DE L'HOTEL INGLÉS A LA MONCLOA

Aquesta nit he dormit a l'Hotel Inglés, al carrer Echegaray a Madrid. És un hotel petit, modest, i antic -va ser estrenat l'any 1886-. El mobiliari i la decoracíó, efectivament, manté un aire britànic i un punt decadent. Aquest va ser l'hotel que durant molts anys de diputat, José Luis Rodriguez-Zapatero, utilitzaba per dormir a Madrid. Un bon exemple de l'austeritat i del perfil de persona normal i propera del ara president del govern, que ha passat de l'Hotel Inglés a viure a la residencia de Moncloa. Esperem que hi tingui a Moncloa una llarga estada!

De fet, una bona part dels diputats socialistes catalans "viuen" al carrer Echegaray, molt proper a la carrera San Jerónimo, on hi ha el palau del Congrés de Diputats, en el barri de las letras. Molt a prop de l'Hotel Inglés hi ha l'Hotel Santander, també un modest però correcte hotel, en que habitualment hi pernocten els companys Dani Fernández, Jordi Pedret o Francesc Vallés. D'altres comparteixen pis o estan en hotels similars.

Val a dir que malgrat no ens podem ni ens hem de queixar de les nostres assignacions parlamentàries (aproximadament uns 2.300 euros nets), superiors a la majoria dels treballadors a Catalunya, el cert és que també per una qüestió de formes, la majoria tenim un rígid control de la despesa. Curiosament són els representants dels grups parlamentaris més petits, que acostumen a contribuir menys al finançament del seus partits, qui solen permetre allotajar-se en alguns del luxosos hotels de la carrera San Jerónimo. Petits però poderosos.

CIU + PP: LA CAMPANYA DE CIU

CIU va presentar ahir la seva particular precampanya a les eleccions al Parlament. L'home de confiança d'Artur Mas per a tots els temes de comunicació David Madí ha escollit un eslògan d'atac frontal contra el tripartit: ERCPSCPSOEICV, O CIU: ÉS HORA DE GOVERNAR BÉ. Haig de reconèixer que darrerament em sorpenen molt les estratègies de campanya, però no vull prejutjar-les massa perquè algunes han donat un gran resultat. Per exemple, la nostra campanya a les generals, que haig de confesar-vos que inicialment no em va agradar massa, SI TU VOLS DERROTAREM AL PP.

Quan Miquel Iceta ens va presentar la campanya a les candidates i candidats al Congrés va dir-nos: ja sé que sou uns excel·lents candidats però tenim que simplificar el missatge, nosaltres som l'única garantia que el PP no torni a governar i això és el que ens cal explicar als catalans. I aíxí va ser amb el resultat que coneixeu, també en part per la masiva resposta de la gent a la gestió opaca del PP de l'atemptat de l'11-M, que segurament va ser la gota que va vessar el got. Iceta i Madí han compartit cursos d'estratègia política als Estats Units i no ser si per això o per còpia directa, Madí ha optat per una estratègia similar a l'exitosa campanya del PSC.

De la precampanya de CIU si que s'hi exclou curiosament el PP. Si CIU no pensa governar ni amb ERC, ni amb el PSC, ni amb ICV, és que només opta a fer-ho en solitari o amb el PP. Sembla que CIU no està en condicions de reeditar les majories de l'època Pujol, per tant, la seva esperança deu ser que sumin amb el PP i reeditar els vells acords. Per tant, tenim dos blocs ideològics clarament definits i on realment hi ha la confrontació política és PSC-CIU, Montilla o Mas.

Nosaltres hem escollit encertadament l'eslògan FETS I NO PARAULES i ARA ÉS L'HORA DELS CATALANS. Queda clar per on anem, volem explicar com en aquests tres anys de govern hem iniciat un canvi social sense precedents que volem continuar. Més escoles i més mestres, més i millors infraestructures, més i millor seguretat, més hospitals i més metges. La nostra prioritat són les persones que viuen i treballen a Catalunya i que ho facin amb condicions de justícia social.

CIU no enredarà amb els seus eslògans de campanya. Van estar molt de temps al govern de Catalunya i també van fer coses positives, però ens van deixar la qualitat del nostre estat del benestar sotamínims. Els socialistes estem demostrant quines són les prioritats polítiques dels propers anys, amb totes les possibilitats de competències i finançament del Nou Estatut. No ens ha de fallar el suport de la gent el proper 1 de novembre. Per ells, estem en política.

TEMPORADA ALTA

Aquest any el festival Temporada Alta a Girona-Salt arriba a la quinzena edició. No deixa de créixer i val la pena fer-hi un cop d'ull a la programació per comprovar la qualitat de l'oferta de teatre i també de música i dansa i alguna aportació de circ per completar el conjunt de les arts escèniques i musicals. Si pogués creieu-me que no em perdria cap de les actuacions programades. Em permeto recomenar-vos molt especialment el concert de l'Eliane Elias (11/10) perfecte mixtura del jazz i la bossa nova, i també els de la Laurie Anderson (14/10) i el de Diego el Cigala (6/12) pel que fa a les propostes musicals.

