Àlex Sáez

La cultura a la xarxa

2011-11-15T22:14:00.007+01:00

Ahir vaig participar a la secció "Entre tots" a El Periodico de Catalunya, que preguntava ¿Ha de sortir gratis qualsevol descàrrega cultural a la xarxa?, aquesta va ser la meva resposta:
"Hem de garantir l’accés a la cultura però no hem d’oblidar que la cultura es generada per algú. La cultura és el resultat d’un esforç i d’uns recursos destinats a generar uns continguts. Cal conciliar els drets de tota la ciutadania, d’accés a la cultura, per una banda, i dels creadors, de l’altra.
Els drets de propietat intel•lectual a la xarxa són una qüestió important. Les adaptacions necessàries per arribar a un equilibri òptim, que la ciutadania pugui consumir cultura per la xarxa tot respectant els creadors. La capacitat de difusió a través de la xarxa és, a dia d’avui, aparentment incontrolable. Així ho testimonien els fracassos d’alguns països europeus, com el Regne Unit, Alemanya o Suècia, on es van implantar legislacions duríssimes contra la pirateria, que han tingut uns resultats molt minsos.
El Govern ha actuat en defensa de la propietat intel•lectual. Hem impulsat un “Pla integral per la disminució i la eliminació de les activitats vulneradores de la propietat intel•lectual”. El 2009 es va crear una Comissió Interministerial per assessorar el Govern en la lluita contra la vulneració de la propietat intel•lectual a Internet.
La cultura com a font de creació de riquesa s’ha revelat essencial en el decurs d’aquesta crisi, l’aportació d’activitats culturals representa al voltant d’un 3% del PIB, i amb activitats directament vinculades a la cultura arribaria fins cap al 4%. Això fa que el sector cultural s’equipari a l’agrari en percentatge del PIB. El Partit dels Socialistes volem fomentar aquest creixement cultural, és el model econòmic i social que reivindiquem. La cultura és el cinquè pilar del nostre estat del benestar. Impulsant i promocionant el mercat cultural obrirem aquest sector en el que serem capaços de generar nous llocs de treball, de qualitat i amb valor afegit".
Us deixo també l'enllaç a la pàgina web: http://entretots.elperiodico.cat/?p=1769#comments

La Generació Lluch

2011-11-14T18:49:00.003+01:00

El dissabte va ser un dia molt especial per a mi. Vaig dir molt sincerament que m’emocionava ser el cap de llista pels socialistes de Girona en un moment tan difícil. És complicat i dur fer aquesta campanya, però alhora la mateixa dificultat la revaloritza. Lluitem contra el que ens pretenen fer creure inevitable. Les retallades de la dreta es fan sentir a tot el país. La nostra veu en defensa de les persones i els seus drets també hi ressonarà. L’estat del benestar no és negociable.

Defensem la sanitat pública

2011-11-13T11:05:00.003+01:00

Sempre hem estat orgullosos de la sanitat pública i de qualitat. Aquesta pota essencial de l'estat del benestar ara està en perill. Ho està per les retallades de la dreta. Nosaltres mai renunciarem a lluitar per mantenir-la.

El debat de La Farinera

2011-11-09T21:59:00.002+01:00

El debat a El Punt i La Ser a La Farinera amb la resta de candidats ha servit per contraposar els models entre l’aposta per l’estat del benestar o bé la utilització de la crisi per justificar nous desequilibris i retallades, tal com han proposat els candidats de dretes de Convergència i Unió i del Partit Popular. Diumenge els socialistes vàrem presentar el programa de comarques gironines i, en canvi, ningú no coneix si els candidats de les dretes gironines tenen propostes locals a favor del territori. El debat, a més, ha servit per demostrar que el candidat gironí està tan nerviós com el seu líder a Catalunya, Duran i Lleida.

Encetem el videoblog

2011-11-08T21:11:00.004+01:00

Avui s'ha penjat a la xarxa el primer video d'aquesta campanya. En ell, entre altres coses, explico el que és la "Generació Lluch" per a nosaltres. Parlem d'actualitat i futur. Parlem de lluitar per allò que volem.

Compromisos

2011-11-07T21:09:00.004+01:00

Ahir el candidat de CIU Jordi Xuclà es va comprometre a desdoblar la N-II en aquests propers quatre anys. No és pas una promesa massa atrevida: a aquestes alçades qualsevol candidat pot comprometre’s amb la Nacional ja que el Ministeri de Foment ja hi està treballant des de fa mesos.

Ara bé, m’agradaria veure si el senyor Xuclà s’atreviria a tenir una posició tan ferma a no retallar el pressupost de la UdG (que aquest any ja li han donat 9,5M d’euros menys!). Que es comprometi, també, a refer el projecte que en Boi Ruiz ha parat a l’Hospital Trueta. Que lluiti per mantenir les urgències nocturnes a la Selva i a la Vall de Camprodon. O bé, que ratifiqui l’acord amb Ryanair a l’aeroport de Girona.

Jo i tots els socialistes ens comprometem a desdoblar la N-II. Ens comprometem amb l’aeroport, a mantenir la sanitat, l’educació, les pensions i la llei de dependència. Ens comprometem, en fi, a mantenir l’estat del benestar.

L'Enquesta del CIS

2011-11-04T21:01:00.003+01:00

Acabo de llegir l’enquesta del CIS i no és una bona notícia. Segons sembla, el PP podria aconseguir majoria absoluta, si la gent d’esquerres no es mobilitza. A Girona, el PSC pot mantenir una bona posició o bé el PP serà present a la nostra demarcació. M’agradaria destacar una curiositat de l’enquesta. A la pregunta 12, on demanen per quin partit es té més simpatia o quin creu més proper a les seves idees: guanyem. No és una dada a l’atzar. Això vol dir que, passi el que passi aquest 20-N, el PSC i el PSOE estem en condicions de remuntar. Som un partit majoritari i n’estic orgullós, perquè demostrem una i altra vegada, que representem la sensibilitat majoritària de la gent.

Demà ens visita Diego López Garrido

2011-11-03T20:45:00.004+01:00

Us esperem demà a tots i totes a la xerrada de Diego López Garrido a la facultat de Dret de la Universitat de Girona.

Entrevista a El País

2011-11-02T20:47:00.004+01:00

Avui el diari EL PAIS ha publicat una entrevista meva. L'adjunto per tots els qui no l'hagueu pogut llegir.

Vegeu aquest link, o bé mireu el text que he adjuntat.

Àlex Sáez (Girona, 1969), Exconcejal por Girona y diputado en las dos últimas legislaturas y licenciado en derecho, fue ponente, entre otras, de la ley de devolución de los documentos del Archivo de la Guerra Civil de Salamanca a la Generalitat.

Pregunta. ¿Qué necesita Girona?

Respuesta. Girona necesita una mayoría socialista que asegure el Estado de Bienestar actual. En el capítulo de infraestructuras, hay que acabar el desdoblamiento de la N-II y mantener las inversiones en el aeropuerto, que tiene mucha potencialidad.

P. ¿Considera que hay que subir o bajar algún impuesto?

R. Hay que subir los impuestos. Queremos una fiscalidad más justa y progresiva. Las grandes fortunas y las entidades financieras deben contribuir para que se mantenga la calidad de los servicios públicos.

P. ¿Una receta para crear empleo?

R. Hay que cambiar el modelo productivo, invertir en economías más limpias, como la cultura, que genera el 5% del PIB español. La ley de Economía Sostenible ya se aprobó para fomentar un cambio de modelo. Esa es la diferencia entre el PSOE y las políticas de liberalización del suelo que impulsó el PP cuando estaba en el gobierno, que no crean ocupación estable.

P. ¿Cómo interpreta el anuncio de ETA? ¿Es partidario del acercamiento de presos?

R. Sentí mucha emoción y me acordé de Ernest Lluc, que fue cabeza de lista al Congreso por Girona y defendió el valor del diálogo con los violentos. También me acordé de muchos amigos que han pasado media vida con escolta. Creo que hay que abordar las consecuencias del comunicado pensando en las víctimas, con diálogo y generosidad. El acercamiento de presos es una de las primeras medidas que debe abordarse.

P. ¿Qué medidas propone para combatir la corrupción?

R. Hace falta mano dura. Una de las medidas necesarias es ampliar las competencias de la Fiscalía Anticorrupción y luchar con más ahínco contra el fraude fiscal.

P. ¿Cuáles son las leyes más necesarias para la próxima legislatura?

R. Hay que impulsar una reforma del sistema financiero para que los bancos ofrezcan crédito a las familias y a los emprendedores. Creo también que hay que obligar a los bancos a ofrecer de una forma más clara la dación en pago cuando se firma una hipoteca.

P. ¿Cataluña debe mejorar su sistema de financiación para acercarse al modelo vasco o navarro?

R. La reforma del Estatut ya ha permitido un nuevo modelo de pacto fiscal, que es mucho mejor en cuanto a los ingresos de Cataluña que el que acordó el PP con CIU. Ese pacto se revisará en 2013 y nosotros apostamos porque el modelo se vaya acercando al navarro y al vasco.

P. ¿Qué compromiso adquiriría con los pensionistas?

R. Los pensionistas deben estar tranquilos porque el sistema está garantizado en el Pacto de Toledo. Es un sistema sólido. Otra cosa es que hay que intentar subir las pensiones no contributivas porque son la principal herramienta para luchar contra la exclusión social.

P. ¿Qué propuesta del movimiento 15-M llevaría al Congreso de los Diputados?

R. Estoy de acuerdo con el 15-M en que hay que reformar las reglas salvajes del capitalismo neoliberal. También estoy de acuerdo con todas las propuestas orientadas a mejorar la democracia directa. Los partidos políticos son estructuras del siglo XX.

Fires de Sant Narcís

2011-10-28T20:57:00.005+02:00

Durant els darrers anys les meves responsabilitats m’han impedit gaudir plenament de les nostres fires, aquest any passarà tot el contrari: ser a Girona durant la campany fa que fi pugui viure les Fires de Sant Narcís plenament. A més a més, aquests dies ho faré també com a candidat del meu partit a Girona. Ja puc sentir l’olor de castanyes pujant fins al balcó de casa. Les veus dels nens i nenes que empenyen a pares, oncles i avis cap als llums pampalluguejants de les atraccions. Tinc ganes d'anar a la fira de mostres, que aquest any celebrarà les seves noces d’or. Potser trobaré el dia 1, passejant entre les parades dels brocanters, l’objecte ideal per la prestatgeria que vaig penjar a l’estiu al menjador. El que faré segur és una visita a Sant Narcís, tot esperant que em guardi en aquest repte que ara he assumit. Bones fires a tots i totes!

Orgullós d'una Girona sense dretes

2011-10-27T22:14:00.004+02:00

El PP no té representació al Congrés per la demarcació de Girona i té l’objectiu d’aconseguir un diputat a Girona a les pròximes eleccions del 20 novembre. Els gironins i gironines han impedit que el PP tingués representació a la demarcació, perquè Girona ha estat una província oblidada quan ha governat el PP. Podríem entendre la manca d’empatia amb aquest partit pel seu poc afecte per Catalunya. Contràriament els governs socialistes sempre hem apostat per les terres gironines i mai no s’havia invertit tant a casa nostra com en les dues darreres legislatures socialistes.

Els compromesos amb la política

2011-10-26T22:16:00.007+02:00

Encapçalar la llista gironina del Partit dels Socialistes de Catalunya -una candidatura que ha estat liderada per un polític de la vàlua moral i ètica com d'Ernest Lluch- va ser un encàrrec que em va omplir d'il·lusió i de respecte a la vegada. Des d'aleshores, he començat una intensa activitat de precampanya. Avui a la tarda, he visitat les agrupacions d'Olot i de Banyoles per escoltar tots els companys i companyes. Ahir, vaig ser a Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols. El dissabte passat, a Ripoll i amb les joventuts a Bàscara. El diàleg és la millor manera de crear i de modificar discurs polític. Això ens ho va ensenyar l'Ernest.

El Corredor Mediterrani, una gran notícia

2011-10-25T21:34:00.007+02:00

La Comissió Europa ha prioritzat la inversió a favor del corredor mediterrani. Ha estat una gran notícia. A Girona i les comarques gironines reforçarem la posició estratègica, teixirem noves connexions des del sud al nord d'Europa i ens convertirem en punt neuràlgic a l'Euroregió mediterrània. Tenim una posició de xarnera entre una banda i l'altra dels Pirineus que podem i hem de saber aprofitar, a favr de tenir més oportunitats pel territori i sortir al més aviat possible de la crisi.

Més democràcia participativa?

2011-08-11T01:12:00.000+02:00

Més democràcia participativa?

Fons de competivitat. El dia després de la votació

2011-05-11T13:40:00.001+02:00

de competivitat. El dia després de la votació.de Àlex Sáez Jubero, el miércoles, 11 de mayo de 2011 a las 12:45

Dia després de la votació sobre el Fons de competivitat, que el govern d'Espanya pagarà a Catalunya i en negociarà la bestreta, tant de bó en el present exercici depenent de les previsions d'ingresos també. La obligació legal es pagar-lo després de liquidar el pressupost en el 2.013. Tenim aquest fons gràcies al nou model de finançament que d'altres no ens van recolzar. No son moments de generar inestabilitat encara en un mar mogut per turbulències financeres i rescats de la UE. La votació d'ahir va ser molt i molt difícil per nosaltres, en tindrem temps de parlar-ne, deixeu-me utilitzar el terme jurídic així com jo ho entenc "causa de força major", i a més lamentablement podriem haver assolit un acord de tots els grups per tal que el Govern de la Generalitat ho acordés amb el Govern d'Espanya ( tal i com va fer el govern Montilla ) però CIU s'hi va negar. El que volia CIU era una victòria ( que va ser derrota parlamentària ) per treure'n rédits electorals de cara a les presents municipals i les futures generals. No permetré que novament CIU dóni certificats de bons i mals catalans quan ens demostra cada dia que treballa més per alguns que per d'altres. Us repto a comparar les inversions de l' Estat que és mantenen malgrat la crisi i l'anunci de retallades del govern de CIU.

