3.31.2009

NEW DEAL



New Deal
Article d'Àlex Sáez publicat al diari El Punt

Vivim uns temps d'incertesa, no només per la crisi mundial. També per la política internacional, que necessita decisions multipolars per garantir la pau i la justícia social. Probablement no podem comparar la situació actual amb la depressió del 29. La d'avui és una crisi global que afecta tot el planeta. Tots els països estan greument afectats per la connexió entre els mercats financers. Anomenem New Deal als plans econòmics que va impulsar l'administració de Roosevelt entre 1933 i 1937. Consistien en la intervenció de l'Estat en la regulació de l'economia per afavorir les inversions, el crèdit i el consum, i per reduir la desocupació. Van ser els anys que van convertir l'economia americana en la més dinàmica i poderosa del món. Avui les economies mundials necessiten un New Deal com a resposta a la situació de crisi. I de la cimera del G-20 de Washington, en va sortir un acord en aquesta direcció per desplegar polítiques que estimulin la creació d'ocupació, que assegurin els mercats i que reactivin l'economia. Les decisions que avui prenen els nostres governs són més complicades i més difícils que mai pels excessos d'una etapa neoliberal que ens obliga a repensar les estructures econòmiques i la necessitat de més control estatal. El secretari d'estat d'Economia, David Vegara, ho ha sintetitzat perfectament amb una frase: «Tant mercat com sigui possible, i tant estat com sigui necessari.» L'administració d'Obama i l'administració de Zapatero han pres mesures coordinades i semblants: inversió pública, garanties als mercats per assegurar liquiditat i noves inversions per crear ocupació i mantenir la xarxa bàsica de protecció social. A Catalunya, i a Espanya, les mesures també han anat especialment dedicades a no comprometre l'estat del benestar i preservar la igualtat d'oportunitats. Sense un discurs alternatiu, l'oposició –CiU, i especialment el PP– reclamen retalls a les prestacions socials, més flexibilitat al mercat de treball, contenció en la despesa pública i congelar salaris per no generar dèficit públic. Això sí, les administracions més endeutades són precisament els ajuntaments de Madrid i de València. Són polítiques que avui no comparteixen ni els països on governa la dreta. Els governs han actuat com calia, i ara cal vetllar perquè l'esforç arribi als afectats; per demostrar confiança. En sortirem reforçats, amb economies menys especulatives, menys vulnerables i amb més control, supervisió i tutela dels estats.

3.27.2009

DEMOLICIÓ VIADUCTE TREN A GIRONA. SÍ!



No sempre és fàcil recollir les posicions polítiques i les argumentacions. El dimecres vam discutir i aprovar una iniciativa parlamentària de CIU que demanava ras i curt que Foment pagués la demolició del viaducte del tren al seu pas a Girona, el PSC reclamavem més enllà del compromís de la despesa que és respectés el diàleg institucional i que és tingués en compte que la demolició del viaducte no serà l'única actuació urbanística a fer, ni l'única amb cost econòmic després del soterrament. La no acceptació de l'esmena proposada va decantar el nostre vot negatiu.