En l'aspecte escènic imprescindible Jean Fabre, un dels directors més influents i vanguardistes (l'àngel de la mort; 17/11) que vaig descobrir en ocasió del Festival d'Avignon del 2005. També m'agradaria veure les noves propostes d' Alex Rigola (la nit just abans dels boscos 9/10), de l'argentí-barceloní Javier Dualte, que ja va estrenar a Girona l'impactant i exitosa On ets? (La felicitat, 20/10) i de Calixto Bieito (Plataforma 1/11). A Bieito segur que no el veuré perquè el dia de Tots Sants tindrem altra feina! I com sempre m'interessarà veure els de casa, cel·lebro moltíssim l'estrena de l'amic Joan Solana (Temps de mort 6/10) i el treball de les amigues i excel·lents actrius Cristina Cervià i Meri Yanes en estrena també (Lúcid 2/12).

Aquesta és la meva tria però fixeu-vos: Sol Picó, Mal Pelo, Dulce Pontes, Lluís Llach, Pascal Comelade, Peter Brook, Vicki Peña.... Ufff!!! La tria hauria de ser necessàriament més àmplia. Estrenes, produccions própies, han consolidat Temporada Alta com el gran festival de tardor i autèntic motor de creació escènica a Catalunya. A l'hora confirmen a Girona com una ciutat que té en la cultura i en el seu patrimoni un dels seus millors actius.

L'èxit de Temporada Alta cal repartir-lo entre els seus impulsors: l'Ajuntament de Girona i també el de Salt, el conjunt de les institucions, patrocinadors i el club del mecenatge. I darrera sempre les persones que ho fan possible, menció especial Salvador Sunyer alma mater del festival, que te a tocar el somni de convertir-se en el primer director del centre de producció de les arts escèniques Girona-Salt, que en el futur acollirà la Coma-Cros. També l'alcaldessa gironina, Anna Pagans, l'alcalde saltenc, Jaume Torremadé, i la discreta i eficaç feina de la regidora de Cultura, Lluïsa Faxedas, i el Cap d'Àrea, Narcís Casassa.

I si també m'ho permeteu, jo que em conec una mica la casa us haig d'explicar que tenim un excel·lent equip de persones dedicades al teatre i a la música a l'ajuntament: en Jep, en David, en Victor, la Sole... ells també en tenen bona part de culpa. Però sens dubta la millor notícia de la present edició del festival no és la programació sinó els nous espais guanyats a la ciutat, el magnífic Auditori i el renovat Teatre Municipal, que acolliràn bona part dels espectacles. Bon festival!

LA CATEDRAL DE L'EMPORDÀ

Ahir va ser un dia històric per Castelló d'Empúries, amb la festa de proclamació del títol de Basílica a l'església de Sta. Maria de la Candelera. De fet, d'església poc, pels castellonins, pels empordanesos i pels visitants en general, es la catedral de l' empordà. Tots els cartells indicadors que orienten sobre la ubicació dels punts d'interés del municipi l'assenyalen com a tal. I així és des del seu inici al segle XIII, quan els comptes d'Empúries la van fer construir perquè fos seu del Bisbat que no van aconseguir. Com va dir l'alcalde Xavier Sanllehí, amb la concessió del Papa Benet XVI del títol de Basílica menor (de majors només tres, i la principal St. Pere de Roma), es resol un deute històric amb l'església de Sta. Maria i els castellonins.

La cerimònia va ser preciosa, amb l'ex-església, avui Basílica, en realitat Catedral, plena de fidels i autoritats (1.300 persones). Hi eren presents el Bisbe Carles Soler, el bisbe emèrit Jaume Camprodón -de qui trobava a faltar la seva veu reposada i espiritual després d' escoltar-lo cada any a les escales de la Catedral de Girona el divendres Sant-, l' abat de Montserrat i el Bisbe d'Elna-Perpinyà, per part de les autoritats eclesiàstiques i el conseller Nadal, alcalde i regidors de la corporació, el president de la Diputació, Carles Pàramo, i diputades i diputats al Congrés i al Parlament... i més d'un candidat ara que s'apropen les eleccions.

La litúrgia de l'acte em va recordar molt la missa solemne de St. Narcís a Girona i també em va impressionar un ciri de 70 kilos i 1,5 metres que presidia també la celebració i que em feia pensar en el coet de Tintín en el seu viatge a la lluna. Van cloure els actes diferents balls populars de l'esbart dansaire de Castelló, ball de gegants i sardanes i un sopar de fideuà ofert per l'ajuntament, on vaig compartir taula amb el Bisbe Soler, el Bisbe d'Elna, l'alcalde i el company diputat al Congrés Jordi Xuclà.