De periodistes i de polítics

2011-05-07T00:49:00.000+02:00

De periodistes i de polítics

El socialista catalán al que le gustaba el jazz

2011-03-14T18:37:00.008+01:00

Reconocido en la definición que me hace Europa Press! Gracias, me ha hecho ilusión !

Keith Jarret trio.

Tecnología /

13/03/2011 (13:58 h.)

AUMENTA LA PRESENCIA DE LOS DIPUTADOS EN INTERNET

El socialista catalán al que le gustaba el jazz

MADRID. - EUROPA PRESS

Compartir:

La mayoría de miembros del Congreso emplean Internet para su actividad profesional, pero otros comparten sus aficiones, como Álex Sáez.

La página oficial del Congreso en Internet cuenta ya con más de un centenar de enlaces a espacios abiertos por diputados en la Red. Se trata en su mayoría de páginas personales, aunque algunos han decidido utilizar este método para facilitar el acceso a las cuentas que tienen abiertas en redes sociales como Twitter o Facebook.

La cifra de los cien enlaces se ha superado esta semana -en concreto ya suman 103- gracias a las incorporaciones, entre otros de la portavoz de Coalición Canaria en la Cámara Baja, Ana Oramas; el diputado del PP por Huelva, Juan Carlos Lagares; o el socialista vasco Óscar Seco.

Pero no todos los parlamentarios que se han lanzado al ciberespacio lo han hecho con la misma pasión. Los más entregados a las nuevas tecnologías son el candidato del PP a la Presidencia de Navarra, Santiago Cervera; y la socialista catalana, Lourdes Muñoz.

Ambos tienen blog, cuenta en Facebook y son asiduos de Twitter. Además, Muñoz es madrina de varias de las bitácoras de sus compañeros de grupo, que hace unos meses asistieron a un curso sobre el tema impartido por ella misma.

Los más activos

También figuran entre los más activos los socialistas Elena Valenciano, José Antonio Pérez Tapias y Juan Luis Rascón y los populares Miguel Barrachina, Ignacio Cosidó y Ramón Moreno. El PP, mediante su Blogosfera, y el PSOE, en la web socialistasdelcongreso, tienen censados a sus blogueros.

El grupo parlamentario de CiU, que tiene su propia web, también hace uso de Internet para comunicarse, destacando por su asiduidad el portavoz, Josep Antoni Duran i Lleida, y sus compañeros Jordi Xuclà y Carles Campuzano.

El portavoz del PNV, Josu Erkoreka, también actualiza con frecuencia en su blog. Además, los nacionalistas vascos tienen su propia cuenta colectiva en Facebook y Twitter y algunos de sus diputados, como Aitor Esteban, utilizan esta red social a título particular, aunque este último no ha incluido enlace en la web del Congreso.

Apuntes personales

Otros como los socialistas Vicenta Tortosa o José Andrés Torres Mora, cuelgan escritos más personales y reflexivos en sus bitácoras y algunos incluso las utilizan para compartir su música favorita a través de vídeos de Youtube, como es el caso del diputado del PSC, Álex Sáez. El secretario de Comunicación del PP, Esteban González Pons, también bastante activo, alterna reflexiones personales con otras puramente políticas.

Sin embargo, la fiebre de las redes sociales, en especial Twitter, ha llevado a varios parlamentarios a descuidar sus blog y centrarse en ese espacio de microblogin. También los hay que limitan su presencia a esa red o a Facebook, como la portavoz del PP, Soraya Sáenz de Santamaría; su secretario general, José Luis Ayllón; o la también popular Belén Do Campo.

Por el contrario, entre los que llevan meses si colgar nuevos artículos en los blogs destacan los casos de Carmen Hermosín, que no lo actualiza desde febrero de 2008; su compañero de grupo José Oria, que escribió su último post en marzo del año pasado o el 'popular' Gustavo de Arístegui, que estuvo muchos meses inactivo pero ahora ha retomado la actividad en la Red.

PINK MARTINI. " Hey Eugene!"

2010-11-16T18:14:00.003+01:00

Alguna vez habeis conocido a alguien interesante un viernes por la noche,le habeis dado el teléfono e incluso habeis bailado salsa o quien sabe si una canción de Rufus Wainwright y nunca jamás habeis tenido la oportunidad de reencontraros ? No os llamó ? Divertida letra y excelente canción de PINK MARTINI!!!

Hey Eugene do you remember me?
I'm that chick you danced with two times through the Rufus album Friday night at that party on avenue A: where your skinhead friend passed out for several hours on the bathroom floor and you told me yo weren't that drunk, and that i was your favourite Salsa dancer you had ever come across in New York City
Eugene, i said hello, Are you there Eugene....

MEDESKI, MARTIN & WOOD

2010-09-30T18:30:00.001+02:00

Ja que no vaig poder anar al concert dimarts a l' Auditori de Girona...us presento una de les bandes

LOVE'S A GAME. THE MAGIC NUMBERS

2010-06-08T18:20:00.001+02:00

LOVE IS JUST A GAME
BROKEN ALL THE SAME
AND I WILL GET OVER YOU
LOVE IS JUST A LIE
HAPPENS ALL THE TIME
SWEAR I KNOW THIS MUCH IS TRUE

IL GATTOPARDO, Luchino Visconti

2010-03-24T15:51:00.001+01:00

El regne de dos sicilies, donnafugata... i Angelica!

ROY HARGROVE... de nou al festival de jazz de terrassa!!

2010-03-10T18:08:00.002+01:00

El millor festival de jazz a Catalunya... torna... Terrassa!!! i amb el retorn d'un dels meus interprets preferits... el trompetista Roy Hargrove... a Terrassa el proper 28 de març, a la nova jazz cava es clar! Recomenació! - sens dubte !!

PRAYER ( PREGÀRIA )

2010-02-17T19:31:00.001+01:00

Publicat al diari EL PUNT.

La intervenció del president Zapatero al National Breakfast Prayer, a Washington D.C., al qual vaig assistir convidat pels senadors Amy Klobuchar i Johnny Isakson, va ser positiu tant per l'oportunitat de projecció per a la política exterior d'Espanya com pel contingut dels discursos propis d'un acte polític de primera magnitud que van pronunciar el nostre president, el president Obama i la secretària d'Estat Hillary Clinton –especialment brillant–. Zapatero va agradar amb un discurs carregat de raons a favor de la defensa dels principis i valors de l'actuació política, de la multiculturalitat, de la integració, la solidaritat, la tolerància i la llibertat. Desafortunadament, el dijous de Washington va coincidir amb una sacsejada intensa a les borses i amb una campanya d'erosió de la fiabilitat de l'economia espanyola per afrontar la crisi per part d'alguns mitjans internacionals. La línia editorial del Financial Times i la del seu corresponsal a Madrid, Victor Mallet, fa temps que s'han posicionat en una dinàmica de crítica permanent al govern de l'Estat. Prefiguren, el Financial i Mallet, un clima d'incertesa al nostre país i a d'altres, equiparen les seves economies a la que domina la profunda crisi de Grècia i qüestionen la seguretat a la zona euro, de la qual no en forma part la lliura esterlina. Aquesta línia crítica ha trobat continuïtat en un editorial del New York Times i a Le Monde Economie. La ràpida reacció de la vicepresidenta Elena Salgado i del secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa, en la visita a Londres a fi de reforçar la confiança dels mercats i dels inversors, ha estat oportuna. Convindria fer memòria que Salgado presideix aquest semestre l'Ecofin, l'organisme que supervisa les finances públiques dels països de la Unió i elabora un pla d'ajuda a Grècia.

Les amenaces de la crisi obliguen a engegar iniciatives amb urgència. Malgrat que anem abandonant la situació de rescissió econòmica i que l'endeutament públic és assumible, els indicadors econòmics i els anuncis pel govern de l'Estat sobre la necessitat d'aplicar reformes ho fan molt recomanable.

No sé si l'encertava aquell consell matern que deia: «Pregar no sé si és útil, però no fa mal.» Jo sempre he preferit confiar en les persones i en les polítiques públiques. La situació econòmica requereix valentia, autoritat i decisions en el marc d'un espai de diàleg raonable i de pacte polític i social. Tinc plena confiança en el govern al qual dono suport a través del grup parlamentari; en les capacitats de lideratge del president del govern i en les que tenim com a país. I que sigui benvinguda la pregària o la reflexió, especialment si ve formulada per Zapatero, Obama o Clinton.

MOON RIVER. breakfast at tiffany's, audrey hepburn...

2010-01-27T18:26:00.002+01:00

object width="375" height="324">

Hi ha alguna cançó més deliciosa que Moon River, ni una actriu tant adorable com Audrey Hepburn, ni una pel.lícula més romàntica que Breakfast at Tiffany's, ni una ciutat com Nova York ? .....

Moon River, wider than a mile,
I'm crossing you in style some day
Oh, dream maker, your heart breaker,
whereaver you're going i'm going your way
Two drifters off to see the world
There's such a lot of world to see
we're after the same rainbow's end
waiting round the bend
my huclleberry friend
Moon river and me.

MAN IN THE MIRROR. MICHAEL JACKSON

2010-01-08T15:01:00.002+01:00

Michael Jackson és un dels grans músics despareguts al 2.009. Mai em va agradar, no he comprat cap dels seus discs, tot i que em recorda els primers balls d'adolescent ( "Billy Jean" ), les primeres sortides de nit... amb el compromís d'arribar abans de les dotze a casa en els estius a L'Estartit. " Man in the mirror" és el tema que més m'agrada de tota la seva extensa producció i a més...un tema amb missatge...

I see the kids in the street
with not enough to eat
who Am I, to be blind?
pretending not to see
their needs a summer's disregard,
a brooken bottle top
and a one Man's soul
they follow each other on
the wind ya'know
cause they got nowhere to go
That's why i want you to know

I'm starting with the man in the mirror
i'm asking him to change his ways
and no message could have been any clearer
if you gonna make the world a better place
take a look at yourself and then make a change...

SIMPLE MINDS. ALIVE & KICKING

2009-12-21T13:06:00.004+01:00

YOU TURN ME ON, YOU LIFT ME UP
AND LIKE THE SWEETESTCUP I'D SHARE WITH YOU
YOU LIFT ME UP, DON'T YOU EVER STOP, I'M HERE WITH YOU
NOW IT'S ALL OR NOTHING
CAUSE YOU SAY YOU'LL FOLLOW THROUGH
YOU FOLLOW ME AND I FOLLOW YOU

WHAT YOU GONNA DO WHEN THINKS GO WRONG?
WHAT YOU GONNA DO WHEN IT ALL CRACKS UP?
WHAT YOU GONNA DO WHEN THE LOVES BURNS DOWN?
WHAT YOU GONNA DO WHEN THE FLAMES GO UP?
WHO IS GONNA COME AND TURN THE TIDE?
WHAT'S IT GONNA TAKE TO MAKE A DREAM SURVIVE?
WHO'S GOT THE TOUCH TO CALM THE STORM INSIDE?
WHO'S GONNA SAVE YOU?

ALIVE AND KICKING....

BEDS ARE BURNING. MIDNIGHT OIL.

2009-12-09T12:51:00.001+01:00

THE TIME HAS GONE
TO SAY FAIR'S FAIR
TO PAY THE RENT
TO PAY OUR SHARE

HOW CAN WE DANCE OUR EARTH IS TURNING?
HOW DO WE SLEEP WHILE OUR BEDS ARE BURNING?

STOCKHOLM.

2009-10-08T14:30:00.001+02:00

Foto de Saül Gordillo... Gràcies!

THE BAD PLUS. FLIM!

2009-10-01T10:38:00.003+02:00

THE BAD PLUS. DIMECRES 7 D'OCTUBRE. AUDITORI DE GIRONA. No us ho perdeu!

BELGRADE

2009-09-20T19:19:00.002+02:00

AUDREY HEPBURN

2009-09-07T14:20:00.002+02:00

THE CARS. JUST WHAT I NEEDED

2009-08-30T18:48:00.001+02:00

I don't mind you coming here
and wasting all my time
cause when you're standing oh so near
i kinda lose my mind
it's not the perfume that you wear
it's not the ribbons in your hair

Federalisme cultural a Espanya

2009-08-17T12:29:00.006+02:00

Publicat a la revista de la fundació campalans núm.20 Estiu 2.009

Estranyament sembla haver passat desapercebut per a molts, però la primera compareixença de la nova ministra de cultura Ángeles González-Sinde al Senat mereix ser anotada i recordada com una fita cap al model desconcentralitzat i
federal que tanta gent del món de la cultura i de la política a Catalunya i al conjunt d’Espanya hem defensat. La ministra va presentar-se “no com a ministra de Cultura d’Espanya, sinó com a ministra de les cultures d’Espanya”. Per primer cop, el ministeritraslladava una visió marcadament federal en la gestió de les polítiques culturals, fet enel qual hem insistit els socialistes catalans d’antuvi, i que trencava una dinàmica demodel unitari, de rescat competencial, en què semblava que s’havia instal·lat la direcció ministerial a la plaza del Rey, i on sovint s’acabava convergint amb el concepte de cultura que domina a la dreta espanyola.

Si entenem el federalisme com una forma d’Estat que acull la descentralització política, la desconcentració administrativa en base a unes entitats territorials autònomes, federals, i que en certa manera concilia la unitat i el pluralisme, la cultura pot ser claramentel millor exponent del model que sempre hem defensat.
En un moment en el qual diferents forces polítiques nacionalistes de dreta i d’esquerra qüestionen la pròpia existència del Ministeri de Cultura per raons competencials o de contenció de la despesa –per què la cultura ha de patir sempre les primeres restriccions en temps de crisi? –-, emergeix amb força el nostre model propi, el d’un ministeri cooperatiu que tendeix la mà a la col·laboració institucional, que impulsa, que protegeix i estimula la realitat plural cultural i lingüística d’Espanya. Una riquesa, una oportunitat de posar en valor el millor de les nostres cultures dins l’articulació autonòmica de l’Estat i
la de promoure i projectar aquesta diversitat cultural a l’exterior.