Si algú hi te interés aquí hi ha la transcripció de la meva intervenció

El señor SÁEZ JUBERO: Empezaré agradeciendo al grupo proponente, al Grupo Parlamentario Catalán (Convergència i Unió) y al señor Xuclà que haya presentado esta iniciativa que sin duda nos permite hablar en esta sede parlamentaria de nuestra ciudad, de mi ciudad, que es Girona, y además poner en valor una inversión importantísima histórica del Gobierno de España, de ADIF, en Girona ciudad que permitirá el soterramiento tanto del tren de alta velocidad como del tren convencional a su paso por Girona. Una infraestructura que debo reconocer que no era ni soñada desde que yo he visto la luz en mi ciudad natal. Esta infraestructura, el viaducto o paso elevado del tren en Girona, es del año 73 y ya no puedo ni recordar cuándo el tren pasaba en superficie en Girona con los consecuentes inconvenientes para la ciudad. Ya en su día el viaducto supuso un gran avance, pero sin duda el soterramiento nos permitirá vivir otra Girona, otra ciudad, otra calidad de vida y la posibilidad de conectarnos, como es nuestro objetivo, con el conjunto de ciudades europeas en red y transformar la vida de los ciudadanos de Girona y de las comarcas de Girona. Sin duda es una gran oportunidad para nuestra ciudad y un gran compromiso del Gobierno de España en esta infraestructura, como muchas otras inversiones que este Gobierno ha hecho en nuestra ciudad, por ejemplo infraestructuras culturales. La historia de esta inversión tuvo una decisión inicial del entonces Gobierno del Partido Popular y del ministro Álvarez Cascos y del último diputado del Grupo Popular por esta circunscripción al que quiero recordar aquí, el señor Jordi de Juan, con acuerdo con nuestro alcalde entonces, el señor Joaquim Nadal, pero terminó con un frustrado intento de inauguración de una primera traviesa antes de las elecciones generales de 2004 y el impedimento de esa inauguración por parte de la junta electoral en Girona. Por tanto, el compromiso del Gobierno de España, el Gobierno socialista, es el que ha afrontado esta infraestructura y el que se está comprometiendo finalmente a llevar a cabo esta obra.
Quiero recordar además, y me viene bien que estén en esta sala tanto el señor Xuclà como el señor Macias, que aunque ahora están alentando también esta importante infraestructura en el centro de Girona ciudad, en su día el propio grupo proponente tenía una alternativa que proponía el paso de esta infraestructura alejada de la ciudad y con una estación en el aeropuerto de Girona, y yo celebro que finalmente hayan aceptado también y estén alentando esta infraestructura, como bien ha dicho el señor Xuclà. Esta inversión deja expedito ese viaducto, ese paso elevado del tren en Girona que evidentemente es una infraestructura que hay que demoler, y quiero también recordar al grupo proponente que en la ciudad de Girona incluso se vivió un debate por poco tiempo, pero bajo mi punto de vista incomprensible, en el que el entonces grupo municipal de Convergència i Unió y otro grupo municipal, Iniciativa per Catalunya Verds, estuvieron considerando la posibilidad de mantener este viaducto para utilizarlo como tranvía; ese fue un debate que duró poco tiempo. Nuestro grupo municipal y nuestro grupo parlamentario siempre han sostenido la necesidad del derribo de este viaducto. Para que no haya dudas, estamos perfectamente de acuerdo en que debe realizarse ese desmontaje y que debe acordarse, por tanto, presupuestariamente la Administración que debe hacerse cargo de este coste, y a criterio de este diputado es el Ministerio de Fomento, que es el que ha hecho la infraestructura de soterramiento, el que deberá conjuntamente, en el marco institucional que se está produciendo ahora en el diálogo con el Gobierno de la Generalitat y con el Ayuntamiento de Girona, decidir el grado de compromiso en retirar esta infraestructura.

A este fin y respetando el diálogo institucional, mi grupo parlamentario ha propuesto una enmienda de sustitución que permite que en el marco de colaboración o diálogo institucional con el Ayuntamiento de Girona y la Generalitat de Cataluña se recoja esta actuación urbanística. El mismo señor Xuclà ha recordado que no es una actuación inmediata, primero han empezado las obras de tuneladora para hacer la infraestructura del soterramiento, y en el momento en que sea oportuno, con el acuerdo entre ambas instituciones se comprometerá el grado de responsabilidad de cada administración en el marco de este convenio urbanístico en función de la obra que será necesaria efectuar después del soterramiento, y por tanto és en éste marco institucional del convenio de colaboración dónde se situará el grado de compromiso del Ministerio de Fomento en esta infraestructura. Entendemos que el grupo proponente debería aceptar esta enmienda de sustitución para que continue el diálogo institucional y sin duda el Ministerio de Fomento, el Gobierno de España, ADIF, que se ha comprometido como nadie con la ciudad de Girona, continuarán comprometiéndose en el marco del convenio de colaboración con los costes que se acuerden con las demás instituciones para hacerse cargo conjuntamente o en solitario del derribo de este viaducto del tren a su paso por Girona, y de las demás actuaciones urbanísticas que serán precisas una vez finalizadas las obras de soterramiento."

