MOON RIVER. breakfast at tiffany's, audrey hepburn...

object width="375" height="324">

Hi ha alguna cançó més deliciosa que Moon River, ni una actriu tant adorable com Audrey Hepburn, ni una pel.lícula més romàntica que Breakfast at Tiffany's, ni una ciutat com Nova York ? .....


Moon River, wider than a mile,
I'm crossing you in style some day
Oh, dream maker, your heart breaker,
whereaver you're going i'm going your way
Two drifters off to see the world
There's such a lot of world to see
we're after the same rainbow's end
waiting round the bend
my huclleberry friend
Moon river and me.

MAN IN THE MIRROR. MICHAEL JACKSON

Michael Jackson és un dels grans músics despareguts al 2.009. Mai em va agradar, no he comprat cap dels seus discs, tot i que em recorda els primers balls d'adolescent ( "Billy Jean" ), les primeres sortides de nit... amb el compromís d'arribar abans de les dotze a casa en els estius a L'Estartit. " Man in the mirror" és el tema que més m'agrada de tota la seva extensa producció i a més...un tema amb missatge...


I see the kids in the street
with not enough to eat
who Am I, to be blind?
pretending not to see
their needs a summer's disregard,
a brooken bottle top
and a one Man's soul
they follow each other on
the wind ya'know
cause they got nowhere to go
That's why i want you to know

I'm starting with the man in the mirror
i'm asking him to change his ways
and no message could have been any clearer
if you gonna make the world a better place
take a look at yourself and then make a change...

SIMPLE MINDS. ALIVE & KICKING

YOU TURN ME ON, YOU LIFT ME UP
AND LIKE THE SWEETESTCUP I'D SHARE WITH YOU
YOU LIFT ME UP, DON'T YOU EVER STOP, I'M HERE WITH YOU
NOW IT'S ALL OR NOTHING
CAUSE YOU SAY YOU'LL FOLLOW THROUGH
YOU FOLLOW ME AND I FOLLOW YOU

WHAT YOU GONNA DO WHEN THINKS GO WRONG?
WHAT YOU GONNA DO WHEN IT ALL CRACKS UP?
WHAT YOU GONNA DO WHEN THE LOVES BURNS DOWN?
WHAT YOU GONNA DO WHEN THE FLAMES GO UP?
WHO IS GONNA COME AND TURN THE TIDE?
WHAT'S IT GONNA TAKE TO MAKE A DREAM SURVIVE?
WHO'S GOT THE TOUCH TO CALM THE STORM INSIDE?
WHO'S GONNA SAVE YOU?

ALIVE AND KICKING....

BEDS ARE BURNING. MIDNIGHT OIL.

THE TIME HAS GONE
TO SAY FAIR'S FAIR
TO PAY THE RENT
TO PAY OUR SHARE

HOW CAN WE DANCE OUR EARTH IS TURNING?
HOW DO WE SLEEP WHILE OUR BEDS ARE BURNING?

STOCKHOLM.

Foto de Saül Gordillo... Gràcies!

THE BAD PLUS. FLIM!

THE BAD PLUS. DIMECRES 7 D'OCTUBRE. AUDITORI DE GIRONA. No us ho perdeu!

BELGRADE

AUDREY HEPBURN

THE CARS. JUST WHAT I NEEDED

I don't mind you coming here
and wasting all my time
cause when you're standing oh so near
i kinda lose my mind
it's not the perfume that you wear
it's not the ribbons in your hair

Federalisme cultural a Espanya

Publicat a la revista de la fundació campalans núm.20 Estiu 2.009


Estranyament sembla haver passat desapercebut per a molts, però la primera compareixença de la nova ministra de cultura Ángeles González-Sinde al Senat mereix ser anotada i recordada com una fita cap al model desconcentralitzat i
federal que tanta gent del món de la cultura i de la política a Catalunya i al conjunt d’Espanya hem defensat. La ministra va presentar-se “no com a ministra de Cultura d’Espanya, sinó com a ministra de les cultures d’Espanya”. Per primer cop, el ministeritraslladava una visió marcadament federal en la gestió de les polítiques culturals, fet enel qual hem insistit els socialistes catalans d’antuvi, i que trencava una dinàmica demodel unitari, de rescat competencial, en què semblava que s’havia instal·lat la direcció ministerial a la plaza del Rey, i on sovint s’acabava convergint amb el concepte de cultura que domina a la dreta espanyola.