En el marc de cooperació tan poc desenvolupat en el nostre Estat, la concertació i
coordinació entre administracions (les noves agències estatals, els consorcis, les xarxes, els circuits, les inversions compartides, la gestió i participació en les grans infraestructures culturals) són els instruments que cal aprofundir i potenciar en la dimensió descentralitzada i federal de les polítiques culturals.
Caminem –i les paraules de la ministra en són un bon exemple– cap a aquest
Ministeri de les Cultures dels pobles d’Espanya que garanteixi la promoció de la pluralitat i diversitat cultural en col·laboració i cooperació amb els governs autonòmics i locals. La idea federal no significa una divisió vertical de poders, en què prima el poder de l’Estat davant l’autogovern de les Comunitats Autònomes, sinó que prima la pluralitat, la llibertat cultural en el desplegament de polítiques públiques, i el valor de la cooperació i el respecte al marc constitucional i estatutari.

La Constitució espanyola (CE), en el seu preàmbul, manifesta clarament la voluntat
de la nació espanyola de protegir tots els espanyols i pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions i a promoure el progrés de la cultura per assegurar a tots una digna qualitat de vida. L’article 9.2 CE, en el títol preliminar, garanteix la participació dels ciutadans en condicions d’igualtat també a la vida cultural, i dins el títol I, que correspon als drets i deures fonamentals, l’article 44
CE obliga els poders públics a la promoció i tutela a l’accés a la cultura a la que tothom hi té dret i l’article 149.2 CE atorga a l’Estat títol competencial, entenent la cultura com un deure i atribució essencials sense perjudici de les competències de les comunitats autònomes. Així doncs, per una banda l’accés a la cultura és un dret de ciutadania, un factor principal de benestar, un element de cohesió social, i per altra banda faculta al Govern de l’Estat a desenvolupar polítiques de foment de la cultura en un marc descentralitzat.

El nou Estatut d’autonomia (EAC), en el seu article 127, estableix amb claredat les
competències exclusives de la Generalitat de Catalunya en matèria de cultura: activitats artístiques i culturals que es porten a terme a Catalunya, el patrimoni cultural, els arxius,biblioteques i museus que no són de titularitat estatal, i el foment i difusió de la creació i la producció de les arts escèniques i musicals. Es produeix en l’àmbit de la cultura un fet singular i admès per bona part de la doctrina constitucional, i és que cal considerar que, amb la cultura, estem davant d’una competència concurrent o indistinta i que, per tant, totes les administracions públiques poden i de fet han de realitzar polítiques culturals.

En aquest sentit, és imprescindible un Ministeri de Cultura (de les cultures) que actuï transversalment, coordinadament i amb respecte al marc competencial que correspon als governs autonòmics, que recolzi també l’intens treball que es fa des dels municipis, que dialogui amb els agents culturals i que estimuli l’enorme potencial de les nostres indústries culturals com a factor de progrés de la nostra economia.
El Govern de l’Estat ha de desenvolupar el marc normatiu comú, i és en aquest sentit
que pot impulsar la reforma de la llei de propietat intel·lectual, o una nova llei d’arxius,o de les arts escèniques o musicals, o una nova llei de patrimoni històric en el marc d’una competència concurrent o indistinta i respectant les competències
exclusives dels governs autonòmics.
En l’àmbit de l’acció cultural descentralitzada, d’autogovern
de les Comunitats Autònomes, iniciatives com la conferència
sectorial de cultura, la participació de representants del Govern
català a la delegació espanyola davant la Unesco, la difusió i promoció
de la cultura i la llengua catalanes, també a través de la
xarxa de l’Instituto Cervantes en cooperació amb l’Institut
Ramon Llull, són clars exemples d’una cultura netament de
vocació federal.

Sens dubte, si avancem cap a aquest model on ens porta el
propi desenvolupament de l’Estat autonòmic i les reformes estatutàries, la cultura, per la seva realitat plural, diversa, ha de ser el millor exemple de lleialtat i cooperació entre el govern central i l’autonòmic, en un horitzó d’un model federal al que mai hem renunciat.
Allò que funciona i ha de funcionar amb total normalitat en les competències de cultura ha de reforçar els avenços en altres camps com les polítiques públiques sanitàries o educatives –també ho haurà de ser en la gestió de les infraestructures on la descentralització assenyala un model essencialment federal i on el govern d’Espanya ha de vetllar per evitar desequilibris–, i garantir l’equitat en la prestació de serveis públics i la igualtat d’oportunitats.
Des de la gestió de l’autogovern contribuïm al que el Dr. Ferran Requejo anomena
la construcció d’una confiança federal o la gestió de la desconfiança federal1. Les
polítiques culturals i els reptes de desenvolupament de l’EAC marquen el camí indestriable cap a la construcció d’una Espanya federal, on el punt de trobada, el marc de convivència, és el que vam anomenar un dia l’Espanya plural.

Sol LeWitt, americà (1.928-2007). conceptualisme. minimalisme

2009-08-14T15:08:00.002+02:00

DANI JARQUE. IN MEMORIAM

2009-08-09T03:46:00.002+02:00

DEPECHE MODE. ENJOY THE SILENCE

2009-08-06T02:43:00.001+02:00

ALL I EVER WANTED
ALL I EVER NEEDED
IS HERE IN MY ARMS
WORDS ARE VERY UNNECESSARY
THEY CAN ONLY DO HARM

ENJOY THE SILENCE...

AGENDA CATALANA

2009-07-23T12:48:00.002+02:00

Publicat a El Punt

Amb l'acord sobre nou finançament autonòmic comença a resoldre's la difícil agenda catalana que ha protagonitzat la política catalana i l'espanyola des de l'inici del procés de reforma i posterior aprovació de l' Estatut de Catalunya i que ha coincidit amb el nou govern d'esquerres i catalanista a Catalunya, amb el president Maragall i el president Montilla, i amb el govern socialista a Espanya del president Rodríguez Zapatero. Ens resta només la sentència del Tribunal Constitucional sobre els recursos interposats pel Partit Popular i el Defensor del Poble (?) a l'Estatut de Catalunya. Cal esperar-ne una sentència que validi l'arquitectura constitucional del nou Estatut i que interpreti alguns dels articles que han estat recorreguts qüestionant determinades competències autonòmiques. Un cop completat en breu i satisfactòriament l'atzucac en què havíem convertit la política nacional, podem generar major estabilitat política i parlamentària a Catalunya i Espanya, imprescindible per afrontar i centrar-nos en el desplegament de polítiques públiques que ajudin a resoldre la crisi econòmica i financera, generin ocupació i confiança d'acord amb un marc clar de competències estatals i autonòmiques, i amb un adequat finançament. El nou escenari, superada l'agenda catalana que ha marcat l'esdevenir del debat polític, ens ha de permetre als socialistes dedicar-nos només a allò per a què sens dubte la majoria dels ciutadans ens ha donat suport, a millorar les nostres polítiques públiques, reforçar l'estat del benestar, fer créixer la nostra economia, i a fer-ho amb paràmetres de major justícia, cohesió i igualtat entre ciutadans.

A Catalunya cal fer un esforç, i no només des de la política, per valorar el que tenim: un elevat grau d'autogovern amb el finançament necessari, i a valorar-ne el compromís del conjunt d'Espanya i singularment del govern socialista de Rodríguez Zapatero amb el nostre país. Tenim al davant les majors possibilitats, riqueses naturals, patrimonials, culturals, tenim talent, empreses dinàmiques per ser un país capdavanter en una Espanya moderna i en una Europa que integra i creix com a subjecte polític. Una Catalunya orgullosa del seu passat, però no melancòlica, segura del seu present i de les seves capacitats, sense necessitat d'emmirallar-se permanentment en d'altres i sobretot confiada en un futur que amb acció política i decidida ha de millorar la qualitat de vida de la gent.

sí, sí, sí... avui KEITH JARRETT TRIO. 21 JULIOL . AUDITORI. AUTUMN LEAVES.

2009-07-21T12:47:00.003+02:00

Sí, sí, avui 21 de juliol, la màgia, la sensibilitat, la perfecció, la musicalitat excelsa, el ritme, la tensió emotiva, la transmutació a través de la musica... Keith Jarret torna a Catalunya, a l'Auditori de Barcelona, cada concert és sempre una experiència mística. No existeix res semblant, cap concert com sentir al Jarrett trio pot emocionar més, de veritat... cóm m'agrada la música, anar als concerts des del pop a l'ópera, però un concert de Jarrett és el màxim, sublim... avui a l'Auditori... i fins i tot potser tornarà a tancar el seu concert amb el when i fallen in love... que em deixa sense alè...

6 DE JULIOL....JA TINC 40 ANYS.... U2. 40

2009-07-05T18:51:00.002+02:00

I waited patiently for the Lord
He inclined and heard my cry
He brought me right out of the pit,
out of my miry clay
I will sing a new song?
He set my feet upon a rock,
and made my footsteps heard
Many will see,
Many will see and fear.
I will sing, sing a new song.
How long to sing this song?

S' ACOSTEN ELS 40'S... LOQUILLO. ROCK SUAVE

2009-06-29T19:45:00.002+02:00

ENVEJECER SENTADO AL PIANO... Y CONSERVAR ESE BRILLO SALVAJE EN LOS OJOS... ENTRETENER CON UN DIGNO SAVOIR FAIRE NADA MÁS.... DEJAR CANTAR AL CORAZÓN... Y MANTENER ORGULLO Y EQUILIBRIO INDIVIDUAL... PELEAR HASTA SER UN HOMICIDA... ELEGANTE Y SENSUAL... FELINO Y ANIMAL...

ROCK SUAVE UMMM ROCK SUAVE...

THE MANHATTAN TRANSFER. BIRDLAND.

2009-06-22T18:39:00.003+02:00

Birdland. The jazz corner of the world, manhattan, NY.

Bird named it, Bird maked it, Bird played it... it happened down in BIRDLAND!

CAPUTXINS I MOLT MÉS

2009-05-26T18:17:00.005+02:00

Article publicat a HORA NOVA, el 22 de maig.

L’anunci en les darreres setmanes que el Govern de l’Estat ha aprovat el projecte de reforma i rehabilitació del convent de caputxins a càrrec de l’u per cent cultural, és una Excel·lent notícia per Figueres. I confirma que l’equip de govern de Figueres, que el PSC responsables de la gestió a la regidoria de cultura, fan les coses bé. Però no és només això. Figueres està construint un nou relat de ciutat en el qual la cultura hi te un paper principal per aconseguir que sigui un punt de visita obligada, no només per la singularitat del museu Dalí, sinó també per la riquesa del seu patrimoni històric i per l’oferta cultural i gastronòmica que proposa. Equipaments culturals com el Teatre Jardí -que millora dia a dia la seva programació- i el Casino Menestral en plena remodelació –la seu tradicional de l’excel·lent festival de jazz que organitzen les joventuts musicals-; el museu del joguet, els projectes de rehabilitació de la casa natal de Salvador Dalí a càrrec del Ministeri de l’habitatge i la futura rehabilitació i adequació com a futur museu militar d’un patrimoni singular i rellevant com el del castell de Sant Ferran, confirmen el salt qualitatiu que pot fer Figueres en el mandat present, gràcies també a la il·lusió renovada que les dones i homes del PSC aporten al govern municipal que presideix l’alcalde Vila.
La capitalitat cultural que exerceix Figueres és un altre bon exemple per definir una ciutat que vol recuperar presència, lideratge i vitalitat. El nou relat de capitalitat cultural de Figueres en unes comarques de Girona de ric patrimoni històric i excel·lència en l’oferta cultural, la suma amb els tradicionals i nous centres emergents arreu: Girona, Olot, Sant Feliu Guíxols, Salt, Sta. Cristina d’Aro, La Bisbal… les millors impressions pel present i futur a Figueres.

EL DEBAT

2009-05-21T12:13:00.003+02:00

Article publicat a EL PUNT el 20 de maig.

El debat de política general al Parlament de Catalunya o el debat de l'Estat al Congrés són moments centrals i oportunitats per conèixer la fortalesa dels governs. Per cert, també fóra oportú que alguns dels nostres ajuntaments facilitessin un debat de ciutat amb caràcter anual sense el constrenyiment de l'ordre del dia dels plens municipals.
El de la setmana passada al Congrés, tal vegada en el moment de més dificultats parlamentàries, ha estat el debat més sòlid, constructiu i clarament guanyat als adversaris polítics del president Zapatero. Davant un president que ofereix mesures d'estimul de l'economia destinada a treballadors i a petites i mitjanes empreses, i que aposta per un canvi de model productiu, no hi ha més que el discurs d'oposició i desgast. Un Rajoy erràtic, incapaç d'oferir suport en moments delicats, d'acceptar cap de les mesures que proposa l'executiu ni de proposar-ne de complementàries o d'exhibir un projecte alternatiu.
Zapatero va desgranar propostes concretes per impulsar una economia sostenible: la creació d'un nou fons d'inversió local de 5.000 milions d'euros, rebaixa de l'impost de societats a les pimes vinculada a la creació de llocs de treball, proposta de pacte social i un renovat compromís amb les polítiques socials i l'ampliació de dret dels ciutadans.
Només l'agenda catalana ofereix algun dubte al solvent discurs d'aquesta setmana. La nova data límit per a l'acord de finançament autonòmic el 15 de juliol, els encara escadussers traspassos de competències derivats del nou estatut i el seu desplegament, justifiquen només en part l'oposició de Duran, Ridao o Herrera. El canvi d'actitud al ministeri de Foment quant a les rodalies i la gestió aeroportuària anunciades pel ministre Blanco, mostren un salt qualitatiu en la voluntat del govern d'Espanya de resoldre els contenciosos pendents amb el govern de Catalunya. És el moment d'avançar en l'autogovern de Catalunya i d'acordar un model de finançament satisfactori, però també i sobretot el d'abonar el govern Zapatero per resoldre la crisi i sortir-ne reforçats en un canvi de model més sostenible i que torni a generar ocupació de qualitat. Per les idees i les mesures clares exposades, cal donar estabilitat al govern d'Espanya, i també perquè no existeix l'alternativa. Amb la discussió i aprovació de les resolucions del debat es mostrarà on és cadascú. Amb Zapatero i el govern socialista, o contra ells i amb Rajoy.