3.18.2009

MANHATTAN TRANSFER. BIRDLAND



Manhattan transfer, el grup vocal per excel.lència del jazz ! Birdland, un dels locals emblemàtics de l'escena jazzistica a NY, bird el gran Charlye Parker, blackbird el gran Miles Davis...

3.10.2009

advocacia i torn d'ofici a girona


Advocacia i torn d'ofici a Girona

Article d'opinió del Diputat Àlex Sáez al Diari de Girona

L´advocacia té un paper fonamental en les anunciades reformes legislatives i en l´aposta definitiva per assolir una administració de justícia, moderna i àgil per al segle XXI. Sovint reclamem el consens dels grups polítics i la col·laboració del poder judicial i de jutges i fiscals, oblidant també un dels pilars sobre els quals s´assenta el nostre sistema judicial, que són els advocats. Sense l´advocacia, sense el servei que presta amb professionalitat en defensa dels justiciables, i també sense la seva comprensió i voluntat inequívoca d´afrontar les reformes resulta impensable l´horitzó imprescindible de canvis legislatius.Un dels serveis públics fonamentals que presta l´advocacia i que garanteix la independència del seu exercici en defensa dels ciutadans és el torn d´ofici. Tenen accés al torn d´ofici tots aquells ciutadans que necessitin assessorament, orientació, oportunitat d´instar si cal o contestar una demanda judicial o de defensa lletrada en el procés penal i no tenen mitjans suficients per pagar-s´ho.No fa tant temps els advocats assumien el torn d´ofici de manera obligatòria, no va ser fins als anys vuitanta amb l´accés de noves generacions d´advocats que el torn d´ofici va esdevenir un torn voluntari i retribuït mitjançant indemnitzacions. Al llarg d´aquests anys l´advocacia ha prestat un servei eficient, de qualitat, independent i organitzat a través dels col·legis d´advocats, i que ha permès silenciar les veus que defensaven la creació de defensor públics.La retribució dels advocats del torn d´ofici s´ha anat dignificant i millorant, especialment després que la Generalitat de Catalunya assumís les competències que anomenen com de l´administració de l´administració de justícia. El cost de retribució dels serveis professionals i de gestió dels advocats del torn d´ofici pràcticament s´haurà duplicat en els darrers cinc anys, fruit en part per nous mòduls de compensació i per increments d´altres. Entenc la preocupació dels meus companys de la junta del col·legi d´advocats de Girona -de la qual també vaig tenir la satisfacció de formar part- per defensar l´interès i el neguit dels advocats que presten el torn d´ofici. Però coneixent perfectament el camí recorregut i atenent al compromís expressat per la mateixa consellera de justícia Montserrat Tura sembla que no s´han de produir majors dificultats en el pagament del servei. Si que em sembla que paga la pena dedicar renovats esforços per tal que l´advocacia tingui una veu pròpia, cooperant, compromesa, crítica si cal en tot el procés de reformes a l´administració de justícia i també en el de modernització -on cal reconèixer que a Catalunya s´ha fet un esforç superior que d´altres administracions autonòmiques o per part del Ministeri-, per fer efectiva d´una vegada aquesta administració de Justícia moderna i de qualitat que necessitem amb caràcter d´urgència.