Si entenem el federalisme com una forma d’Estat que acull la descentralització política, la desconcentració administrativa en base a unes entitats territorials autònomes, federals, i que en certa manera concilia la unitat i el pluralisme, la cultura pot ser claramentel millor exponent del model que sempre hem defensat.
En un moment en el qual diferents forces polítiques nacionalistes de dreta i d’esquerra qüestionen la pròpia existència del Ministeri de Cultura per raons competencials o de contenció de la despesa –per què la cultura ha de patir sempre les primeres restriccions en temps de crisi? –-, emergeix amb força el nostre model propi, el d’un ministeri cooperatiu que tendeix la mà a la col·laboració institucional, que impulsa, que protegeix i estimula la realitat plural cultural i lingüística d’Espanya. Una riquesa, una oportunitat de posar en valor el millor de les nostres cultures dins l’articulació autonòmica de l’Estat i
la de promoure i projectar aquesta diversitat cultural a l’exterior.

En el marc de cooperació tan poc desenvolupat en el nostre Estat, la concertació i
coordinació entre administracions (les noves agències estatals, els consorcis, les xarxes, els circuits, les inversions compartides, la gestió i participació en les grans infraestructures culturals) són els instruments que cal aprofundir i potenciar en la dimensió descentralitzada i federal de les polítiques culturals.
Caminem –i les paraules de la ministra en són un bon exemple– cap a aquest
Ministeri de les Cultures dels pobles d’Espanya que garanteixi la promoció de la pluralitat i diversitat cultural en col·laboració i cooperació amb els governs autonòmics i locals. La idea federal no significa una divisió vertical de poders, en què prima el poder de l’Estat davant l’autogovern de les Comunitats Autònomes, sinó que prima la pluralitat, la llibertat cultural en el desplegament de polítiques públiques, i el valor de la cooperació i el respecte al marc constitucional i estatutari.

La Constitució espanyola (CE), en el seu preàmbul, manifesta clarament la voluntat
de la nació espanyola de protegir tots els espanyols i pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions i a promoure el progrés de la cultura per assegurar a tots una digna qualitat de vida. L’article 9.2 CE, en el títol preliminar, garanteix la participació dels ciutadans en condicions d’igualtat també a la vida cultural, i dins el títol I, que correspon als drets i deures fonamentals, l’article 44
CE obliga els poders públics a la promoció i tutela a l’accés a la cultura a la que tothom hi té dret i l’article 149.2 CE atorga a l’Estat títol competencial, entenent la cultura com un deure i atribució essencials sense perjudici de les competències de les comunitats autònomes. Així doncs, per una banda l’accés a la cultura és un dret de ciutadania, un factor principal de benestar, un element de cohesió social, i per altra banda faculta al Govern de l’Estat a desenvolupar polítiques de foment de la cultura en un marc descentralitzat.

El nou Estatut d’autonomia (EAC), en el seu article 127, estableix amb claredat les
competències exclusives de la Generalitat de Catalunya en matèria de cultura: activitats artístiques i culturals que es porten a terme a Catalunya, el patrimoni cultural, els arxius,biblioteques i museus que no són de titularitat estatal, i el foment i difusió de la creació i la producció de les arts escèniques i musicals. Es produeix en l’àmbit de la cultura un fet singular i admès per bona part de la doctrina constitucional, i és que cal considerar que, amb la cultura, estem davant d’una competència concurrent o indistinta i que, per tant, totes les administracions públiques poden i de fet han de realitzar polítiques culturals.