EUSKADI

2009-05-11T13:26:00.001+02:00

Article publicat a EL PUNT el 4 de maig.

Demà, dimarts 5 de maig, el Parlament basc escollirà per primer cop un socialista com a nou lehendakari al País Basc. Una decisió no exempta de dificultats però que ha de permetre establir un nou clima de convivència dins i fora d'Euskadi. Aquests darrers anys el govern d'Ibarretxe ha contribuït a la fragmentació i radicalització de la societat basca i a l'enfrontament amb el govern d'Espanya, amb la proposta de reforma d'Estatut (pla d'Ibarretxe) clarament inconstitucional.
No ens complau des de Catalunya el suport dels populars per la seva incomprensió de la realitat plurinacional d'Espanya, i on el socialisme català –Maragall, també Lluch– havia subratllat el model d'entesa amb el nacionalisme moderat, però és necessari el canvi. La suma de la majoria absoluta dels trenta-vuit diputats socialistes i populars deixava poques opcions però el PNB no ha tingut en compte cap altra possibilitat que mantenir la lehendekaritza, i per tant no ha deixat alternativa. Una situació diferent va produir-se en les eleccions de 1986, en què els socialistes bascos amb Txiki Benegas, van obtenir dos diputats més que el PNB i van donar suport al govern del nacionalista Ardanza, amb el socialista Ramón Jauregi com a vicelehendakari. Un govern que va donar estabilitat durant deu anys a Euskadi amb la lleialtat dels socialistes.
Recordo el primer cop que vaig sentir teoritzar sobre acords amb el PP. Va ser en una visita que Jesús Eguiguren –president dels socialistes bascos– i Teo Uriarte –membre d'ETA durant el franquisme, antic militant d'Euskadiko Ezkerra–, aleshores parlamentaris socialistes, van fer a Girona. Uriarte va dir-nos que hi havia alguna cosa profunda que els unia amb el PP i era que ploraven junts els morts mentre que sovint patien la incomprensió, si no la indiferència, del món nacionalista. És precisament en l'amenaça permanent i compartida, a més de la defensa de la Constitució i de l'Estatut de Gernika, que existeix l'embrió del nou pacte a Euskadi. S'ha donat preferència a l'acord malgrat les dificultats que planteja a Espanya, on el PNB ha deixat de donar estabilitat parlamentària al govern de Zapatero i ha començat a fer «pinces» amb el PP.
Conec Patxi López. Té la força de la convicció, de la il·lusió, de l'honestedat i la sensibilitat de qui estima un país que vol en pau i convivència. Patxi i els socialistes bascos mereixen aquesta oportunitat, val la pena intentar-ho.

Í MÉS SOBRE EL VIADUCTE DEL TREN...

2009-04-06T10:50:00.002+02:00

"Sembla que només s´hagi de resoldre l´enderroc del viaducte, i hi ha altres temes"
Entrevista a Àlex Sáez publicada a Diari de Girona

El PSC va votar al Congrés contra una esmena de CiU que reclamava que l´enderroc del viaducte de Girona el pagui íntegrament Foment. El diputat Àlex Sáez va ser l´encarregat de defensar la postura del grup socialista.

Els diputats gironins del PSC defensen el partit i no Girona?Això no és cert, jo estic a favor que el Ministeri es faci càrrec de la demolició del viaducte, i així ho vaig dir al Congrés.Però no va votar a favor de l´esmena que així ho reclamava.El que passa és que hi ha una sèrie de questions que ens semblava important incloure al text final: el respecte al diàleg institucional i la discussió d´altres coses tant o més importants que la demolició, com el soterrament del tren, la futura urbanització de la zona, etc.

No era més fàcil votar a favor de l´esmena i més endavant discutir les altres coses? Per evitar males interpretacions, sobretot..Certament, en ocasions els acords parlamentaris poden ser difícils de comprendre. Però la intransigència va ser de CiU. El correcte és que el grup minoritari, que no està en essència en desacord amb el que es diu, permeti que s´incorporin a l´esmena temes que per nosaltres són importants. L´únic que pretenia CiU era desgastar el Govern, està ja pensant en les autonòmiques.Home, volen saber qui pagarà.Sembla que només s´hagi de resoldre l´enderroc del viaducte, i queden molts altres temes a discutir. Aquesta iniciativa pot haver interferit en aquest procés de negociació.

Tot plegat ha suposat desacord amb l´Ajuntament gironí?No ho crec. Anem en la mateixa direcció, els diputats del PSC volem que de l´enderroc se´n faci càrrec el Ministeri. I això només ho poden aconseguir els diputats del PSC, no pas els de CiU. Les converses dels darrers dies amb els responsables d´infraestructures les he tingut jo personalment.

Sense companyia de CiU?.Li vull recordar que inicialment CiU demanava el manteniment del viaducte, per destinar-lo a altres usos. Nosaltres sempre hem defensat que s´ha de tirar a terra.M´ha quedat clar que vostè vol que pagui el Ministeri.

Ara vull que em digui si sincerament creu que pagarà.Està per definir el model de compromisos. Però si en aquesta qüestió el Ministeri estava inicialment tancat a discutir, ara està completament obert a signar un conveni amb l´Ajuntament.

S´atreveix a assegurar que el Ministeri n´assumirà el cost total?La meva impressió és que finalment així serà. Per això estem treballant. Tampoc no estem parlant d´una gran inversió, comparant-la amb tota la inversió que suposarà el soterament del tren.

Tornant al començament: ha votat mai vostè o els altres diputats del PSC diferent del PSOE?El PSC ha modificat moltes posicions del grup socialista al Congrés. El que passa és que ho fa en les negociacions prèvies o en el si del partit.

NEW DEAL

2009-03-31T14:33:00.002+02:00

New Deal
Article d'Àlex Sáez publicat al diari El Punt

Vivim uns temps d'incertesa, no només per la crisi mundial. També per la política internacional, que necessita decisions multipolars per garantir la pau i la justícia social. Probablement no podem comparar la situació actual amb la depressió del 29. La d'avui és una crisi global que afecta tot el planeta. Tots els països estan greument afectats per la connexió entre els mercats financers. Anomenem New Deal als plans econòmics que va impulsar l'administració de Roosevelt entre 1933 i 1937. Consistien en la intervenció de l'Estat en la regulació de l'economia per afavorir les inversions, el crèdit i el consum, i per reduir la desocupació. Van ser els anys que van convertir l'economia americana en la més dinàmica i poderosa del món. Avui les economies mundials necessiten un New Deal com a resposta a la situació de crisi. I de la cimera del G-20 de Washington, en va sortir un acord en aquesta direcció per desplegar polítiques que estimulin la creació d'ocupació, que assegurin els mercats i que reactivin l'economia. Les decisions que avui prenen els nostres governs són més complicades i més difícils que mai pels excessos d'una etapa neoliberal que ens obliga a repensar les estructures econòmiques i la necessitat de més control estatal. El secretari d'estat d'Economia, David Vegara, ho ha sintetitzat perfectament amb una frase: «Tant mercat com sigui possible, i tant estat com sigui necessari.» L'administració d'Obama i l'administració de Zapatero han pres mesures coordinades i semblants: inversió pública, garanties als mercats per assegurar liquiditat i noves inversions per crear ocupació i mantenir la xarxa bàsica de protecció social. A Catalunya, i a Espanya, les mesures també han anat especialment dedicades a no comprometre l'estat del benestar i preservar la igualtat d'oportunitats. Sense un discurs alternatiu, l'oposició –CiU, i especialment el PP– reclamen retalls a les prestacions socials, més flexibilitat al mercat de treball, contenció en la despesa pública i congelar salaris per no generar dèficit públic. Això sí, les administracions més endeutades són precisament els ajuntaments de Madrid i de València. Són polítiques que avui no comparteixen ni els països on governa la dreta. Els governs han actuat com calia, i ara cal vetllar perquè l'esforç arribi als afectats; per demostrar confiança. En sortirem reforçats, amb economies menys especulatives, menys vulnerables i amb més control, supervisió i tutela dels estats.

DEMOLICIÓ VIADUCTE TREN A GIRONA. SÍ!

2009-03-27T18:17:00.008+01:00

No sempre és fàcil recollir les posicions polítiques i les argumentacions. El dimecres vam discutir i aprovar una iniciativa parlamentària de CIU que demanava ras i curt que Foment pagués la demolició del viaducte del tren al seu pas a Girona, el PSC reclamavem més enllà del compromís de la despesa que és respectés el diàleg institucional i que és tingués en compte que la demolició del viaducte no serà l'única actuació urbanística a fer, ni l'única amb cost econòmic després del soterrament. La no acceptació de l'esmena proposada va decantar el nostre vot negatiu.

Si algú hi te interés aquí hi ha la transcripció de la meva intervenció

El señor SÁEZ JUBERO: Empezaré agradeciendo al grupo proponente, al Grupo Parlamentario Catalán (Convergència i Unió) y al señor Xuclà que haya presentado esta iniciativa que sin duda nos permite hablar en esta sede parlamentaria de nuestra ciudad, de mi ciudad, que es Girona, y además poner en valor una inversión importantísima histórica del Gobierno de España, de ADIF, en Girona ciudad que permitirá el soterramiento tanto del tren de alta velocidad como del tren convencional a su paso por Girona. Una infraestructura que debo reconocer que no era ni soñada desde que yo he visto la luz en mi ciudad natal. Esta infraestructura, el viaducto o paso elevado del tren en Girona, es del año 73 y ya no puedo ni recordar cuándo el tren pasaba en superficie en Girona con los consecuentes inconvenientes para la ciudad. Ya en su día el viaducto supuso un gran avance, pero sin duda el soterramiento nos permitirá vivir otra Girona, otra ciudad, otra calidad de vida y la posibilidad de conectarnos, como es nuestro objetivo, con el conjunto de ciudades europeas en red y transformar la vida de los ciudadanos de Girona y de las comarcas de Girona. Sin duda es una gran oportunidad para nuestra ciudad y un gran compromiso del Gobierno de España en esta infraestructura, como muchas otras inversiones que este Gobierno ha hecho en nuestra ciudad, por ejemplo infraestructuras culturales. La historia de esta inversión tuvo una decisión inicial del entonces Gobierno del Partido Popular y del ministro Álvarez Cascos y del último diputado del Grupo Popular por esta circunscripción al que quiero recordar aquí, el señor Jordi de Juan, con acuerdo con nuestro alcalde entonces, el señor Joaquim Nadal, pero terminó con un frustrado intento de inauguración de una primera traviesa antes de las elecciones generales de 2004 y el impedimento de esa inauguración por parte de la junta electoral en Girona. Por tanto, el compromiso del Gobierno de España, el Gobierno socialista, es el que ha afrontado esta infraestructura y el que se está comprometiendo finalmente a llevar a cabo esta obra.
Quiero recordar además, y me viene bien que estén en esta sala tanto el señor Xuclà como el señor Macias, que aunque ahora están alentando también esta importante infraestructura en el centro de Girona ciudad, en su día el propio grupo proponente tenía una alternativa que proponía el paso de esta infraestructura alejada de la ciudad y con una estación en el aeropuerto de Girona, y yo celebro que finalmente hayan aceptado también y estén alentando esta infraestructura, como bien ha dicho el señor Xuclà. Esta inversión deja expedito ese viaducto, ese paso elevado del tren en Girona que evidentemente es una infraestructura que hay que demoler, y quiero también recordar al grupo proponente que en la ciudad de Girona incluso se vivió un debate por poco tiempo, pero bajo mi punto de vista incomprensible, en el que el entonces grupo municipal de Convergència i Unió y otro grupo municipal, Iniciativa per Catalunya Verds, estuvieron considerando la posibilidad de mantener este viaducto para utilizarlo como tranvía; ese fue un debate que duró poco tiempo. Nuestro grupo municipal y nuestro grupo parlamentario siempre han sostenido la necesidad del derribo de este viaducto. Para que no haya dudas, estamos perfectamente de acuerdo en que debe realizarse ese desmontaje y que debe acordarse, por tanto, presupuestariamente la Administración que debe hacerse cargo de este coste, y a criterio de este diputado es el Ministerio de Fomento, que es el que ha hecho la infraestructura de soterramiento, el que deberá conjuntamente, en el marco institucional que se está produciendo ahora en el diálogo con el Gobierno de la Generalitat y con el Ayuntamiento de Girona, decidir el grado de compromiso en retirar esta infraestructura.

A este fin y respetando el diálogo institucional, mi grupo parlamentario ha propuesto una enmienda de sustitución que permite que en el marco de colaboración o diálogo institucional con el Ayuntamiento de Girona y la Generalitat de Cataluña se recoja esta actuación urbanística. El mismo señor Xuclà ha recordado que no es una actuación inmediata, primero han empezado las obras de tuneladora para hacer la infraestructura del soterramiento, y en el momento en que sea oportuno, con el acuerdo entre ambas instituciones se comprometerá el grado de responsabilidad de cada administración en el marco de este convenio urbanístico en función de la obra que será necesaria efectuar después del soterramiento, y por tanto és en éste marco institucional del convenio de colaboración dónde se situará el grado de compromiso del Ministerio de Fomento en esta infraestructura. Entendemos que el grupo proponente debería aceptar esta enmienda de sustitución para que continue el diálogo institucional y sin duda el Ministerio de Fomento, el Gobierno de España, ADIF, que se ha comprometido como nadie con la ciudad de Girona, continuarán comprometiéndose en el marco del convenio de colaboración con los costes que se acuerden con las demás instituciones para hacerse cargo conjuntamente o en solitario del derribo de este viaducto del tren a su paso por Girona, y de las demás actuaciones urbanísticas que serán precisas una vez finalizadas las obras de soterramiento."

