Fons de competivitat. El dia després de la votació

de competivitat. El dia després de la votació.de Àlex Sáez Jubero, el miércoles, 11 de mayo de 2011 a las 12:45

Dia després de la votació sobre el Fons de competivitat, que el govern d'Espanya pagarà a Catalunya i en negociarà la bestreta, tant de bó en el present exercici depenent de les previsions d'ingresos també. La obligació legal es pagar-lo després de liquidar el pressupost en el 2.013. Tenim aquest fons gràcies al nou model de finançament que d'altres no ens van recolzar. No son moments de generar inestabilitat encara en un mar mogut per turbulències financeres i rescats de la UE. La votació d'ahir va ser molt i molt difícil per nosaltres, en tindrem temps de parlar-ne, deixeu-me utilitzar el terme jurídic així com jo ho entenc "causa de força major", i a més lamentablement podriem haver assolit un acord de tots els grups per tal que el Govern de la Generalitat ho acordés amb el Govern d'Espanya ( tal i com va fer el govern Montilla ) però CIU s'hi va negar. El que volia CIU era una victòria ( que va ser derrota parlamentària ) per treure'n rédits electorals de cara a les presents municipals i les futures generals. No permetré que novament CIU dóni certificats de bons i mals catalans quan ens demostra cada dia que treballa més per alguns que per d'altres. Us repto a comparar les inversions de l' Estat que és mantenen malgrat la crisi i l'anunci de retallades del govern de CIU.

De periodistes i de polítics

De periodistes i de polítics

El socialista catalán al que le gustaba el jazz

Reconocido en la definición que me hace Europa Press! Gracias, me ha hecho ilusión !




Keith Jarret trio.

Tecnología /

13/03/2011 (13:58 h.)

AUMENTA LA PRESENCIA DE LOS DIPUTADOS EN INTERNET

El socialista catalán al que le gustaba el jazz

MADRID. - EUROPA PRESS

Compartir:



La mayoría de miembros del Congreso emplean Internet para su actividad profesional, pero otros comparten sus aficiones, como Álex Sáez.

La página oficial del Congreso en Internet cuenta ya con más de un centenar de enlaces a espacios abiertos por diputados en la Red. Se trata en su mayoría de páginas personales, aunque algunos han decidido utilizar este método para facilitar el acceso a las cuentas que tienen abiertas en redes sociales como Twitter o Facebook.

La cifra de los cien enlaces se ha superado esta semana -en concreto ya suman 103- gracias a las incorporaciones, entre otros de la portavoz de Coalición Canaria en la Cámara Baja, Ana Oramas; el diputado del PP por Huelva, Juan Carlos Lagares; o el socialista vasco Óscar Seco.

Pero no todos los parlamentarios que se han lanzado al ciberespacio lo han hecho con la misma pasión. Los más entregados a las nuevas tecnologías son el candidato del PP a la Presidencia de Navarra, Santiago Cervera; y la socialista catalana, Lourdes Muñoz.

Ambos tienen blog, cuenta en Facebook y son asiduos de Twitter. Además, Muñoz es madrina de varias de las bitácoras de sus compañeros de grupo, que hace unos meses asistieron a un curso sobre el tema impartido por ella misma.

Los más activos

También figuran entre los más activos los socialistas Elena Valenciano, José Antonio Pérez Tapias y Juan Luis Rascón y los populares Miguel Barrachina, Ignacio Cosidó y Ramón Moreno. El PP, mediante su Blogosfera, y el PSOE, en la web socialistasdelcongreso, tienen censados a sus blogueros.

El grupo parlamentario de CiU, que tiene su propia web, también hace uso de Internet para comunicarse, destacando por su asiduidad el portavoz, Josep Antoni Duran i Lleida, y sus compañeros Jordi Xuclà y Carles Campuzano.

El portavoz del PNV, Josu Erkoreka, también actualiza con frecuencia en su blog. Además, los nacionalistas vascos tienen su propia cuenta colectiva en Facebook y Twitter y algunos de sus diputados, como Aitor Esteban, utilizan esta red social a título particular, aunque este último no ha incluido enlace en la web del Congreso.