2.23.2009

FIGUERES, CAPITALITAT CULTURAL



Publicat a HORA NOVA 2/20

FIGUERES, CAPITALITAT CULTURAL

Figueres ha encetat l'any estrenant capitalitat cultural catalana amb un programa d'activitats ambiciós que permeti subratllar tot el potencial que té la ciutat com a ciutat referent per la cultura . De fet en moments en que convé repensar l'activitat económica, el conjunt de la demarcació a girona te el repte de construir a través de la cultura, del seu patrimoni, de la seva riquesa i oferta en esdeveniments culturals un dels focus principals d'atracció turística i un signe distintiu de qualitat per les nostres comarques. Figueres i el seu patrimoni històric, el museu dalí, els festivals musicals : jazz o shubertiada a vilabertran, Girona amb el barri vell, el festival de teatre temporada alta i el futur centre d'art contemporani o St. Feliu de Guixols amb el projecte del futur museu Thyssen i el festival de la porta ferrada, sumat als festivals musicals a Torroella de Montgrí, Peralada o Cap Roig per posar-ne alguns exemples ofereixen una oferta cultural a la nostra demarcació imbatible pels ciutadans europeus que arriben amb facilitat ara també en avió i esperem que en un futur no molt llunyà en l'alta velocitat ferroviaria.

L'inversió de l'administració de l'Estat a través del Ministeri de Cultura i el de vivenda ha estat intensa en els darrers temps i ho continuarà siguent en els propers anys. Auditori de Girona o Teatre municipal de Girona han estat finançats en bona part pel Ministeri de Cultura, i així serà també en la nova biblioteca provincial i arxiu provincial, el Ministeri de Cultura ja s'ha compromés amb el futur Thyssen a St. Feliu de Guixols, i el Ministeri de Vivenda en la rehabilitació del Teatre municipal d'Olot.
Aquesta mateixa setmana el tinent d'alcalde Pere Casellas i el regidor de cultura Ciro LLueca avançaven decisivament en la definició i implicació del Ministeri de Vivenda en la rehabilitació de la casa natal de Salvador Dalí, en la del ministeri de foment a través de l'1% cultural per a la rehabilitació del convent de caputxins i amb el ministeri de defensa per l'adequació del castell de sant ferran que haurà d'acollir el museu militar de muntjuïc amb un important fons de és de 3.000 peces moltes de les quals corresponen també a l'història militar catalana. No sols aixó sinó que el Ministeri de Cultura participará per primer cop en el finançament de la shubertíada a Vilabertrán, així com ho continuarà fent en altres festivals de referència com Temporada Alta, músiques del món, Porta Ferrada o Perelada.

L'ajuntament de Figueres, el seu alcalde Santi Vila i l'equip de govern estan fent una aposta decidida amb col.laboració amb totes les administracions, per tal que més enllà del museu dalí, autèntic referent mundial, el lideratge cultural de Figueres s'amplii i se'n conegui millor el seu patrimoni, tingui una bona oferta museística, bons equipaments i oferta d'activitat cultural.

Conscients de la nostra riquesa patrimonial, de l'excel.lència de la nostra oferta cultural, Figueres, la demarcació de Girona en el seu conjunt té una oportunitat immillorable per convertir-se en una capital cultural capdavantera al principat i al conjunt d' Europa que permeti desenvolupar economies d'escala basades en el turisme cultural i que ens permeti als ciutadans d'aquestes terres posar en valor el patrimoni cultural heredat i gaudir a casa nostra d'una oferta cultural excepcional.

Àlex Sáez, diputat PSC girona i vocal a la comissió de cultura al Congrés.

FRAN CAAMAÑO. NOU MINISTRE DE JUSTICIA



Canvi de titular al ministeri de Justícia, Fran Caamaño secretari d'estat d'assumptes constitucionals i parlamentaris ( de relacions amb les corts l'anterior legislatura) , catedràtic de dret constitucional, la persona sobre la que requeia el filtre final dels acords parlamentaris, la bona técnica legislativa, l'engrenatge entre el govern i els grups parlamentaris, persona clau en els acords de les reformes estatutaries i singularment la del estatut de Catalunya, serà el nou ministre. De tracte afable, excel.lent jurista, treballador incansable tindrà la difícil missió d'assolir acords entre grups parlamentaris, judicatura, operadors jurídics per establir els canvis legislatius i d'inversions necessaris per arribar a l'objectiu d'una administració de justícia moderna, eficaç i servei públic de qualitat del segle XXI. La seva comprensió i sensibilitat amb un model d'estat compost, descentralitzat, ha de permetre també facilitar l'adaptació de l'administració de justícia a l'estat autonòmic i a les previsions dels nous estatuts.