MANHATTAN TRANSFER. BIRDLAND

2009-03-18T13:30:00.003+01:00

Manhattan transfer, el grup vocal per excel.lència del jazz ! Birdland, un dels locals emblemàtics de l'escena jazzistica a NY, bird el gran Charlye Parker, blackbird el gran Miles Davis...

advocacia i torn d'ofici a girona

2009-03-10T18:15:00.002+01:00

Advocacia i torn d'ofici a Girona

Article d'opinió del Diputat Àlex Sáez al Diari de Girona

L´advocacia té un paper fonamental en les anunciades reformes legislatives i en l´aposta definitiva per assolir una administració de justícia, moderna i àgil per al segle XXI. Sovint reclamem el consens dels grups polítics i la col·laboració del poder judicial i de jutges i fiscals, oblidant també un dels pilars sobre els quals s´assenta el nostre sistema judicial, que són els advocats. Sense l´advocacia, sense el servei que presta amb professionalitat en defensa dels justiciables, i també sense la seva comprensió i voluntat inequívoca d´afrontar les reformes resulta impensable l´horitzó imprescindible de canvis legislatius.Un dels serveis públics fonamentals que presta l´advocacia i que garanteix la independència del seu exercici en defensa dels ciutadans és el torn d´ofici. Tenen accés al torn d´ofici tots aquells ciutadans que necessitin assessorament, orientació, oportunitat d´instar si cal o contestar una demanda judicial o de defensa lletrada en el procés penal i no tenen mitjans suficients per pagar-s´ho.No fa tant temps els advocats assumien el torn d´ofici de manera obligatòria, no va ser fins als anys vuitanta amb l´accés de noves generacions d´advocats que el torn d´ofici va esdevenir un torn voluntari i retribuït mitjançant indemnitzacions. Al llarg d´aquests anys l´advocacia ha prestat un servei eficient, de qualitat, independent i organitzat a través dels col·legis d´advocats, i que ha permès silenciar les veus que defensaven la creació de defensor públics.La retribució dels advocats del torn d´ofici s´ha anat dignificant i millorant, especialment després que la Generalitat de Catalunya assumís les competències que anomenen com de l´administració de l´administració de justícia. El cost de retribució dels serveis professionals i de gestió dels advocats del torn d´ofici pràcticament s´haurà duplicat en els darrers cinc anys, fruit en part per nous mòduls de compensació i per increments d´altres. Entenc la preocupació dels meus companys de la junta del col·legi d´advocats de Girona -de la qual també vaig tenir la satisfacció de formar part- per defensar l´interès i el neguit dels advocats que presten el torn d´ofici. Però coneixent perfectament el camí recorregut i atenent al compromís expressat per la mateixa consellera de justícia Montserrat Tura sembla que no s´han de produir majors dificultats en el pagament del servei. Si que em sembla que paga la pena dedicar renovats esforços per tal que l´advocacia tingui una veu pròpia, cooperant, compromesa, crítica si cal en tot el procés de reformes a l´administració de justícia i també en el de modernització -on cal reconèixer que a Catalunya s´ha fet un esforç superior que d´altres administracions autonòmiques o per part del Ministeri-, per fer efectiva d´una vegada aquesta administració de Justícia moderna i de qualitat que necessitem amb caràcter d´urgència.

FIGUERES, CAPITALITAT CULTURAL

2009-02-23T19:32:00.007+01:00

Publicat a HORA NOVA 2/20

FIGUERES, CAPITALITAT CULTURAL

Figueres ha encetat l'any estrenant capitalitat cultural catalana amb un programa d'activitats ambiciós que permeti subratllar tot el potencial que té la ciutat com a ciutat referent per la cultura . De fet en moments en que convé repensar l'activitat económica, el conjunt de la demarcació a girona te el repte de construir a través de la cultura, del seu patrimoni, de la seva riquesa i oferta en esdeveniments culturals un dels focus principals d'atracció turística i un signe distintiu de qualitat per les nostres comarques. Figueres i el seu patrimoni històric, el museu dalí, els festivals musicals : jazz o shubertiada a vilabertran, Girona amb el barri vell, el festival de teatre temporada alta i el futur centre d'art contemporani o St. Feliu de Guixols amb el projecte del futur museu Thyssen i el festival de la porta ferrada, sumat als festivals musicals a Torroella de Montgrí, Peralada o Cap Roig per posar-ne alguns exemples ofereixen una oferta cultural a la nostra demarcació imbatible pels ciutadans europeus que arriben amb facilitat ara també en avió i esperem que en un futur no molt llunyà en l'alta velocitat ferroviaria.

L'inversió de l'administració de l'Estat a través del Ministeri de Cultura i el de vivenda ha estat intensa en els darrers temps i ho continuarà siguent en els propers anys. Auditori de Girona o Teatre municipal de Girona han estat finançats en bona part pel Ministeri de Cultura, i així serà també en la nova biblioteca provincial i arxiu provincial, el Ministeri de Cultura ja s'ha compromés amb el futur Thyssen a St. Feliu de Guixols, i el Ministeri de Vivenda en la rehabilitació del Teatre municipal d'Olot.
Aquesta mateixa setmana el tinent d'alcalde Pere Casellas i el regidor de cultura Ciro LLueca avançaven decisivament en la definició i implicació del Ministeri de Vivenda en la rehabilitació de la casa natal de Salvador Dalí, en la del ministeri de foment a través de l'1% cultural per a la rehabilitació del convent de caputxins i amb el ministeri de defensa per l'adequació del castell de sant ferran que haurà d'acollir el museu militar de muntjuïc amb un important fons de és de 3.000 peces moltes de les quals corresponen també a l'història militar catalana. No sols aixó sinó que el Ministeri de Cultura participará per primer cop en el finançament de la shubertíada a Vilabertrán, així com ho continuarà fent en altres festivals de referència com Temporada Alta, músiques del món, Porta Ferrada o Perelada.

L'ajuntament de Figueres, el seu alcalde Santi Vila i l'equip de govern estan fent una aposta decidida amb col.laboració amb totes les administracions, per tal que més enllà del museu dalí, autèntic referent mundial, el lideratge cultural de Figueres s'amplii i se'n conegui millor el seu patrimoni, tingui una bona oferta museística, bons equipaments i oferta d'activitat cultural.

Conscients de la nostra riquesa patrimonial, de l'excel.lència de la nostra oferta cultural, Figueres, la demarcació de Girona en el seu conjunt té una oportunitat immillorable per convertir-se en una capital cultural capdavantera al principat i al conjunt d' Europa que permeti desenvolupar economies d'escala basades en el turisme cultural i que ens permeti als ciutadans d'aquestes terres posar en valor el patrimoni cultural heredat i gaudir a casa nostra d'una oferta cultural excepcional.

Àlex Sáez, diputat PSC girona i vocal a la comissió de cultura al Congrés.

FRAN CAAMAÑO. NOU MINISTRE DE JUSTICIA

2009-02-23T16:24:00.006+01:00

Canvi de titular al ministeri de Justícia, Fran Caamaño secretari d'estat d'assumptes constitucionals i parlamentaris ( de relacions amb les corts l'anterior legislatura) , catedràtic de dret constitucional, la persona sobre la que requeia el filtre final dels acords parlamentaris, la bona técnica legislativa, l'engrenatge entre el govern i els grups parlamentaris, persona clau en els acords de les reformes estatutaries i singularment la del estatut de Catalunya, serà el nou ministre. De tracte afable, excel.lent jurista, treballador incansable tindrà la difícil missió d'assolir acords entre grups parlamentaris, judicatura, operadors jurídics per establir els canvis legislatius i d'inversions necessaris per arribar a l'objectiu d'una administració de justícia moderna, eficaç i servei públic de qualitat del segle XXI. La seva comprensió i sensibilitat amb un model d'estat compost, descentralitzat, ha de permetre també facilitar l'adaptació de l'administració de justícia a l'estat autonòmic i a les previsions dels nous estatuts.

SADE. THE SWEETEST TABOO

2009-02-23T13:11:00.003+01:00

THERE'S A QUIET STORM
AND I NEVER FELT LIKE THIS BEFORE
THERE'S A QUIET STORM
I THINK IT'S YOU
THERE'S A QUIET STORM
AND I NEVER FELT THIS HOT BEFORE
GIVING ME SOMETHING THAT'S TABOO

vaga, reformes i poder judicial. diari de girona 2/14

2009-02-14T14:20:00.004+01:00

ÀLEX SÁEZ Trenta anys de democràcia no ens han permès encara disposar d'un servei públic de justícia, modern, eficaç i de qualitat com el que demandem. Governs socialistes i populars hem avançat però de manera insuficient. No ha estat mai possible desenvolupar un pacte d'estat de justícia que definitivament transformi el model d'administració de justícia que ciutadans, operadors jurídics i personal al servei de l'administració, i també les forces polítiques no sols aspirem a tenir sinó que hem d'exigir per estar a l'alçada del model d'estat de dret i del benestar del qual ens hem dotat.

El pacte i la voluntat política han de comptar amb un veritable consens del conjunt de les forces polítiques i amb la complicitat del poder judicial, fins ara ambdues condicions necessàries i simultànies no s'han produït.
Malgrat l'escassa valoració dels ciutadans, cal reconèixer les millores i el creixent esforç pressupostari ( el 2004 era de 1.117 M?, el 2009 serà de 1.619 M? ), i també l'asimetria en la valoració dels òrgans judicials, molts dels quals ben valorats gràcies a l'esforç i competència de jutges, fiscals, advocats i professionals al servei de l'administració de justícia. També cal admetre una creixent judicialització de conflictes, fruit de algunes reformes legals i de la mateixa situació social i econòmica que han incrementat notablement el volum de treball als diferents òrgans judicials.

Les causes de l'actual situació a l'administració de justícia son més profundes i estructurals, i algunes van ser posades especialment de relleu en l'anterior legislatura de confrontació política però també de dura confrontació entre el poder executiu i el poder judicial, fins al punt que en ocasions és manifestava un poder judicial que no havia entrat plenament en democràcia.
També és cert que les amenaces de vaga dels jutges tenen a veure amb causes més concretes que destriava Fernando Lacaba (article Diari de Girona 18-1-08) derivades del malestar per les crítiques polítiques a la multa al jutge Tirado i al cas Mari Luz. Ha de ser acceptable la crítica política a una actuació disciplinaria -no judicial-, tot i que certament a vegades és produeixi amb excés de volum.
Per tant la situació es més delicada per la confrontació latent, de lluita entre el poder polític (executiu, legislatiu) i el poder judicial, en el que algú ja anomena a Madrid com "ruido de togas". Aquesta especial situació fa poc raonable i admissible la vaga dels jutges, més enllà de la seva interpretació jurídica
No hauríem ni d'entrar en aquest debat, i centrar-nos a resoldre els problemes immediats i de fons que afecten la justícia, amb diàleg i acord per resoldre les qüestions més immediates, flexibilitzant postures i evitant d'aquesta manera deteriorar més la valoració i imatge de la justícia entre els ciutadans.
A partir d'aquí ha d'existir una oportunitat real per afrontar amb valentia, amb mitjans i pressupostos la modernització de l'administració i les reformes processals i estructurals adaptades a les necessitats d'una justícia de qualitat pel segle XXI.
Les reformes inajornables a la justícia comencen amb el nou model d'oficina judicial , amb l'esforç de modernització, d'informatització, amb noves unitats judicials i fiscals, amb més especialització i formació, però continuen en l'adaptació definitiva de l'Estat a la realitat autonòmica, amb la reforma processal penal o amb la revisió del model d'accés a la carrera judicial i fiscal entre d'altres.

Malgrat la voluntat política que va expressar el mateix president del Govern Rodríguez Zapatero-també el principal líder de l'oposició- que existeixi un veritable pacte d'estat per la justícia i que sigui una de les polítiques públiques prioritàries en aquesta legislatura, no serà un camí fàcil. Sense el consens de les forces polítiques representades al Parlament espanyol, i singularment sense suport del grup popular no serà possible afrontar les reformes que impliquen canvis o noves lleis orgàniques.
Així doncs en un context difícil i molt complicat el que ens cal es sumar i treballar en la mateixa direcció: govern, grups parlamentaris, jutges, fiscals, secretaris, operadors jurídics, personal al servei de l'administració de justícia, i per tant no ens podem permetre la confrontació i la crispació que la mateixa amenaça de vaga alimenta, i no perdre novament aquesta nova oportunitat.

Diari de Girona, 14 de febrer.

PATXI LÓPEZ. LEHENDAKARI!!!!!!

2009-02-13T14:38:00.003+01:00

Ànims Patxi, força socialistes bascos! Podem! Patxi lehendakari!

TONY BENNETT. I LEFT MY HEART IN SAN FRANCISCO

2009-02-12T11:42:00.002+01:00

Dedicat al meu amic Edu Madina,

i left my heart in san francisco, high on a hill it calls to me
to be where little cable cars climb halfway to the stars
the morning fog may chill the air, i don't care...

BOSTON. MORE THAN A FEELING

2009-02-04T14:59:00.002+01:00

Boston, una de les grans bandes americanes dels 70's i "more than a feeling" un dels hits inclosos en el seu primer disc també anomenat "Boston". Brad Delp una de les veus més reconegudes els 70'S desaparegut el 2.007.

when i'm tired and thinking cold
i hide in my music, forget the day
and dream of a girl i used to know
i closed my eyes and she sleeped away
she sleeped away
it's more than a feeling....

LOS GIRASOLES CIEGOS

2009-01-26T13:58:00.002+01:00

Amb la dura temàtica de la guerra civil espanyola de fons, el dramatisme de la postguerra, la repressió pels vençuts, el director Jose Luis Cuerda construeix una sólida adaptació de la novela de Alberto Méndez " los girasoles ciegos ". Com li agrada a Cuerda una pel.licula de personatges, que expressen emocions, tensió, por, amb la duresa i el signe de la fatalitat de fons que la confrontació civil va deixar molts anys. Excel.lent el treball dels actors Maribel Verdú, Javier Cámara i Raúl Arévalo. Bona pel.licula, que tot i així no supera la meva preferida de Cuerda, també amb la guerra civil de fons, i la repressió franquista: "la lengua de las mariposas ", amb Fernando Fernán Gómez.