Apuntes personales

Otros como los socialistas Vicenta Tortosa o José Andrés Torres Mora, cuelgan escritos más personales y reflexivos en sus bitácoras y algunos incluso las utilizan para compartir su música favorita a través de vídeos de Youtube, como es el caso del diputado del PSC, Álex Sáez. El secretario de Comunicación del PP, Esteban González Pons, también bastante activo, alterna reflexiones personales con otras puramente políticas.

Sin embargo, la fiebre de las redes sociales, en especial Twitter, ha llevado a varios parlamentarios a descuidar sus blog y centrarse en ese espacio de microblogin. También los hay que limitan su presencia a esa red o a Facebook, como la portavoz del PP, Soraya Sáenz de Santamaría; su secretario general, José Luis Ayllón; o la también popular Belén Do Campo.

Por el contrario, entre los que llevan meses si colgar nuevos artículos en los blogs destacan los casos de Carmen Hermosín, que no lo actualiza desde febrero de 2008; su compañero de grupo José Oria, que escribió su último post en marzo del año pasado o el 'popular' Gustavo de Arístegui, que estuvo muchos meses inactivo pero ahora ha retomado la actividad en la Red.

PINK MARTINI. " Hey Eugene!"

Alguna vez habeis conocido a alguien interesante un viernes por la noche,le habeis dado el teléfono e incluso habeis bailado salsa o quien sabe si una canción de Rufus Wainwright y nunca jamás habeis tenido la oportunidad de reencontraros ? No os llamó ? Divertida letra y excelente canción de PINK MARTINI!!!

Hey Eugene do you remember me?
I'm that chick you danced with two times through the Rufus album Friday night at that party on avenue A: where your skinhead friend passed out for several hours on the bathroom floor and you told me yo weren't that drunk, and that i was your favourite Salsa dancer you had ever come across in New York City
Eugene, i said hello, Are you there Eugene....

MEDESKI, MARTIN & WOOD

Ja que no vaig poder anar al concert dimarts a l' Auditori de Girona...us presento una de les bandes

LOVE'S A GAME. THE MAGIC NUMBERS

LOVE IS JUST A GAME
BROKEN ALL THE SAME
AND I WILL GET OVER YOU
LOVE IS JUST A LIE
HAPPENS ALL THE TIME
SWEAR I KNOW THIS MUCH IS TRUE

IL GATTOPARDO, Luchino Visconti

El regne de dos sicilies, donnafugata... i Angelica!

ROY HARGROVE... de nou al festival de jazz de terrassa!!

El millor festival de jazz a Catalunya... torna... Terrassa!!! i amb el retorn d'un dels meus interprets preferits... el trompetista Roy Hargrove... a Terrassa el proper 28 de març, a la nova jazz cava es clar! Recomenació! - sens dubte !!

PRAYER ( PREGÀRIA )

Publicat al diari EL PUNT.


La intervenció del president Zapatero al National Breakfast Prayer, a Washington D.C., al qual vaig assistir convidat pels senadors Amy Klobuchar i Johnny Isakson, va ser positiu tant per l'oportunitat de projecció per a la política exterior d'Espanya com pel contingut dels discursos propis d'un acte polític de primera magnitud que van pronunciar el nostre president, el president Obama i la secretària d'Estat Hillary Clinton –especialment brillant–. Zapatero va agradar amb un discurs carregat de raons a favor de la defensa dels principis i valors de l'actuació política, de la multiculturalitat, de la integració, la solidaritat, la tolerància i la llibertat. Desafortunadament, el dijous de Washington va coincidir amb una sacsejada intensa a les borses i amb una campanya d'erosió de la fiabilitat de l'economia espanyola per afrontar la crisi per part d'alguns mitjans internacionals. La línia editorial del Financial Times i la del seu corresponsal a Madrid, Victor Mallet, fa temps que s'han posicionat en una dinàmica de crítica permanent al govern de l'Estat. Prefiguren, el Financial i Mallet, un clima d'incertesa al nostre país i a d'altres, equiparen les seves economies a la que domina la profunda crisi de Grècia i qüestionen la seguretat a la zona euro, de la qual no en forma part la lliura esterlina. Aquesta línia crítica ha trobat continuïtat en un editorial del New York Times i a Le Monde Economie. La ràpida reacció de la vicepresidenta Elena Salgado i del secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa, en la visita a Londres a fi de reforçar la confiança dels mercats i dels inversors, ha estat oportuna. Convindria fer memòria que Salgado presideix aquest semestre l'Ecofin, l'organisme que supervisa les finances públiques dels països de la Unió i elabora un pla d'ajuda a Grècia.

