haver de borda - la que s'otorga a la persona o entitat que dificulta la feina als periodistes - i en canvi n'hi van haver dues de grosses - pels que la fan més fàcil - per l' alcalde de Salt Jaume Torramadé i per Càrites.

Considero a en Jaume un amic, ha estat al meu costat en algún moment difícil malgrat ser de partit polític diferent, i sempre m'hi he entés defensant posicions diferents, i interessos no sempre comuns en defensa de Girona. Em consta el tracte deferent amb els periodistes d'ell i del seu gabinet d'alcaldia, i per tant no va ser sorprenent la seva elecció. M'agrada d'ell també que no hagi deixat mai l'exercici de la medicina, malgrat l'alcaldia requereixi una dedicació intensa. De totes maneres estic segur que ben aviat Salt tindrà alcaldessa, per que la nostra candidata Iolanda Pineda, sabrà defensar un programa ambiciós i una gestió manifestament millorable de l' alcalde Torramadé.

De la mosca de Càritas segur que en te tota la culpa el seu secretari general Salvador Maneu. De tracte cordial, de ferms valors, amb sensibilitat, rigurós i un jurista excel.lent, ahir va ocupar un discret segon pla, però tots sabiem que la mosca era ben seva.


A més d'aquestes mosques grosses, una mosca de Sant Narcís per Lluís Llach en l'any del comiat, i pels periodistes Collelldemont i Jaume Teixidor.

Cal felicitar l'iniciativa del col.legi, que presideix Narcís Genís, per haver donat a l'acte una dimensió més pública, i prova de l'encert va ser l'èxit de gent al saló de descans del teatre municipal per seguir l' acte molt ben conduït per la Bàrbara Julbe i en Màxim Castillo.

TAMUDO


La meva admiració per Raúl Tamudo, probablement el jugador més important de l'història de l' Espanyol, per la seva trajectòria i pel seu excel.lent gol de diumenge davant el Sevilla.

Tamudo te bona part de culpa en els darrers èxits de l' Espanyol i molt especialment en les dues copes del rei de l'any 2.000 i 2.006 amb dos gols de davanter llest tot just arrencar el partit. Recordo perfectament com amb llàgrimes als ulls i per disciplina se'n anava del Espanyol en el fitxatge després frustrat pel Blackburn Rovers - suposo que el responsable escocés que va dir que tenia una lesió crònica es dedica a altres coses -. És tracta d'un jugador que encara que ben pagat, sent els colors i s'implica amb el club, i també amb la selecció catalana i l'espanyola quan l'han convocat. Els pericos admirem també a Ronaldinho però em reconeixereu que si el gol de diumenge l'hagués fet el gauxo s'hauria vist a mig món, però era del noi de Sta. Coloma...

Sort al Barça avui amb els alemanys i que arrivin lluny a la Champions !, i esperem que l' Espanyol deu anys després s'emporti la UEFA novament amb Valverde a la banqueta. Clemente va deixar a Valverde a la banqueta en el partit de tornada de Leverkusen quan era jugador, i ara des de la banqueta com a entrenador podria portar-nos a un títol que es mereixeria el club i l' afició.
Com ens desvetlla el futbol! - I això que jo soc home de rugbi!

11.30.2006

AUTONOMIA PERSONAL


Intervé aquest matí el president del govern en l'aprovació definitiva de la llei d'autonomia personal, l'anomenada llei de dependència. Sens dubte el pas més avançat en la present legislatura, que permet consolidar una societat més justa, més integradora, més solidaria i més digne. Podem sentir-nos satisfets que amb un govern socialista, amb un govern genuïnament d'esquerres, social siguem capaços d'universalitzar els serveis de dependència, amb càrrec als pressupostos generals de l' Estat. No era el model que pretenien altres grups parlamentaris com CIU o PNV que defensaven el copagament, i per tant un model distint i menys afavoridor per les persones més modestes i amb menys recursos, i en base això i a suposades ingerències competencials han votat en contra.

Certament la riquesa d'un país no es mesura només amb el creixement de la productivitat, i el creixement econòmic, amb lleis com la que s'aprova avui en que ampliem la nostra xarxa social i de benestar ens posem allà on volem : al capdavant dels països més avançats en polítiques d'estat del benestar i polítiques públiques per a les persones.