SADE. THE SWEETEST TABOO




THERE'S A QUIET STORM
AND I NEVER FELT LIKE THIS BEFORE
THERE'S A QUIET STORM
I THINK IT'S YOU
THERE'S A QUIET STORM
AND I NEVER FELT THIS HOT BEFORE
GIVING ME SOMETHING THAT'S TABOO

2.14.2009

vaga, reformes i poder judicial. diari de girona 2/14



ÀLEX SÁEZ Trenta anys de democràcia no ens han permès encara disposar d'un servei públic de justícia, modern, eficaç i de qualitat com el que demandem. Governs socialistes i populars hem avançat però de manera insuficient. No ha estat mai possible desenvolupar un pacte d'estat de justícia que definitivament transformi el model d'administració de justícia que ciutadans, operadors jurídics i personal al servei de l'administració, i també les forces polítiques no sols aspirem a tenir sinó que hem d'exigir per estar a l'alçada del model d'estat de dret i del benestar del qual ens hem dotat.

El pacte i la voluntat política han de comptar amb un veritable consens del conjunt de les forces polítiques i amb la complicitat del poder judicial, fins ara ambdues condicions necessàries i simultànies no s'han produït.
Malgrat l'escassa valoració dels ciutadans, cal reconèixer les millores i el creixent esforç pressupostari ( el 2004 era de 1.117 M?, el 2009 serà de 1.619 M? ), i també l'asimetria en la valoració dels òrgans judicials, molts dels quals ben valorats gràcies a l'esforç i competència de jutges, fiscals, advocats i professionals al servei de l'administració de justícia. També cal admetre una creixent judicialització de conflictes, fruit de algunes reformes legals i de la mateixa situació social i econòmica que han incrementat notablement el volum de treball als diferents òrgans judicials.

Les causes de l'actual situació a l'administració de justícia son més profundes i estructurals, i algunes van ser posades especialment de relleu en l'anterior legislatura de confrontació política però també de dura confrontació entre el poder executiu i el poder judicial, fins al punt que en ocasions és manifestava un poder judicial que no havia entrat plenament en democràcia.
També és cert que les amenaces de vaga dels jutges tenen a veure amb causes més concretes que destriava Fernando Lacaba (article Diari de Girona 18-1-08) derivades del malestar per les crítiques polítiques a la multa al jutge Tirado i al cas Mari Luz. Ha de ser acceptable la crítica política a una actuació disciplinaria -no judicial-, tot i que certament a vegades és produeixi amb excés de volum.
Per tant la situació es més delicada per la confrontació latent, de lluita entre el poder polític (executiu, legislatiu) i el poder judicial, en el que algú ja anomena a Madrid com "ruido de togas". Aquesta especial situació fa poc raonable i admissible la vaga dels jutges, més enllà de la seva interpretació jurídica
No hauríem ni d'entrar en aquest debat, i centrar-nos a resoldre els problemes immediats i de fons que afecten la justícia, amb diàleg i acord per resoldre les qüestions més immediates, flexibilitzant postures i evitant d'aquesta manera deteriorar més la valoració i imatge de la justícia entre els ciutadans.
A partir d'aquí ha d'existir una oportunitat real per afrontar amb valentia, amb mitjans i pressupostos la modernització de l'administració i les reformes processals i estructurals adaptades a les necessitats d'una justícia de qualitat pel segle XXI.
Les reformes inajornables a la justícia comencen amb el nou model d'oficina judicial , amb l'esforç de modernització, d'informatització, amb noves unitats judicials i fiscals, amb més especialització i formació, però continuen en l'adaptació definitiva de l'Estat a la realitat autonòmica, amb la reforma processal penal o amb la revisió del model d'accés a la carrera judicial i fiscal entre d'altres.