Les amenaces de la crisi obliguen a engegar iniciatives amb urgència. Malgrat que anem abandonant la situació de rescissió econòmica i que l'endeutament públic és assumible, els indicadors econòmics i els anuncis pel govern de l'Estat sobre la necessitat d'aplicar reformes ho fan molt recomanable.

No sé si l'encertava aquell consell matern que deia: «Pregar no sé si és útil, però no fa mal.» Jo sempre he preferit confiar en les persones i en les polítiques públiques. La situació econòmica requereix valentia, autoritat i decisions en el marc d'un espai de diàleg raonable i de pacte polític i social. Tinc plena confiança en el govern al qual dono suport a través del grup parlamentari; en les capacitats de lideratge del president del govern i en les que tenim com a país. I que sigui benvinguda la pregària o la reflexió, especialment si ve formulada per Zapatero, Obama o Clinton.

MOON RIVER. breakfast at tiffany's, audrey hepburn...

object width="375" height="324">

Hi ha alguna cançó més deliciosa que Moon River, ni una actriu tant adorable com Audrey Hepburn, ni una pel.lícula més romàntica que Breakfast at Tiffany's, ni una ciutat com Nova York ? .....


Moon River, wider than a mile,
I'm crossing you in style some day
Oh, dream maker, your heart breaker,
whereaver you're going i'm going your way
Two drifters off to see the world
There's such a lot of world to see
we're after the same rainbow's end
waiting round the bend
my huclleberry friend
Moon river and me.

MAN IN THE MIRROR. MICHAEL JACKSON

Michael Jackson és un dels grans músics despareguts al 2.009. Mai em va agradar, no he comprat cap dels seus discs, tot i que em recorda els primers balls d'adolescent ( "Billy Jean" ), les primeres sortides de nit... amb el compromís d'arribar abans de les dotze a casa en els estius a L'Estartit. " Man in the mirror" és el tema que més m'agrada de tota la seva extensa producció i a més...un tema amb missatge...


I see the kids in the street
with not enough to eat
who Am I, to be blind?
pretending not to see
their needs a summer's disregard,
a brooken bottle top
and a one Man's soul
they follow each other on
the wind ya'know
cause they got nowhere to go
That's why i want you to know

I'm starting with the man in the mirror
i'm asking him to change his ways
and no message could have been any clearer
if you gonna make the world a better place
take a look at yourself and then make a change...

SIMPLE MINDS. ALIVE & KICKING

YOU TURN ME ON, YOU LIFT ME UP
AND LIKE THE SWEETESTCUP I'D SHARE WITH YOU
YOU LIFT ME UP, DON'T YOU EVER STOP, I'M HERE WITH YOU
NOW IT'S ALL OR NOTHING
CAUSE YOU SAY YOU'LL FOLLOW THROUGH
YOU FOLLOW ME AND I FOLLOW YOU

WHAT YOU GONNA DO WHEN THINKS GO WRONG?
WHAT YOU GONNA DO WHEN IT ALL CRACKS UP?
WHAT YOU GONNA DO WHEN THE LOVES BURNS DOWN?
WHAT YOU GONNA DO WHEN THE FLAMES GO UP?
WHO IS GONNA COME AND TURN THE TIDE?
WHAT'S IT GONNA TAKE TO MAKE A DREAM SURVIVE?
WHO'S GOT THE TOUCH TO CALM THE STORM INSIDE?
WHO'S GONNA SAVE YOU?