HOMAGE TO CATALONIA. GEORGE ORWELL

2009-01-11T03:46:00.007+01:00

Darrerament he estat llegint sobre la segona republica i les causes de l'inici de la nostra guerra civil del 39. La lectura d' "Homage to Catalonia" de George Orwell em sembla imprescindible. Orwell es va unir a les milicies del POUM mentre era a Catalunya com a periodista per cobrir els esdeveniments al 39 i va quedar fascinat per l'autèntic fervor revolucionari que es vivia a Catalunya, i especialment a Barcelona. L'il.lusio per un nou ordre, per un canvi historic, el poder per la classe treballadora, la lluita contra el feixisme porten a Orwell a lluitar al front d' Aragó amb la milicia del POUM. Les diferencies entre anarquistes, comunistes i socialistes, la falta d' organització militar, la confussió en la comunitat internacional amb el que succeia a Espanya i la manca de recolzament extern son explicats per Orwell amb molta claretat. Al cap d uns mesos torna del front a Barcelona i descobreix que ja no es la del inici de la guerra. Fascinant narració.

RAY CHARLES. COME RAIN OR COME SHINE

2009-01-10T22:33:00.002+01:00

"Come rain or come shine" preciós clàssic de la música americana. Original de Johnny Mercer i Harold Arner per el musical "st louis woman", 1,946 i popularitzat per Ray Charles, però també per Sarah Vaughan, Billie Holliday o Frank Sinatra.

"I'm gonna love you, like nobody's loved you
come rain or come shine
high as a mountain, deep as a river
come rain or come shine
I guess when you met me
it was just one of these thinks
but don't you ever bet me
cause i'm gonna be true it you let me
you're gonna love me, like nobody's loves me
come rain or come shine
we'll be happy together, unhappy together
now wonn't that be just fine
the days may be cloudy or sunny
we're in or out of the money
but i'm with you always
I'm with you rain or shine"
Per tu, mo.

HOPE

2009-01-08T02:26:00.003+01:00

Comença el seu camí la nova administració Obama. Temps difícils però una gran il.lusió i ESPERANÇA per molts americans... i també per nosaltres!

THE CLASH. SPANISH BOMBS

2009-01-07T01:31:00.003+01:00

Molts grups en l'onda del Punk Rock que lideraven els Pistols. Potser em quedo amb els britànics THE CLASH i els neoyorkins RAMONES.

THE CLASH te un disc impressionant el "LONDON CALLING" (jimmy jazz, lost in the supermarket...) i també una cançó dedicada a la guerra civil espanyola " SPANISH BOMBS " )

" Spanish bombs in the costa brava ... spanish songs in Andaluncia, in Granada..." " Federico Lorca is dead and gone bullet holes in the cememetery walls.." " The hillsides ring with free the people or can i hear the echo from the days of 39? with trenches full of poets...".

SEX PISTOLS. GOD SAVE THE QUEEN

2009-01-06T07:58:00.002+01:00

Johnny Rotten i els seus "SEX PISTOLS" van ser als 70's un dels grups més transgresors i nous abanderats del "punk rock". Amb " GOD SAVE THE QUEEN " van aconseguir l'escàndol des de la seva presentació a l'any 77 coincidint amb l'aniversari de la reina. La lletra provocativa amb la monarquia i amb l'establishment el van convertir en un himne pel moviment punk. " God save the queen the fascist regim...", i quasi sense voler va alimentar un nou pensament punk, nihilista: NO FUTURE " There's no future in england's dreaming, no future for you, no future for me..".

NEIL YOUNG. HEY, HEY, MY, MY

2009-01-06T07:13:00.002+01:00

Els Lynyrd Skynyrd van tenir als 70's alguna controvèrsia més que musical amb un dels grans Neil Young. Young en el seu tema "southern man" dedicava una crítica a l'indiferència del sud per la manca d'igualtat d'oportunitats, i l'històrica injustícia amb els afro-americans "... i saw cotton and i saw black tall white mansions and little shacks. southern man will you pay them back ?". Els skynyrd, orgull del sud, i del "white power" el van replicar en un dels seus grans temes "sweet home alabama": "... well, i heard Mister Young sing about her. Well i heard Neil Young put her down. Well, i hope Neil Young will remember a southern man need him aroun anyhow...". Tensió musical i política en els compromesos 70's.

Neil Young és un dels grans, encara avui en actiu. Hi ha qui el prefereix escoltar amb la superbanda que va formar amb Crosby, Stills i Nash. Hi ha qui el prefereix en els discs acústics. Jo sens dubte el prefereixo en la versió eléctrica, i acompanyat de la seva banda els "CRAZY HORSE". Hi han molts temes, però Hey, hey, my, my és el que més m'agrada. La cançó conté referències al lider dels " SEX PISTOLS " Johnny Rotten.
" RUST NEVER SLEEPS " .

LYNYRD SKYNYRD. FREE BIRD

2009-01-03T03:56:00.003+01:00

Els 70's ens han deixat extraordinàries bandes de rock, clàssics com "free bird",i els Lynyrd Skynyrd, explosició de força i ritme a les guitarres. Això sí aquest video es un excel.lent document. Els Lynyrd Skynyrd eren exponent del "white power", Alabama, les banderes rebels, confederades,les "navy jack" símbol de l'orgull dels estats del sud, uniformitat blanca als concerts... signes de segregació racial, difícils d'imaginar en un 2.009 de "change" amb el president electe Obama a punt d'entrar a la casa blanca. Esperança pels americans però també per tots nosaltres.

BEN HARPER. IN THE COLOURS. BON ANY NOU!

2009-01-01T21:33:00.002+01:00

Ben Harper, he tardat a descobrir-lo, explèndid compositor, excel.lent veu i cançons amb ànima, amb soul... In the colours rítmica i enganxosa peça.

Bon any nou!

LED ZEPPELIN. RAIN SONG

2008-12-27T20:03:00.002+01:00

Robert Plant, Jimmy Page per sempre joves. Extraordinaria la canço de pluja en el format que va donar lloc a la pel.licula i disc The song remains the same. Tal vegada per mi el més complet dels admirats Zeppelin.

ZELIA DUNCAN, catedral

2008-12-26T01:50:00.001+01:00

Més veus particulars de la nova MPB brasilera...

VINICIOUS DA MORAES. ITAPUA. amb toquinho

2008-12-26T01:40:00.002+01:00

Tarda a Itapua, platja propera a Salvador de Bahía. Una altra meravella de la bossa nova. Vinicious da Moraes va aparcar la seva carrera diplomàtica per dedicar-se amb Tom Jobim a crear i crear noves cançons universals de la "bossa nova". Itapua amb el llavors jove Toquinho...

GAL COSTA. DESAFINADO

2008-12-11T20:18:00.002+01:00

Amb exquisiteses com " desafinado " va nèixer la bossa nova. Si algú la vol entendre, i començar a estimar... desafinado és un bon començament. Gràcies Tom Jobim i Vinicius da moraes!!!!!

VANESSA DA MATA. AMADO

2008-12-10T15:56:00.000+01:00

SALAMANCA. ENS FALTEN PAPERS!

2008-12-09T18:49:00.003+01:00

Intervenció 7/12/08 a la comissió de cultura, en relació al compliment de la denominada llei dels papers de Salamanca de 2.005, i per la que queda el retorn dels documents dels particulars a Catalunya i la posada en funcionament del centre de documentació de la guerra civil a Salamanca....

La pasada legislatura aprobamos mediante la ley 21/2005, la restitución a la generalitat de Catalunya de los documentos incautados con motivo de la guerra civil custodiados en el archivo general de la guerra civil española y la creación del centro documental de la memoria històrica. La ley contenía valores de conciliación y de concordia, de restitución a los particulares y a instituciones catalanas pero a la vez de creación de un centro de estudio de referencia de la guerra civil española. Dio satisfacción a una legítima demanda de las instituciones y de la sociedad civil catalana desde el reestablecimiento de la democracia, y significó sin duda un acto de justicia y de recuperación de la memoria histórica. Esta ley contenía en su parte dispositiva varias obligaciones para el Estado: 1) la restitución a la Generalitat de Catalunya de la documentación del archivo institucional de sus órganos de gobierno, de su administración y de sus entidades dependientes y la del Parlament de Catalunya. En cumplimiento de ello el 19 de enero de 2.006 fueron trasladados del archivo general de la guerra civil de Salamanca 499 cajas de los documentos originales de las instituciones catalanas para su devolución a la Generalitat de Catalunya y su depósito en el archivo nacional de Catalunya.
También la ley contenía también la obligación de la devolución a la Generalitat de los documentos incautados a personas físicas o jurídicas de carácter privado con residencia o domicilio en Catalunya y la creación y puesta en funcionamiento del Centro documental de la Memoria histórica en Salamanca.

Si bien es cierto que la devolución de los documentos de las instituciones se pudo hacer con celeridad habida cuenta que dichos documentos habían sido oportunamente clasificados y digitalizados para permitir que el archivo de la guerra civil de Salamanca tuviera las copias o duplicados de los documentos restituidos. De distinto modo los documentos particulares –que precisaban de identificación, clasificación y del proceso de copia digital, así como la creación y puesta en funcionamiento del Centro documental de la memoria histórica han precisado de mayor tiempo. Deben ser comprensibles las demandas desde Catalunya que se agilicen en la medida de lo posible la devolución de los documentos de los particulares, ya que en muchos casos afectan a una generación que se nos apaga.

El ministerio de cultura mediante Real decreto 697/2007, de 1 de junio creo el centro documental de la memoria histórica en Salamanca con el objetivo de ampliar el marco cronológico y el fondo documental, así como la definición del patronato del órgano rector del centro. La Generalitat de conformidad con el procedimiento establecido en la ley estatal estableció por decreto 183/2008 el procedimiento para la restitución a las personas físicas o jurídicas en Catalunya de los documentos privados.

Nos consta la excelente colaboración entre el ministerio de cultura y la consejería de cultura de la Generalitat, que ha permitido iniciar el proceso de digitalización de los documentos particulares, y que permitió afirmar al consejero Treserres que incluso podía empezar la devolución de una parte de éstos documentos antes del final del presente año.

La elección de un nuevo director del centro documental en Salamanca, conforme al código de buenas prácticas impulsado por el ministerio de cultura, así como la cesión de un solar de 10.000 m2 para la futura construcción de un nuevo edificio vinculado al centro de la memoria pone de relieve el avance que se ha producido también en Salamanca en la definición de un centro de referencia de la guerra civil en Salamanca.

Por todo ello interesamos la valoración del ministerio de cultura del grado de cumplimiento de la ley, especialmente en cuanto a la devolución de los documentos de los particulares, personas físicas y jurídicas a la Generalitat, y en cuanto a la creación del centro documental de la Guerra civil en Salamanca.

Resposta subsecretaria de cultura Dolores Carrión.

Valoración positiva del cumplimiento, diálogo instituciones Generalitat, Junta de Castilla y León y ayuntamiento de Salamanca.

Traslado de las 499 cajas de la documentación institucional, completada el 31 de julio con 7 cajas más de documentación.

En cuanto a los documentos de los particulares, y gracias a la colaboración de la Generalitat ha empezado su digitalización tras la adjudicación en fecha 1/12/2008 a tecnodoc, empresa que va a encargarse de éste proceso.

Próxima publicación de real decreto del procedimiento de devolución de los documentos particulares que afectan a otras comunidades autónomas.

Salamanca. Constará de tres centros, el actual en San Ambrosio, más otro de museo y auditorios, y un tercero en la plaza de las bandas para una parte del centro de documentación e investigación.

RÉPLICA. Sáez Jubero: En nombre del grupo parlamentario socialista felicitarse del avance en el cumplimiento de la ley, del nuevo ritmo y de la voluntad política para acelerar en la medida de lo posible la devolución de los documentos de los particulares y de la creación del centro de referencia en Salamanca.
También celebrar el amplio diálogo del ministerio de cultura con las administraciones autonómicas y locales en un tema de conocida y especial sensibilidad.

CONGRÉS. JORNADA DE PORTES OBERTES

2008-12-08T10:08:00.003+01:00

Dia de l'immaculada a Madrid. Jornada de Portes obertes al Congrés. M'he llevat aviat, matí plujós, esmorzar, diaris i aprofito per preparar una intervenció demà a la comissió de cultura. Des d'abans de les set del matí cues al Congrés en la jornada de portes obertes. Interés dels ciutadans per visitar el Palau del Congrés. El president Bono els rep des de l'entrada a partir de les deu del matí.

DJAVAN. SAMURAI

2008-12-06T13:30:00.000+01:00

IGNACIO URIA IN MEMORIAM

2008-12-03T19:06:00.003+01:00

IVETE SANGALO. SE EU NAO TE AMASSE TANTO ASSIM

2008-12-03T11:19:00.000+01:00

TOM JOBIM & ELIS REGINA ( in memoriam ) AGUAS DE MARÇO

2008-12-02T13:30:00.001+01:00

VUIT ANYS DE PRIMER SECRETARI DE L' AGRUPACIÓ PSC GIRONA

2008-11-28T13:28:00.003+01:00

Avui dissabte 28 de novembre completo una altra etapa de la meva vida política. Després de vuit anys al capdavant de l'agrupació del PSC a Girona, deixo la primera secretaria. Segur que amb errors però crec haver treballat amb un equip entregat en la millora de la nostra organització a Girona, que avui és més forta, més plural, equilibrada generacionalment, i més dinàmica i partipitativa
Ara treballaré per l'organització a través de la meva nova responsabilitat a la federació de Girona del PSC. Crec en un partit que no només és un instrument, sinó que és l'autèntic generador i renovador de les idees de progrés que ens permeten avançar cap a una societat més justa, més igual i més cohesionada.

BECADA

2008-11-28T12:50:00.002+01:00

Arribat el temps del fred, arriba el temps de la becada, una de les aus més apreciades gastronòmicament. Val la pena apreciar el mestratge de Joan Juncà a Ca l'enric a la vall de bianya i de Jaume Subirós al Motel empordà a Figueres,si els temps difícils ho permeten.