En aquest sentit, és imprescindible un Ministeri de Cultura (de les cultures) que actuï transversalment, coordinadament i amb respecte al marc competencial que correspon als governs autonòmics, que recolzi també l’intens treball que es fa des dels municipis, que dialogui amb els agents culturals i que estimuli l’enorme potencial de les nostres indústries culturals com a factor de progrés de la nostra economia.
El Govern de l’Estat ha de desenvolupar el marc normatiu comú, i és en aquest sentit
que pot impulsar la reforma de la llei de propietat intel·lectual, o una nova llei d’arxius,o de les arts escèniques o musicals, o una nova llei de patrimoni històric en el marc d’una competència concurrent o indistinta i respectant les competències
exclusives dels governs autonòmics.
En l’àmbit de l’acció cultural descentralitzada, d’autogovern
de les Comunitats Autònomes, iniciatives com la conferència
sectorial de cultura, la participació de representants del Govern
català a la delegació espanyola davant la Unesco, la difusió i promoció
de la cultura i la llengua catalanes, també a través de la
xarxa de l’Instituto Cervantes en cooperació amb l’Institut
Ramon Llull, són clars exemples d’una cultura netament de
vocació federal.

Sens dubte, si avancem cap a aquest model on ens porta el
propi desenvolupament de l’Estat autonòmic i les reformes estatutàries, la cultura, per la seva realitat plural, diversa, ha de ser el millor exemple de lleialtat i cooperació entre el govern central i l’autonòmic, en un horitzó d’un model federal al que mai hem renunciat.
Allò que funciona i ha de funcionar amb total normalitat en les competències de cultura ha de reforçar els avenços en altres camps com les polítiques públiques sanitàries o educatives –també ho haurà de ser en la gestió de les infraestructures on la descentralització assenyala un model essencialment federal i on el govern d’Espanya ha de vetllar per evitar desequilibris–, i garantir l’equitat en la prestació de serveis públics i la igualtat d’oportunitats.
Des de la gestió de l’autogovern contribuïm al que el Dr. Ferran Requejo anomena
la construcció d’una confiança federal o la gestió de la desconfiança federal1. Les
polítiques culturals i els reptes de desenvolupament de l’EAC marquen el camí indestriable cap a la construcció d’una Espanya federal, on el punt de trobada, el marc de convivència, és el que vam anomenar un dia l’Espanya plural.

Sol LeWitt, americà (1.928-2007). conceptualisme. minimalisme

DANI JARQUE. IN MEMORIAM

DEPECHE MODE. ENJOY THE SILENCE

ALL I EVER WANTED
ALL I EVER NEEDED
IS HERE IN MY ARMS
WORDS ARE VERY UNNECESSARY
THEY CAN ONLY DO HARM

ENJOY THE SILENCE...

AGENDA CATALANA

Publicat a El Punt


Amb l'acord sobre nou finançament autonòmic comença a resoldre's la difícil agenda catalana que ha protagonitzat la política catalana i l'espanyola des de l'inici del procés de reforma i posterior aprovació de l' Estatut de Catalunya i que ha coincidit amb el nou govern d'esquerres i catalanista a Catalunya, amb el president Maragall i el president Montilla, i amb el govern socialista a Espanya del president Rodríguez Zapatero. Ens resta només la sentència del Tribunal Constitucional sobre els recursos interposats pel Partit Popular i el Defensor del Poble (?) a l'Estatut de Catalunya. Cal esperar-ne una sentència que validi l'arquitectura constitucional del nou Estatut i que interpreti alguns dels articles que han estat recorreguts qüestionant determinades competències autonòmiques. Un cop completat en breu i satisfactòriament l'atzucac en què havíem convertit la política nacional, podem generar major estabilitat política i parlamentària a Catalunya i Espanya, imprescindible per afrontar i centrar-nos en el desplegament de polítiques públiques que ajudin a resoldre la crisi econòmica i financera, generin ocupació i confiança d'acord amb un marc clar de competències estatals i autonòmiques, i amb un adequat finançament. El nou escenari, superada l'agenda catalana que ha marcat l'esdevenir del debat polític, ens ha de permetre als socialistes dedicar-nos només a allò per a què sens dubte la majoria dels ciutadans ens ha donat suport, a millorar les nostres polítiques públiques, reforçar l'estat del benestar, fer créixer la nostra economia, i a fer-ho amb paràmetres de major justícia, cohesió i igualtat entre ciutadans.