Entre d'altres beneficis la concessió del títol de Basílica haurà de permetre que la catedral de l' Empordà pugui acollir-se a les subvencions del Ministeri de Cultura en el seu plan de catedrales, que també inclou a les Basíliques. Aquest va ser un bon motiu perquè el rector de la parròquia, Narcís Costabella, i l' alcalde Sanllehí decidissin iniciar els tràmits per a la concessió del títol. De moment ja no trobarem la resposta negativa que Madrid ens donava fa dos anys quan intentàvem acollir-nos al finançament estatal. Cal reconèixer la perserança del govern de Castelló, per cert un govern estable CIU + PSC, amb un bon tandem de l'alcalde convergent Sanllehí i el nostre tinent d'alcalde i cap de llista, Josep Rodà. Ahir l'alcalde reclamava la implicació de les institucions en la rehabilitació de Sta. Maria per conservar-la mil anys més. El municipi i el seu patrimoni ho mereixen. Per molts anys Castelló d'Empúries, per molts anys Catedral de l' Empordà!

MONTILLA: FETS I NO PARAULES

Acabo d'assistir a la Cambra de Comerç de Girona a una trobada del nostre candidat a la Presidència de la Generalitat, José Montilla, amb el President de la Cambra, Domènec Espadalé, i la seva junta. Montilla estava acompanyat per la Consellera de Salut, Marina Geli, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, i parlamentaris i candidats al Parlament. El saló de plens de la cambra, un espai noble de fusta i moqueta vermella, em fa pensar en la residència de l'embaixador rus, decorat també amb un quadre d'Orihuel La divina i el treball, al·legoria de tots els sectors productius. Estem doncs, en un bon marc per parlar del nostre programa d'economía i empresa. La seva intervenció ha estat precisa, entenedora i directe. Davant dels empresaris ha defensat l'aposta del PSC pel catalanisme social que suma catalanisme polític i justícia social reforçant l'estat del benestar.

Montilla ha dit "sense riquesa només es pot repartir misèria" i que, per tant, cal treballar per a què Catalunya tingui una economía dinàmica, per millorar la productivitat i la internacionalització i innovació de les empreses. El compromís que ha adquirit davant els empresaris gironins consisteix en doblar l'esforç públic amb recerca, innovació i formació i assegurar la inversió de l'Estat en infraestructures a Catalunya, superant el déficit històric i compromentent la previsió estatutària d'inversió del 18,8% del PIB en els propers set anys. Una bona mostra del canvi que s'ha produït a Espanya queda demostrat en que els pressupostos de l'Estat per aquest proper any 2007 preveuen una inversió a Catalunya equivalent a la dels primers quatre anys de govern Aznar amb recolzament de CIU, els del pacte del Majestic. Montilla ha dit que afronta una nova etapa de col·laboració i no de confrontació amb l'Estat i, per tant, que "el meu govern no serà un govern d'excessos" i que supererem l'etapa de la queixa.

Després d' una roda de premsa en el pont de pedra, l'hem acompanyat fins la seu del Diari de Girona on l'esperava el seu director, Jordi Xargayó. He marxat convençut que anem en la bona direcció, ara que s' acosta el decisiu 1 de novembre.

Hola!

M'incorporo des d'avui a la blogosfera. Ho faig amb il·lusió i desitjant que les reflexions i aportacions que hi faci puguin ser útils i generin debat. També tinc la intenció de donar-me a conèixer des d'una perspectiva més personal, més intimista. Si és del vostre interès coneixereu part de la meva activitat pública, les posicions polítiques que comparteixo però també alguna cosa més. Hi ha vida més enllà de la política i, per tant, vull explicar des del bloc altres qüestions relacionades amb la meva professió d'origen (i de final) l'advocacia, les meves afeccions i potser, fins i tot, algun sentiment.

Reconec que inicialment vaig ser un escèptic de les oportunitats del bloc. No creia que pogués despertar interès amb l'oferta de blocs de persones de referència que conté la xarxa. Avui ho intento, animat per gent que valoro molt: la meva companya Lourdes Muñoz, que prop del meu escó he vist treballar incansablement en un bloc que és referent i que té un munt de visites; l' amic periodista i referent ètic Eduard Batlle; i el meu company de partit, el ganxó José Antonio Donaire, el número 1 de la blogosfera gironina i una de les persones més valuoses que tenim els socialistes a Girona. I com no, vull esmentar el bloc on anem tots a la recerca de reflexions, documents i orientació: el del company Miquel Iceta, degà dels blocaires.

No és l'únic projecte de bloc que em proposo. Amb els amics al Congrés Antonio Hernando (Madrid) i Juan Moscoso (Navarra) tenim en preparació un bloc a tres mans. Intentaré que em llegiu de tant en tant i m'ajudeu a trencar el meu escepticisme inicial. Una forta abraçada!

Des de les profunditats

Aquest és un viatge al meu interior amb l'esperança que tingui coses per explicar i que us puguin interessar. Vull ser objectiu, crític, reflexiu, democràtic, socialdemòcrata i tot un munt d'objectius que em puguin apropar a vosaltres.