11.29.2006

NOU GOVERN


Comença a caminar el nou govern, han passat pocs dies des de les eleccions, i les institucions catalanes tornen a estar a ple rendiment. Avui al Palau de la Generalitat han près posessió les conselleres i consellers de l'entesa, amb solemnitat, amb emoció i amb responsabilitat. Repeteixen els nostres consellers gironins Quim Nadal i Marina Geli, i no ho fa Joan Manel del Pozo a qui tothom li reconeix una brillant trajectoria al davant de la conselleria d' educació. No sempre son fàcils els equilibris en la composició de govern que ha comportat sacrificis dolorosos: Mascarell, Valls, Figueras... també repeteix Montse Tura, que canvia la conselleria d'interior per la de justícia, una nova immersió política per la ségolène catalana. A la nòmina de gironins hi afegim també Joan Puigcercós i Carme Capdevila, els dos consellers d'erc desprenen una intensa emoció durant tot el matí. M'impressiona especialment en Joan que es resisteix a deixar-se anar aguantant un posat quasi marcial, però es apunt de desfer-se com un sucre.

Un gran estímul pels socialistes gironins que en Quim i la Marina continuin al davant de les conselleries de PTOP i de Salut, sense ells alguns ens hauriem sentit una mica órfes, amb ells, amb el conjunt del govern i amb el president Montilla de ben segur assistirem a una política de fets i no de paraules.

11.27.2006


ESTIL MONTILLA


El president electe José Montilla comença a exercir de president, i si algú tenia dubtes de si tornariem a caure en errors de l'anterior legislatura, en els primers gestos des de que ha estat escollit president comença a demostrar que no serà així. S' anirà confirmant allò que asseguraven la gent del seu entorn més immediat, que serà millor president que candidat. L'avala la seva trajectòria política i el lideratge al partit, a la diputació, a l' ajuntament i al ministeri, on ha sabut fer equips i dirigir-los. Tothom li reconeix ara en els tres partits de l'entesa, que part de la garantia de l'èxit dels propers anys descansa en que el president pugui exercir com a tal sense traves. El propi Carod- Rovira reconeix que la seva vice-presidència està limitada competencialment i que únicament suplirà al president en allò que li demani.

Montilla ha sabut tancar un acord de govern amb poca fressa i molta endreça, i a més ha evitat tant com ha pogut que en els darrers dies es parlés de repartiment de carteres i de càrrecs. Ell vol decidir i anunciar el govern quan toqui, sense soroll, segur sabrà combinar experiència amb persones noves, i escollir-ne les més aptes i preparades. A partir d'avui i no abans les futures conselleres i consellers hauràn de restar pendents del seu telèfon mòbil
.

11.25.2006


ERNEST LLUCH


Demà a Maià de Montcal el PSC fem un homenatge a Ernest Lluch, el temps passa però el record és viu, i si en els darrers anys ens ha acompanyat el president Maragall demà ho farà el president Montilla. Probablement serà el primer acte que farà el nou president de la Generalitat, i ex-ministre i ex-diputat a l'ex-ministre, i ex-diputat LLuch. Dues personalitats diferents però amb molts punts en comú, amb una visió d' Espanya moderna i integradora, i amb una contribució decisiva com a catalans al bon govern de l' Estat.

No vaig conèixer personalment a Lluch, el recordo per darrera vegada al congrés del PSC- Comarques gironines a Olot on vam escollir a la Marina Geli, primera secretària de la federació, ell també es sentía garrotxí per la seva residència a Maià on avui descansa, i per això era amb nosaltres. Lluch va ser diputat a Corts per Girona, i aquest detall sempre m'ha imposat, era un intel.lectual i polític molt complert, difícilment comparable. No sols va protagonitzar un dels períodes més importants de l'història recent del nostre país, amb una contribució decisiva universalitzant els serveis sanitaris a tota la població, sino que anem descobrint la seva erudició en tots els camps, des de la música a l'història. El Festival de Torroella amb en Josep Lloret al davant i la Fundació Lluch amb en Lluís Maria de Puig i el PSC permeten tenir-nos molt present a Lluch a tots aquells que no vam tenir la fortuna de compartir la seva amistat i el seu mestratge
.

11.23.2006



MONTILLA, PRESIDENT.