Malgrat la voluntat política que va expressar el mateix president del Govern Rodríguez Zapatero-també el principal líder de l'oposició- que existeixi un veritable pacte d'estat per la justícia i que sigui una de les polítiques públiques prioritàries en aquesta legislatura, no serà un camí fàcil. Sense el consens de les forces polítiques representades al Parlament espanyol, i singularment sense suport del grup popular no serà possible afrontar les reformes que impliquen canvis o noves lleis orgàniques.
Així doncs en un context difícil i molt complicat el que ens cal es sumar i treballar en la mateixa direcció: govern, grups parlamentaris, jutges, fiscals, secretaris, operadors jurídics, personal al servei de l'administració de justícia, i per tant no ens podem permetre la confrontació i la crispació que la mateixa amenaça de vaga alimenta, i no perdre novament aquesta nova oportu
nitat.

Diari de Girona, 14 de febrer.

2.13.2009

PATXI LÓPEZ. LEHENDAKARI!!!!!!



Ànims Patxi, força socialistes bascos! Podem! Patxi lehendakari!

2.12.2009

TONY BENNETT. I LEFT MY HEART IN SAN FRANCISCO



Dedicat al meu amic Edu Madina,

i left my heart in san francisco, high on a hill it calls to me
to be where little cable cars climb halfway to the stars
the morning fog may chill the air, i don't care...

2.04.2009

BOSTON. MORE THAN A FEELING



Boston, una de les grans bandes americanes dels 70's i "more than a feeling" un dels hits inclosos en el seu primer disc també anomenat "Boston". Brad Delp una de les veus més reconegudes els 70'S desaparegut el 2.007.

when i'm tired and thinking cold
i hide in my music, forget the day
and dream of a girl i used to know
i closed my eyes and she sleeped away
she sleeped away
it's more than a feeling....

1.26.2009

LOS GIRASOLES CIEGOS



Amb la dura temàtica de la guerra civil espanyola de fons, el dramatisme de la postguerra, la repressió pels vençuts, el director Jose Luis Cuerda construeix una sólida adaptació de la novela de Alberto Méndez " los girasoles ciegos ". Com li agrada a Cuerda una pel.licula de personatges, que expressen emocions, tensió, por, amb la duresa i el signe de la fatalitat de fons que la confrontació civil va deixar molts anys. Excel.lent el treball dels actors Maribel Verdú, Javier Cámara i Raúl Arévalo. Bona pel.licula, que tot i així no supera la meva preferida de Cuerda, també amb la guerra civil de fons, i la repressió franquista: "la lengua de las mariposas ", amb Fernando Fernán Gómez.

1.11.2009

HOMAGE TO CATALONIA. GEORGE ORWELL



Darrerament he estat llegint sobre la segona republica i les causes de l'inici de la nostra guerra civil del 39. La lectura d' "Homage to Catalonia" de George Orwell em sembla imprescindible. Orwell es va unir a les milicies del POUM mentre era a Catalunya com a periodista per cobrir els esdeveniments al 39 i va quedar fascinat per l'autèntic fervor revolucionari que es vivia a Catalunya, i especialment a Barcelona. L'il.lusio per un nou ordre, per un canvi historic, el poder per la classe treballadora, la lluita contra el feixisme porten a Orwell a lluitar al front d' Aragó amb la milicia del POUM. Les diferencies entre anarquistes, comunistes i socialistes, la falta d' organització militar, la confussió en la comunitat internacional amb el que succeia a Espanya i la manca de recolzament extern son explicats per Orwell amb molta claretat. Al cap d uns mesos torna del front a Barcelona i descobreix que ja no es la del inici de la guerra. Fascinant narració.

1.10.2009

RAY CHARLES. COME RAIN OR COME SHINE



"Come rain or come shine" preciós clàssic de la música americana. Original de Johnny Mercer i Harold Arner per el musical "st louis woman", 1,946 i popularitzat per Ray Charles, però també per Sarah Vaughan, Billie Holliday o Frank Sinatra.