ERNEST LLUCH, DIPUTAT A CORTS PER GIRONA

2008-11-25T17:21:00.003+01:00

Diumenge, vuit anys de l'assassinat d' Ernest Lluch a mans dels terroristes que no van respectar la seva veu alta i clara en favor del diàleg i de les llibertats. Sentit homenatge a Maià de Montcal on descansa. Aquest cop amb relleu institucional amb la presència del president de la Generalitat José Montilla i el candidat del PSE a lendakari del país basc Patxi López.

No vaig tenir ocasió de conèixer l'Ernest estretament. El recordo la darrera vegada, també a la Garrotxa, a Olot, en ocasió del congrés del psc de les comarques gironines que va escollir Marina Geli com a primera secretària. La seva trajectòria personal i política m'imposen un profund respecte i mestratge, sobretot pensant que també va representar a les terres de Girona com a diputat al Congrés i portaveu del grup parlamentari del PSC.

TORRASPAPEL. EN LLUITA PELS LLOCS DE TREBALL

2008-11-13T12:49:00.003+01:00

Tensió, preocupació, desesperança ahir en els representants del comité d'empresa de la fàbrica de Sarrià de Ter que es van reunir amb la direcció. Mals temps, però la lluita pels llocs de treball i pel manteniment de la producció a Sarrià només ha fet que començar.

ADRIANA CALCANHOTTO. ELA E CARIOCA

2008-11-12T16:26:00.002+01:00

Encara sota les influències de la "setmana calcanhotto", una esplèndida cançó més: ela é carioca. Els brasilers anomenen els "cariocas" a les persones que viuen a Rio de Janeiro, especialment divertits i apassionats. Tot i que Adriana és de Porto Alegre te dues cançons dedicades als que viuen a la "cidade maraviliosa" cariocas... i ela é carioca...

L'INVERNO IMPROVISTAT I DEDICAT DE CALCANHOTTO AL PALAU DE LA MUSICA. 7 DE NOVEMBRE

2008-11-10T19:23:00.000+01:00

Increible la xarxa! He trobat l'inverno improvisat i dedicat de dissabte al Palau. Per mi una peça i un concert inoblidable ! Gràcies, gràcies Adriana Calcanhotto !

TORRASPAPEL. SARRIÀ. LA LLUITA QUE COMENÇA

2008-11-10T18:03:00.004+01:00

Dissabte matí em veig amb uns companys del comité d'empresa de Torrespapel de Sarrià de Ter. Encara amb incredulitat amb traslladen l'engoixa i preocupació per l' ERE ( expedient de regulació d'empresa ) que afectarà a doscents treballadors de casa nostra. M'ensenyen comptes d'explotació i justifiquen com la planta de Sarrià es rentable i la perplexitat de la situació que afronten com absolutament inesperada. És disposen a lluitar pels seus llocs de treball, per les seves famil.lies i a defensar la viabilitat de l'empresa. Solidaritat, compromís i esforços per part dels que els representem institucionalment per tractar de variar el que molts consideren l'inici del final d'una indústria paperera arrelada a Catalunya i a les terres de Girona. Dimecres primera etapa a Madrid amb la presentació de l'ERE i els primers contactes amb la direcció de l'empresa i responsables ministerials.

Tinc l'impressió que malgrat la crisi econòmica ens comença a mostrar la pitjor cara, en alguns casos pot existir l'oportunitat d'anticipar-se a resultats negatius, a deslocalitzar o a mantenir beneficis sense tenir en compte, productivitat, competivitat i ambició d'empresa. I és que darrera d'algunes d'elles - com Torrespapel - ha deixat d'haver-hi un empresari, una empresa famil.liar, un capital social determinat... sinó hi ha un fons d'inversió sense rostre i que potser només vol garantir la rentabilitat de l'inversió... sense tenir en compte si hi han "danys colaterals". Així és podria entendre el per qué de la possible negociació amb l'ajuntament de Sarrià de Ter per requalificar terrenys. Políticament haurem de ser molt rigurosos. Tant de bó aquesta situació, com la d'altres, pugui revertir en positiu.

ADRIANA CALCANHOTTO. 7 DE NOVIEMBRE PALAU DE LA MUSICA. I SI, SI, EXCEPCIONALMENT... INVERNO!

2008-11-10T17:57:00.002+01:00

CONFIDENCIAL: I així va ser. Excepcional Adriana Calcanhotto, a la meitat de la seva actuació, va dir que volia atendre una petició que li havien fet el dia anterior a Girona, que feia molt de temps que no tocava en directe... i sí, sí ho va complir... vaig tenir el meu "inverno", i un franc somriure de complicitat de la Adriana quan em va sorprendre a les primeres fileres del palau... qué més puc demanar!

ADRIANA CALCANHOTTO. AUDITORI DE GIRONA 6 DE NOVEMBRE. FICO ASSIM SEM VOCE

2008-11-07T15:11:00.007+01:00

Meravellós el concert d'ahir a l'auditori d' adriana calcanhotto, programat en el festival temporada alta. És un somni que difícilment em podia imaginar, quan treballavem a l'ajuntament per aquest fantàstic equipament municipal, que algún dia sentiría alguns dels meus referents musicals a Girona i a l'auditori. Calcanhotto és un d'aquests referents, forma part de la banda sonora de la meva vida. Des de que vaig sentir per primera vegada a l'estiu de l'any 2.000 "Imverno", Calcanhotto es va convertir en una de les meves vocalistes preferides i darrera d'ella les millors veus de la nova MPB brasilera: Marisa monte, ana carolina...

El concert d'ahir va ser increible, i Calcanhotto ens va regalar fins i tot una versió d'una cançó de maria del mar bonet en un preciós català, i la seva versió del Resistiré del Duo dinámico. Calcanhotto va mostrar sensibilitat amb la nostra llengua, i a més de presentar el seu nou disc mare, va repasar alguns dels seus grans éxits como devolvame o Fico assim sem voce...

CONFIDENCIAL.- Gràcies a David Ibánez, un dels artífex de la cuidada selecció musical de l'Auditori, vaig poder conèixer després del concert a l'Adriana. Va estar encantadora, em va signar alguns dels seus àlbums... en català!, i va prometre'm que avui al concert de Barcelona al Palau de la música...sí que " em regalaria " el "imverno" que no va interpretar a Girona.

OBAMA. YES WE CAN!

2008-11-05T17:59:00.002+01:00

BONES FESTES DE ST. NARCIS...DES DE MADRID!

2008-10-29T11:19:00.002+01:00

AC/DC NOU DISC NOVA GIRA. THE JACK

2008-10-22T13:50:00.005+02:00

Nou disc, i nova gira... ahir amb un dia exhaurides les entrades... Cóm ens ho farem?
AC/DC ja és un dels clàssics de la història del rock: for those about to rock ( we salute you ),highway to hell...i the jack, per exemple!

NOVA EXECUTIVA DE LA FEDERACIÓ PSC COMARQUES GIRONINES. MARINA GELI Presidenta. QUIM NADAL 1r secretari

2008-10-13T11:24:00.003+02:00

Executiva de la Federació de les Comarques Gironines

Presidència Marina Geli i Fàbregas

Primera Secretaria Joaquim Nadal i Farreras

Secretaria d´Organització Esteve Pujol i Bada

Secretaria d´Imnplantació, Acció Electoral i Finances Josep Quintanas i Bosch

Secretaria de Política Municipal Narcís Cassasa i Font

Secretaria Municipal de l´Observatori

de Bones Pràctiques Magda Casamitjana i Aguila

Secretaria de Coordinació Institucional

i Organismes Públics Àlex Sáez i Jubero

Secretaria de Coordinació Institucional,

agents econòmics i socials Pia Bosch i Codolà

Secretaria d´Educació i responsable

de campanyes electorals Rafel Bruguera i Batalla

Secretaria de Formació Marian Sais i Bedmar

Secretaria d´Acció Sectorial Pere Albó i Marlés

Secretaria de Política Econòmica Xavier Amores i Bravo

Secretaria de Justícia i Seguretat Yolanda Vila i Fernández

Secretaria de Política Social Pepa Celaya i Armisén

Secretaria de Cultura i Universitats Estanis Puig i Artigas

Secretaria de Polítiques d´Igualtat Mònica Geronès i Rovira

Secretaria de Política Territorial Joan Albesa

Secretaria de Treball Rafael Ginés i Guerrero

Secretaria de Turisme, Esport i Lleure Glòria Plana

Secretaria de Joventut Primer Secretari de les JSC CCGG

Vocals

Pere Casellas, Esteve Maurell, Núria López i Rodríguez, Miquel Palomeras i Anglada, Consol Cantenys i Arbolí, Dolors Padilla, Francesca Palomeras,

Roger Casero i Gumbau, Albert Pacheco i Planas, L luïsa Parrilla i Alcalde

INTERVENCIÓ AL PLE DIJOUS 2 OCTUBRE. PRIMER PROJECTE DE LLEI DE JUSTICIA

2008-10-02T13:51:00.006+02:00

Gracias Sr. Presidente, sr. ministro de justicia, sres diputados, sras. diputadas.

Sometemos a votación de la cámara el primer proyecto de ley de justicia en la presente legislatura. Lo hacemos en un clima de consenso imprescindible para afrontar los retos que ciudadanos y operadores jurídicos nos demandan en la presente legislatura. Nuestro gobierno y el grupo parlamentario socialista tienen iniciativa y ambición política para avanzar decididamente hacia una administración de justicia moderna, de calidad y adaptada a nuestro estado compuesto.

Déjenme manifestar en nombre de nuestro grupo la satisfacción por el apoyo a éste proyecto de ley con contenido orgánico. Se modifica únicamente el número segundo del art. 65 de la Ley orgánica del Poder Judicial para atribuir competencia a los juzgados de lo penal en el cumplimiento de resoluciones judiciales del conjunto de la unión europea que impongan sanciones pecuniarias. Han sido aceptadas las tres únicas enmiendas presentadas en el trámite de ponencia y de comisión.
Fue aprobada también la pasada semana en comisión de justicia con competencia legislativa plena el proyecto de ley sin contenido orgánico, y que incorpora al derecho español la aplicación del principio de reconocimiento mútuo de resoluciones judiciales con sanciones pecuniarias que fue establecido en la decisión marco 2005/214 JAI.

La satisfacción es doble : en primer lugar por iniciar con buen pie los trabajos legislativos en materia de justicia en la presente legislatura, en un clima de mayor diálogo y acuerdo que en la pasada legislatura, y que ha tenido un buen preámbulo con el acuerdo de renovación de los vocales del CGPJ, y en la elección de su presidente. Y en segundo lugar porque se trata de un nuevo impulso en el objetivo de creación del espacio de libertad, seguridad y justicia en la Unión europea. Éste nuevo instrumento legislativo se añade a los ya incorporados a nuestro ordenamiento jurídico en la anterior legislatura relativos a la orden de detención europea, los procedimientos de entrega entre los estados miembros y la relativa a la ejecución de las resoluciones de embargo preventivo de bienes y aseguramiento de pruebas.
Nos consta además que el ministerio de justicia está preparando en el marco de la troika comunitaria de la que también forman parte Hungría y Bélgica, una ambiciosa agenda para la presidencia de España de la Unión europea en 2.009 para seguir avanzando en éste objetivo establecido en el tratado de Amsterdam.

Tiene el Gobierno, el ministerio de justicia, y nuestro grupo parlamentario la firme voluntad política de afrontar una legislatura decisiva en el ámbito de justicia. El ministro Fernández Bermejo ha anunciado el impulso de una gran reforma procesal, que permita dotarnos de una administración de justicia moderna, de calidad y con plena vocación de servicio público para los ciudadanos.
El presidente del Gobierno en su discurso de investidura afirmó su compromiso con la justicia como política de estado, y cómo una de las políticas que van a ser prioritarias en los próximos años. Del mismo modo se pronunció el lider del principal partido de la oposición y otros portavoces. El proyecto de ley de presupuestos para el próximo año constituye prueba iures et de iure de la voluntad y el compromiso de éste gobierno con la políticas de justicia: incremento del 6% del presupuesto en relación al presente ejercicio ( 1.658 millones de euros ).

Aprovecho ésta tribuna y el presente proyecto de ley que será aprobado con pleno consenso para interesar del conjunto de grupos de la cámara predisposición, diálogo y apoyo al ministro de justicia y a nuestro grupo parlamentario, para que podamos desplegar el conjunto de cambios normativos que precisa nuestra administración de justicia. Sin éste nuevo clima de consenso será muy difícil afrontar las reformas procesales que el ministro pretende impulsar sin caer en lo que nuestro compañero y exministro López Aguilar definía como “penelopismo” tejer – como la Penélope de Ulyses – legislativamente, para que algún día otros destejan sin solución de continuidad.
Sin duda no pueden repetirse las situaciones de bloqueo singularmente vividas en la anterior legislatura en el ámbito de justicia, ya que existen proyectos – como el nuevo modelo de oficina judicial – que demandan de nuestro esfuerzo y acuerdo para sentar bases sólidas de ésta administración de justicia de calidad y bien valorada por los ciudadanos, que todos deseamos.
Confiamos que ésta sea una legislatura ganada para la justicia.

KEITH JARRETT TRIO " WHEN I FALL IN LOVE "

2008-09-30T12:30:00.002+02:00

Pocs músics aconsegueixen emocionar-me com Keith Jarrett, és realment especial... i si hi ha una peça que em deixa absolutament tocat cada cop que l'escolto en les infinites versions deconstruides que ha fet el Jarrett trio es sens dubte... when i fall in love... perdeu els set minuts per escoltar-la... de veritat!

LUIS COMTE DE LA CRUZ

2008-09-22T13:10:00.000+02:00

RICHARD WRIGHT IN MEMORIAM. GREAT GIG IN THE SKY. PINK FLOYD

2008-09-19T11:14:00.002+02:00

En la mort de Richard Wright ( Pink Floyd ). Gràcies per la teva música.