A Catalunya cal fer un esforç, i no només des de la política, per valorar el que tenim: un elevat grau d'autogovern amb el finançament necessari, i a valorar-ne el compromís del conjunt d'Espanya i singularment del govern socialista de Rodríguez Zapatero amb el nostre país. Tenim al davant les majors possibilitats, riqueses naturals, patrimonials, culturals, tenim talent, empreses dinàmiques per ser un país capdavanter en una Espanya moderna i en una Europa que integra i creix com a subjecte polític. Una Catalunya orgullosa del seu passat, però no melancòlica, segura del seu present i de les seves capacitats, sense necessitat d'emmirallar-se permanentment en d'altres i sobretot confiada en un futur que amb acció política i decidida ha de millorar la qualitat de vida de la gent.

sí, sí, sí... avui KEITH JARRETT TRIO. 21 JULIOL . AUDITORI. AUTUMN LEAVES.

Sí, sí, avui 21 de juliol, la màgia, la sensibilitat, la perfecció, la musicalitat excelsa, el ritme, la tensió emotiva, la transmutació a través de la musica... Keith Jarret torna a Catalunya, a l'Auditori de Barcelona, cada concert és sempre una experiència mística. No existeix res semblant, cap concert com sentir al Jarrett trio pot emocionar més, de veritat... cóm m'agrada la música, anar als concerts des del pop a l'ópera, però un concert de Jarrett és el màxim, sublim... avui a l'Auditori... i fins i tot potser tornarà a tancar el seu concert amb el when i fallen in love... que em deixa sense alè...

6 DE JULIOL....JA TINC 40 ANYS.... U2. 40

I waited patiently for the Lord
He inclined and heard my cry
He brought me right out of the pit,
out of my miry clay
I will sing a new song?
He set my feet upon a rock,
and made my footsteps heard
Many will see,
Many will see and fear.
I will sing, sing a new song.
How long to sing this song?

S' ACOSTEN ELS 40'S... LOQUILLO. ROCK SUAVE

ENVEJECER SENTADO AL PIANO... Y CONSERVAR ESE BRILLO SALVAJE EN LOS OJOS... ENTRETENER CON UN DIGNO SAVOIR FAIRE NADA MÁS.... DEJAR CANTAR AL CORAZÓN... Y MANTENER ORGULLO Y EQUILIBRIO INDIVIDUAL... PELEAR HASTA SER UN HOMICIDA... ELEGANTE Y SENSUAL... FELINO Y ANIMAL...

ROCK SUAVE UMMM ROCK SUAVE...

THE MANHATTAN TRANSFER. BIRDLAND.

Birdland. The jazz corner of the world, manhattan, NY.

Bird named it, Bird maked it, Bird played it... it happened down in BIRDLAND!

CAPUTXINS I MOLT MÉS

Article publicat a HORA NOVA, el 22 de maig.