ALIVE AND KICKING....

BEDS ARE BURNING. MIDNIGHT OIL.

THE TIME HAS GONE
TO SAY FAIR'S FAIR
TO PAY THE RENT
TO PAY OUR SHARE

HOW CAN WE DANCE OUR EARTH IS TURNING?
HOW DO WE SLEEP WHILE OUR BEDS ARE BURNING?

STOCKHOLM.

Foto de Saül Gordillo... Gràcies!

THE BAD PLUS. FLIM!

THE BAD PLUS. DIMECRES 7 D'OCTUBRE. AUDITORI DE GIRONA. No us ho perdeu!

BELGRADE

AUDREY HEPBURN

THE CARS. JUST WHAT I NEEDED

I don't mind you coming here
and wasting all my time
cause when you're standing oh so near
i kinda lose my mind
it's not the perfume that you wear
it's not the ribbons in your hair

Federalisme cultural a Espanya

Publicat a la revista de la fundació campalans núm.20 Estiu 2.009


Estranyament sembla haver passat desapercebut per a molts, però la primera compareixença de la nova ministra de cultura Ángeles González-Sinde al Senat mereix ser anotada i recordada com una fita cap al model desconcentralitzat i
federal que tanta gent del món de la cultura i de la política a Catalunya i al conjunt d’Espanya hem defensat. La ministra va presentar-se “no com a ministra de Cultura d’Espanya, sinó com a ministra de les cultures d’Espanya”. Per primer cop, el ministeritraslladava una visió marcadament federal en la gestió de les polítiques culturals, fet enel qual hem insistit els socialistes catalans d’antuvi, i que trencava una dinàmica demodel unitari, de rescat competencial, en què semblava que s’havia instal·lat la direcció ministerial a la plaza del Rey, i on sovint s’acabava convergint amb el concepte de cultura que domina a la dreta espanyola.

Si entenem el federalisme com una forma d’Estat que acull la descentralització política, la desconcentració administrativa en base a unes entitats territorials autònomes, federals, i que en certa manera concilia la unitat i el pluralisme, la cultura pot ser claramentel millor exponent del model que sempre hem defensat.
En un moment en el qual diferents forces polítiques nacionalistes de dreta i d’esquerra qüestionen la pròpia existència del Ministeri de Cultura per raons competencials o de contenció de la despesa –per què la cultura ha de patir sempre les primeres restriccions en temps de crisi? –-, emergeix amb força el nostre model propi, el d’un ministeri cooperatiu que tendeix la mà a la col·laboració institucional, que impulsa, que protegeix i estimula la realitat plural cultural i lingüística d’Espanya. Una riquesa, una oportunitat de posar en valor el millor de les nostres cultures dins l’articulació autonòmica de l’Estat i
la de promoure i projectar aquesta diversitat cultural a l’exterior.

En el marc de cooperació tan poc desenvolupat en el nostre Estat, la concertació i
coordinació entre administracions (les noves agències estatals, els consorcis, les xarxes, els circuits, les inversions compartides, la gestió i participació en les grans infraestructures culturals) són els instruments que cal aprofundir i potenciar en la dimensió descentralitzada i federal de les polítiques culturals.
Caminem –i les paraules de la ministra en són un bon exemple– cap a aquest
Ministeri de les Cultures dels pobles d’Espanya que garanteixi la promoció de la pluralitat i diversitat cultural en col·laboració i cooperació amb els governs autonòmics i locals. La idea federal no significa una divisió vertical de poders, en què prima el poder de l’Estat davant l’autogovern de les Comunitats Autònomes, sinó que prima la pluralitat, la llibertat cultural en el desplegament de polítiques públiques, i el valor de la cooperació i el respecte al marc constitucional i estatutari.