"I'm gonna love you, like nobody's loved you
come rain or come shine
high as a mountain, deep as a river
come rain or come shine
I guess when you met me
it was just one of these thinks
but don't you ever bet me
cause i'm gonna be true it you let me
you're gonna love me, like nobody's loves me
come rain or come shine
we'll be happy together, unhappy together
now wonn't that be just fine
the days may be cloudy or sunny
we're in or out of the money
but i'm with you always
I'm with you rain or shine"
Per tu, mo.

1.08.2009

HOPE




Comença el seu camí la nova administració Obama. Temps difícils però una gran il.lusió i ESPERANÇA per molts americans... i també per nosaltres!

1.07.2009

THE CLASH. SPANISH BOMBS



Molts grups en l'onda del Punk Rock que lideraven els Pistols. Potser em quedo amb els britànics THE CLASH i els neoyorkins RAMONES.

THE CLASH te un disc impressionant el "LONDON CALLING" (jimmy jazz, lost in the supermarket...) i també una cançó dedicada a la guerra civil espanyola " SPANISH BOMBS " )

" Spanish bombs in the costa brava ... spanish songs in Andaluncia, in Granada..." " Federico Lorca is dead and gone bullet holes in the cememetery walls.." " The hillsides ring with free the people or can i hear the echo from the days of 39? with trenches full of poets...".

1.06.2009

SEX PISTOLS. GOD SAVE THE QUEEN



Johnny Rotten i els seus "SEX PISTOLS" van ser als 70's un dels grups més transgresors i nous abanderats del "punk rock". Amb " GOD SAVE THE QUEEN " van aconseguir l'escàndol des de la seva presentació a l'any 77 coincidint amb l'aniversari de la reina. La lletra provocativa amb la monarquia i amb l'establishment el van convertir en un himne pel moviment punk. " God save the queen the fascist regim...", i quasi sense voler va alimentar un nou pensament punk, nihilista: NO FUTURE " There's no future in england's dreaming, no future for you, no future for me..".

NEIL YOUNG. HEY, HEY, MY, MY



Els Lynyrd Skynyrd van tenir als 70's alguna controvèrsia més que musical amb un dels grans Neil Young. Young en el seu tema "southern man" dedicava una crítica a l'indiferència del sud per la manca d'igualtat d'oportunitats, i l'històrica injustícia amb els afro-americans "... i saw cotton and i saw black tall white mansions and little shacks. southern man will you pay them back ?". Els skynyrd, orgull del sud, i del "white power" el van replicar en un dels seus grans temes "sweet home alabama": "... well, i heard Mister Young sing about her. Well i heard Neil Young put her down. Well, i hope Neil Young will remember a southern man need him aroun anyhow...". Tensió musical i política en els compromesos 70's.

Neil Young és un dels grans, encara avui en actiu. Hi ha qui el prefereix escoltar amb la superbanda que va formar amb Crosby, Stills i Nash. Hi ha qui el prefereix en els discs acústics. Jo sens dubte el prefereixo en la versió eléctrica, i acompanyat de la seva banda els "CRAZY HORSE". Hi han molts temes, però Hey, hey, my, my és el que més m'agrada. La cançó conté referències al lider dels " SEX PISTOLS " Johnny Rotten.
" RUST NEVER SLEEPS " .

1.03.2009

LYNYRD SKYNYRD. FREE BIRD




Els 70's ens han deixat extraordinàries bandes de rock, clàssics com "free bird",i els Lynyrd Skynyrd, explosició de força i ritme a les guitarres. Això sí aquest video es un excel.lent document. Els Lynyrd Skynyrd eren exponent del "white power", Alabama, les banderes rebels, confederades,les "navy jack" símbol de l'orgull dels estats del sud, uniformitat blanca als concerts... signes de segregació racial, difícils d'imaginar en un 2.009 de "change" amb el president electe Obama a punt d'entrar a la casa blanca. Esperança pels americans però també per tots nosaltres.

1.01.2009

BEN HARPER. IN THE COLOURS. BON ANY NOU!



Ben Harper, he tardat a descobrir-lo, explèndid compositor, excel.lent veu i cançons amb ànima, amb soul... In the colours rítmica i enganxosa peça.

Bon any nou!