He escoltat el discurs d'investidura des del meu despatx al Congrés de Diputats, i gràcies al canal internacional de TV3, m'ha agradat. Em quedo amb la frase que "la política es fer el que és necessari en cada moment",i amb l'impressió que el nou president i el seu nou govern es dedicaràn a gestionar amb eficàcia i a treballar per la millora de la qualitat de vida de totes i tots. Gestió, gestió, i gestió aquest és el missatge que crec ha volgut transmetre el futur president. i per això bona part del seu discurs s'ha centrat amb un programa de govern exhaustiu i quasi detallat. No s'ha oblidat de reconèixer el paper decisiu del president Maragall, i de l'herència del president Pujol a qui pretén consultar les grans decissions de país, com així vol fer-ho amb tots els grups parlamentaris sense excepció. L'estil Montilla és comença a imposar: discreció, treball, eficàcia, govern, tranquilitat...i si a vegades li trobem a faltar passió, emotivitat , amb allò que diu o fa, avui ha volgut cloure el seu discurs deixant veure per l'escletxa part dels seus sentiments, i el seu capteniment i il.lusió per dedicar-se al servei públic.

11.20.2006


SÉGOLÈNE



Visc amb certa expectació el procés de designació de Ségolène Royal a la candidatura a la presidència de l'Elisi. El procés de primàries al partit socialista sembla que ha donat una empenta a l'il.lusió i a l'esperança d'una victòria socialista. Sembla que l'iniciativa, el projecte, la renovació està en la candidatura de Ségolène davant d'un Nicolas Sarkozy a remolc, estendard de la França en crisi.

És difícil fer-ne paral.lelismes, però recordo com un moment d'inflexíó, de participació de les bases en les primàries Borrell-Almúnia, però no vam saber aprofitar l'empenta per presentar-nos a les eleccions generals amb una candidatura guanyadora. Probablement part de la culpa va ser interna, la direcció del partit no va saber llegir el mandat de les bases, i també el propi Borrell no va saber gestionar l'ampli suport rebut. Sembla que a França la frustrada experiència espanyola no es repetirà, la sensació de que el socialisme francés tancarà files entorn a la candidata Royal es total, i les possibilitats de derrotar la dreta amb una candidata nova, amb noves idees, moderna i que connecta amb els problemes de la gent és alta. La nova candidata tindrà com a principal aliat el propi aparell del partit liderat pel seu company Hollande, a qui en bona mesura també se l'ha de fer partícep de l'èxit del procés, i els barons del partit fins ara crítics Jospin o Fabius també han anunciat el suport a la candidata.

No es fàcil fer-ne paral.lelismes en el procés a Catalunya, amb una designació de candidat molt precipitada per la renúncia tardana del president Maragall. Potser si aquesta s'hagués produit en el moment d'aprovar l' estatut, s'hauria disposat de més temps per assajar un procés de primàries que te molts elements positius de debat i de mobilització de les bases. En el darrer consell federal del PSOE, el diputat Barrios d' izquierda socialista va preguntar a la direcció per l'eliminació a pràcticament tots els processos de designació de candidats d' eleccions primàries en el nostre partit. Serà interessant seguir l'èxit final de Ségolène en la seva candidatura, i reflexionar si els processos interns de participació no ens poden ajudar més a arribar als nostres electors i a fer les nostres organitzacions polítiques més creibles.


11.16.2006


ZAPATERO I CHIRAC A GIRONA



No s'ha complert la dita de " hostes vingueren que de casa us tregueren" a Girona, la celebració de la cimera hispano-francesa ha comportat el mínim destorb a les ciutadanes i ciutadans de Girona. He fet la comprovació anant-me a comprar un llibre de viatges a la llibreria Ulyssus al carrer ballesteries sense cap problema. Certament hi havia molta presència policial, però discreta i educada i no impedien la deambulació pels carrers de la ciutat. Després com bon gironí he anat a fer el tafaner prop de la Fontana d'Or, exponent del millor gòtic civil de la ciutat, on tenia lloc una de les reunions, i on esperava el President Maragall a la comitiva que venia des de l' ajuntament, a la plaça del vi. Zapatero i Chirac venien passejant pel carrer ciutadans saludant afectuosament a tothom, com després ho han fet amb el President.

Després aprofitant que avui no soc a Madrid he esmorzat un cafè amb llet i un xuxu - els en hi hauran ofert als nostres distingits visitants?-, i he anat a saludar a l'alcaldessa molt contenta amb la visita. Us reconec que sento una mica d'enveja de no poder dinar amb ells a St. Pere galligans, no tant pel suculent dinar que els hi oferiran els germans Roca - que també !- com pel privilegi de dinar en una de les joies del nostre romànic.

La notícia trista del matí m'arriba per sms del partit: avui ha mort Carmel Rosa, històric militant i vell lluitador del POUM.