La Constitució espanyola (CE), en el seu preàmbul, manifesta clarament la voluntat
de la nació espanyola de protegir tots els espanyols i pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions i a promoure el progrés de la cultura per assegurar a tots una digna qualitat de vida. L’article 9.2 CE, en el títol preliminar, garanteix la participació dels ciutadans en condicions d’igualtat també a la vida cultural, i dins el títol I, que correspon als drets i deures fonamentals, l’article 44
CE obliga els poders públics a la promoció i tutela a l’accés a la cultura a la que tothom hi té dret i l’article 149.2 CE atorga a l’Estat títol competencial, entenent la cultura com un deure i atribució essencials sense perjudici de les competències de les comunitats autònomes. Així doncs, per una banda l’accés a la cultura és un dret de ciutadania, un factor principal de benestar, un element de cohesió social, i per altra banda faculta al Govern de l’Estat a desenvolupar polítiques de foment de la cultura en un marc descentralitzat.

El nou Estatut d’autonomia (EAC), en el seu article 127, estableix amb claredat les
competències exclusives de la Generalitat de Catalunya en matèria de cultura: activitats artístiques i culturals que es porten a terme a Catalunya, el patrimoni cultural, els arxius,biblioteques i museus que no són de titularitat estatal, i el foment i difusió de la creació i la producció de les arts escèniques i musicals. Es produeix en l’àmbit de la cultura un fet singular i admès per bona part de la doctrina constitucional, i és que cal considerar que, amb la cultura, estem davant d’una competència concurrent o indistinta i que, per tant, totes les administracions públiques poden i de fet han de realitzar polítiques culturals.

En aquest sentit, és imprescindible un Ministeri de Cultura (de les cultures) que actuï transversalment, coordinadament i amb respecte al marc competencial que correspon als governs autonòmics, que recolzi també l’intens treball que es fa des dels municipis, que dialogui amb els agents culturals i que estimuli l’enorme potencial de les nostres indústries culturals com a factor de progrés de la nostra economia.
El Govern de l’Estat ha de desenvolupar el marc normatiu comú, i és en aquest sentit
que pot impulsar la reforma de la llei de propietat intel·lectual, o una nova llei d’arxius,o de les arts escèniques o musicals, o una nova llei de patrimoni històric en el marc d’una competència concurrent o indistinta i respectant les competències
exclusives dels governs autonòmics.
En l’àmbit de l’acció cultural descentralitzada, d’autogovern
de les Comunitats Autònomes, iniciatives com la conferència
sectorial de cultura, la participació de representants del Govern
català a la delegació espanyola davant la Unesco, la difusió i promoció
de la cultura i la llengua catalanes, també a través de la
xarxa de l’Instituto Cervantes en cooperació amb l’Institut
Ramon Llull, són clars exemples d’una cultura netament de
vocació federal.

Sens dubte, si avancem cap a aquest model on ens porta el
propi desenvolupament de l’Estat autonòmic i les reformes estatutàries, la cultura, per la seva realitat plural, diversa, ha de ser el millor exemple de lleialtat i cooperació entre el govern central i l’autonòmic, en un horitzó d’un model federal al que mai hem renunciat.
Allò que funciona i ha de funcionar amb total normalitat en les competències de cultura ha de reforçar els avenços en altres camps com les polítiques públiques sanitàries o educatives –també ho haurà de ser en la gestió de les infraestructures on la descentralització assenyala un model essencialment federal i on el govern d’Espanya ha de vetllar per evitar desequilibris–, i garantir l’equitat en la prestació de serveis públics i la igualtat d’oportunitats.
Des de la gestió de l’autogovern contribuïm al que el Dr. Ferran Requejo anomena
la construcció d’una confiança federal o la gestió de la desconfiança federal1. Les
polítiques culturals i els reptes de desenvolupament de l’EAC marquen el camí indestriable cap a la construcció d’una Espanya federal, on el punt de trobada, el marc de convivència, és el que vam anomenar un dia l’Espanya plural.

Sol LeWitt, americà (1.928-2007). conceptualisme. minimalisme