L’anunci en les darreres setmanes que el Govern de l’Estat ha aprovat el projecte de reforma i rehabilitació del convent de caputxins a càrrec de l’u per cent cultural, és una Excel·lent notícia per Figueres. I confirma que l’equip de govern de Figueres, que el PSC responsables de la gestió a la regidoria de cultura, fan les coses bé. Però no és només això. Figueres està construint un nou relat de ciutat en el qual la cultura hi te un paper principal per aconseguir que sigui un punt de visita obligada, no només per la singularitat del museu Dalí, sinó també per la riquesa del seu patrimoni històric i per l’oferta cultural i gastronòmica que proposa. Equipaments culturals com el Teatre Jardí -que millora dia a dia la seva programació- i el Casino Menestral en plena remodelació –la seu tradicional de l’excel·lent festival de jazz que organitzen les joventuts musicals-; el museu del joguet, els projectes de rehabilitació de la casa natal de Salvador Dalí a càrrec del Ministeri de l’habitatge i la futura rehabilitació i adequació com a futur museu militar d’un patrimoni singular i rellevant com el del castell de Sant Ferran, confirmen el salt qualitatiu que pot fer Figueres en el mandat present, gràcies també a la il·lusió renovada que les dones i homes del PSC aporten al govern municipal que presideix l’alcalde Vila.
La capitalitat cultural que exerceix Figueres és un altre bon exemple per definir una ciutat que vol recuperar presència, lideratge i vitalitat. El nou relat de capitalitat cultural de Figueres en unes comarques de Girona de ric patrimoni històric i excel·lència en l’oferta cultural, la suma amb els tradicionals i nous centres emergents arreu: Girona, Olot, Sant Feliu Guíxols, Salt, Sta. Cristina d’Aro, La Bisbal… les millors impressions pel present i futur a Figueres.

EL DEBAT

Article publicat a EL PUNT el 20 de maig.


El debat de política general al Parlament de Catalunya o el debat de l'Estat al Congrés són moments centrals i oportunitats per conèixer la fortalesa dels governs. Per cert, també fóra oportú que alguns dels nostres ajuntaments facilitessin un debat de ciutat amb caràcter anual sense el constrenyiment de l'ordre del dia dels plens municipals.
El de la setmana passada al Congrés, tal vegada en el moment de més dificultats parlamentàries, ha estat el debat més sòlid, constructiu i clarament guanyat als adversaris polítics del president Zapatero. Davant un president que ofereix mesures d'estimul de l'economia destinada a treballadors i a petites i mitjanes empreses, i que aposta per un canvi de model productiu, no hi ha més que el discurs d'oposició i desgast. Un Rajoy erràtic, incapaç d'oferir suport en moments delicats, d'acceptar cap de les mesures que proposa l'executiu ni de proposar-ne de complementàries o d'exhibir un projecte alternatiu.
Zapatero va desgranar propostes concretes per impulsar una economia sostenible: la creació d'un nou fons d'inversió local de 5.000 milions d'euros, rebaixa de l'impost de societats a les pimes vinculada a la creació de llocs de treball, proposta de pacte social i un renovat compromís amb les polítiques socials i l'ampliació de dret dels ciutadans.
Només l'agenda catalana ofereix algun dubte al solvent discurs d'aquesta setmana. La nova data límit per a l'acord de finançament autonòmic el 15 de juliol, els encara escadussers traspassos de competències derivats del nou estatut i el seu desplegament, justifiquen només en part l'oposició de Duran, Ridao o Herrera. El canvi d'actitud al ministeri de Foment quant a les rodalies i la gestió aeroportuària anunciades pel ministre Blanco, mostren un salt qualitatiu en la voluntat del govern d'Espanya de resoldre els contenciosos pendents amb el govern de Catalunya. És el moment d'avançar en l'autogovern de Catalunya i d'acordar un model de finançament satisfactori, però també i sobretot el d'abonar el govern Zapatero per resoldre la crisi i sortir-ne reforçats en un canvi de model més sostenible i que torni a generar ocupació de qualitat. Per les idees i les mesures clares exposades, cal donar estabilitat al govern d'Espanya, i també perquè no existeix l'alternativa. Amb la discussió i aprovació de les resolucions del debat es mostrarà on és cadascú. Amb Zapatero i el govern socialista, o contra ells i amb Rajoy.