CARLES CRUZ AL CGPJ

2008-09-09T16:08:00.004+02:00

Si bona notícia ha estat que finalment després de quasi dos anys hi hagi acord per renovar el màxim órgan de govern del poder judicial, més ho ha estat conèixer que el magistrat de l'Audiència Provincial de Girona Carles Cruz Moratones en formarà part. Merescut reconeixement a un excel.lent jurista i persona, sensible als problemes de la justícia i implicat des de sempre, molt especialment en els darrers anys amb tota la problemàtica derivada de la violència de génere. Primer com a advocat i després com a jutge i magistrat Carles Cruz s'ha guanyat el respecte de tots els operadors jurídics i estic segur que des de la seva nova responsabilitat contribuirà a millorar el servei públic de la justícia.

També conec a Antonio Dorado, president del Consejo nacional de secretarios judiciales que també serà nomenat vocal del CGPJ. Dorado m'ha convidat en la meva etapa parlamentària en varies ocasions a participar com a ponent als seminaris que organitza el seu col.legi. En el coneixement i el tracte personal que sempre m'ha dispensat he valorat al jurista, a l'home compromés amb millorar l'administració de justícia per damunt de la discrepància. També serà escollida Margarita Uría, que va ser companya diputada a la comissió de justícia la darrera legislatura. Excel.lent jurista, de sólids coneixements i experiència, i amb enorme capacitat pel diàleg i l'entesa.

Els tres vocals seràn escollits a proposta de diferents formacions polítiques. Jo confio plenament en la seva independència i a més des de la coneixença personal sé perfectament que posaràn el millor de sí mateixos per modernitzar i millorar el servei de la justícia. El millor que pot fer-se des de tots els estaments de l'Estat es deixar-los fer i respectar la feina que puguin fer a partir d'ara en el renovat Consejo General del Poder Judicial.

CATALUNYA EXPRESS A NICARAGUA

2008-09-06T01:48:00.004+02:00

Haig de reconèixer que feia temps que no agafava el tren per anar de Girona a Barcelona, molt abans de la crisi d'infraestructures. Avui estava realment cansat per agafar el cotxe per anar-me'n a Barcelona i he optat pel tren, pel Catalunya-express. Per poc més de sis euros i poc més d'una hora al centre de Barcelona, diferència més que substancial de fer-ho en cotxe en temps de crisi, i sobretot amb altre comoditat i sense riscos. Imagino les noves millores que és produiràn amb l'alta velocitat, també per un trajecte curt com aquest que acostara les dues capitals catalanes en poc més de vint minuts de tren.

Comprobo que les iniciatives parlamentàries fetes a l'inici de la legislatura passada, amb dures negociacions amb altres grups parlamentaris però sobretot amb el nostre propi ministeri de foment no van caure en buit. Les millores en la línea son perceptibles i especialment les millores en algunes estacions. Especialment em fixo durant el viatge amb l'estació de Caldes de Malavella i les millores que si van fent tant en l'edifici de l'estació com en les andanes. Fa més de deu anys vaig interposar una reclamació contra Renfe per les lesions que es va produir una passatgera en baixar del tren per l'alçada entre l'escala i la própia andana, que tot just avui s'està reduint. Servei eficient i puntual, potser amb l'únic inconvenient d'un auster sistema de refrigeració que deixa un ambient massa calorós en els vagons. Arribo a una moderna estació de Sants molt a prop de la seu del PSC al carrer Nicaragua de Barcelona.

Avui reunió de diputats i senadors amb el president de la Generalitat José Montilla, i amb diferents membres del govern i de l'executiva nacional. En l'agenda i l'horitzó proper els reptes de la present legislatura: superar la crisi económica i l'aprovació d'un nou model de finançament autonòmic i el desplegament de l'estatut d'autonomía. Fermesa, seguretat, treball per superar les dificultats i confiança en que amb la majoria catalana a Madrid i les negociacions entre governs serem capaços d'aconseguir un nou marc més just que permeti garantir un bon nivell de serveis públics de qualitat, i retornar al nivell de creixement de la nostra economía.

Dimecres vinent compareix el president del Govern en el ple dels diputats per analitzar la situació económica. Haurà començat el segon període de sessions de la present legislatura.

POSTALS DE NOVA YORK II ( 14 ). THE HISPANIC SOCIETY OF AMERICA.

2008-08-31T03:06:00.008+02:00

Una any més haig d'agrair al que ja considero bon amic meu, el consul espanyol encarregat d'assumptes culturals al consulat general de Nova York Roberto Varela, que m'aconselli i em faciliti també conèixer la projecció de la cultura espanyola i també la catalana a Nova York. En Roberto és un excel.lent diplomàtic que fa una important tasca de promoció i coordinació d'activitats culturals d'Espanya a Nova York, i edita una programació bimensual ( Spain in NY ). Ell és qui va suggerir-me la visita a The Hispanic Society ( 155th street cantonada amb Broadway, cal agafar la línea vermella 1 que pràcticament t'hi deixa al davant ), una visita que no s'ha de deixar de fer si un està mínimament interessant en l'art i molt especialment amb la pintura espanyola del segle d'or .

The hispanic society of America, va ser fundada al 1.904 per Archer Milton Huntington, hereu d'una de les fortunes americanes provinents de l'explotació del transport per ferrocarril i navier, que es va interessar per la cultura espanyola a través de diferents obres literaries, i que va dedicar-se a col.lecionar art, llibres provinents d' Espanya i que podia comprar fora del territori de l'estat espanyol per fer-ne un museu espanyol a Nova York. El museu ha quedat clarament antic, amb el mateix concepte i espai en que va obrir-se a principi de segle passat. Ens l'ensenya amb delicadessa i passió un dels curadors , però em sorprén les escases visites. És evident que cal fer-hi urgent intervenció, i que potser el ministeri de Cultura hauria d'intentar-hi tenir una participació activa en la definició de futur d'aquest important museu que compta amb pintures de Goya - entre d'elles un excepcional retrat de la duquessa d'Alba -, tres Velázquez, i altres d' El Greco i Antonio Moro. A més hi ha una sala dedicada al pintor valencià Joaquin Sorolla, Las regiones de España ( 1911-1919 ), que actualment està en itinerància per Espanya, i que conjuntament amb d'altres obres exposades al museu completen una de les col.lecions més importants del pintor.

Tal vegada la própia experiència de The Cloisters, museu associat al MET sería també bona per l'Hispanic Society per tal de donar a conèixer el museu i el seu important llegat pictòric.

POSTALS DE NOVA YORK II ( 13 ). EL P.S.1 MOMA A QUEENS

2008-08-31T02:47:00.004+02:00

A Long Island City, a Queens ( 22-25 jackson avenue amb la 46th avenue ), el Metropolitan museum of modern art ( MOMA ) va crear a l'any 71 en unes antigues escoles abandonades sales d'exposicions i centre de creació de nous artistes.Els edificis dels entorns contenen graffitis de molta qualitat i dónen al propi espai del P.S.1 imatge de postmodernitat.

A l'estiu cal anar-hi els dissabtes als WARM UP ( tots els dissabtes de juliol al primer de setembre, de tres de la tarda a vuit del vespre ), ingeniosa idea que permet combinar les performances musicals , amb actuacions de djs de vanguarda o grups de música electrónics o jazz d' avanguarda amb la visita a les exposicions temporals dels nous i joves creadors contemporanis. Aquest any destaca una exposició de pintures, escultures, video art, sobre armes, somnis i banderes ( weapons, dreams, flags ),en un diàleg de la visió d'artistes dels 60's i 70's i la d'artistes contemporanis, on queda subratllada l'utilització dels símbols en la cerimònia dels conflictes i de les guerres.

POSTALS DE NOVA YORK II ( 12 ). THE CATALAN CENTER. THE CLOISTERS.

2008-08-31T01:52:00.008+02:00

Dissabte a Manhattan, i dia de brunch ( breakfast + lunch ), no em resistiré a no menjar-me uns eggs benedict. He quedat de bon matí amb Mary Ann Newman a la cafeteria ( a la cantonada de 17th street amb la setena avinguda ). La Mary Ann és una novayorkesa que a finals del setanta va anar a Madrid a ampliar estudis i que va conèixer Barcelona, i va enamorar-se de la ciutat, de Catalunya i la cultura catalana. Va fer la seva tesi doctoral sobre Eugeni d'Ors, va viure una bona temporada a Barcelona i amb el nou govern de la Generalitat ha posat en marxa the catalan center a Nova York en col.laboració amb la New York University ( NYU ), per ajudar a difondre la cultura i la llengua catalana a Nova York. Mary Ann és una extraordinària conversadora i excel.lent persona, amb un català preciós i una estima pel país que li permeten fer de perfecte interlocutora per la tasca encomenada des de l'Institut Ramón Llull. Conversem sobre els projectes en els que treballant, en idees de col.laboracions de futur, i en la seva visió de Catalunya i d' Estats Units des de la seva privilegiada posició. Parlem dels mecenatges tant importants en la cultura americana, i tant importants en la reneixença catalana, en contrast - sota el meu parer - en avui en dia, en que les administracions públiques son les que més esforç dediquen a la promoció de la cultura, i el mecenatge i l'iniciativa privada han quedat en segon plà, tal vegada perquè a vegades fins i tot està penalitzada per la societat catalana. La Marie Ann em fa reflexionar sobre el trencament que suposa pel mecenatge el període franquista. Després d'ensenyar-me unes excel.lents vistes panoràmiques de manhattan des del terrat del edifici on viu a la 16 street i des d'on va poder prendre unes excel.lents però frapants fotografies del malaurat 11 de septembre que també m'ensenya decideixo fer una visita que tenia moltes ganes de fer: The cloisters.

Potser aquesta no és una visita pels que per primera vegada arriben de turisme a Nova York, però sens dubte paga la pena anar-hi en d'altres visites. Cal agafar la línea blava A del subway fins a la parada a la 190 street - molt i molt amunt de manhattan. En arribar endinsar-se en Fort Tryon Park i en un passeig deliciós si fa bon temps de deu minuts s'arriba a The cloisters. Aquest museu que depèn del metropolitan museum, va ser finançat pel milionari John d. rockefeller, que va construir aquesta seu els anys trenta i va comprar la col.lecció de l'escultor George Branard que comprén claustres sencers, capelles, vitralls, salons medievals del romànic i gótic europeu. Hi han peces provinents de Catalunya, de molts indrets d' Espanya, França, Alemanya, Austria o Hungria. Contràriament al que imaginava el museu està fet amb gust i criteri, i els claustres originals que s'exposen, reconstruits peça a peça estàn exposats tal i com podriem veure en una abadia catalana o francesa. Especialment espectacular es veure el claustre del monestir benedictí de st. miquel de fuixà. Em sorprén gratament que en la explicació del museu es fa constar que el monestir saquejat al segle XVII i en ruines des del segle XIX és .... de França ( originally Catalunya ), Rousillon, about 1130-1140.

M'interesso especialment per un preciós i petit sepulcre, policromat, que sembla va pertanyer a Ermengol IX, compte d'urgell que originalment era a l' esglèsia de sta. maria de castelló de Farfanya ( Lleida ) i un doble monument sepulcral d' Àlvar de Cabrera, compte d'urgell i la seva muller Cecilia de Foix que originalment era a l' esglèsia de sta. maria de bellpuig. No puc deixar-me d'imaginar com a inicis del segle xx els col.lecionistes deurien fer les transaccions comercials amb la própia esglèsia o amb algún traficant d'obres d'art, però probablement també els col.leccionistes n'han assegurat la seva existència.

També em criden l'atenció una col.lecció d'aquamanilas - utilitzats en les cerimonies catòliques per rentar-se les mans -, amb diferents formes d'animals i uns excepcionals tapissos del segle XVI originaris de Brusel.les i que simbolitzen la caça simbòlica de l'unicorn.

POSTALS DE NOVA YORK II ( 11 ). LIVE AT THE VILLAGE VANGUARD

2008-08-29T06:59:00.008+02:00

Si hi ha un local a jazz on és respira jazz es el Village vanguard (178 seventh avenue at 11th street ), un local underground, on el clima, l'acústica i l'ambient és el propi i idoni per un concert de jazz entre amics.

Al pas de la setena avinguda pel west village pot distingir-se l'ubicació del village vanguard, gràcies a un tendal vermell amb el nom del local que serveix de reclam. Una porteta petita i unes escales estretes condueixen al local soterrani. Vermell a la moqueta del terra i a l'escenari, negre la resta, amb decoració austera, i fotografies dels grans del jazz. Tauletes petites, on un pot prendre una copa mentre escolta la performance, il.luminació de recolliment i una sonoritat envolvent que no evita de tant en tant les vibracions que experimenta el local no própies de la música sinó del subway de la línea 1 que passa just per sota del vanguard. Tot i així el vanguard és la modesta catedral del jazz a manhattan, vàlid només per creients i no pels conversos a la música, no és elegant sinó funcional per tal que el jazz sigui l'autèntic protagonista. Potser per això és un dels locals preferits pels músics, una de les sales de concert on s'han produit més enregistraments en directe i on els amants del jazz poden trobar-se més cómodes.

Aquest any tinc l'oportunitat al vanguard d'assistir-hi a un extraordinari concert del quartet de la vocalista Rebecca Martin, a la que acompanyen entre d'altres el baixista del Mehldau trio: larry granadier i l'excel.lent guitarrista Kurt Rosenwinkel. I també a un concert del quartet del pianista Kenny Barron. Com es fa estimar el jazz... i manhattan !

TRAGÈDIA A MADRID. LA MORT QUE NO AVISA NI RESPECTA

2008-08-20T23:52:00.004+02:00

Avui dia de sessió de la diputació permanent al Congrés de diputats, i que en certa manera començava a marcar la fi del període de vacances i el proper inici de curs parlamentari, les notícies de compareixences de ministres han quedat clarament en segon plà, davant l'imprevisible tragèdia que s'ha produit a Madrid, amb la mort de més de cent cinquanta passatgers d'un vol d'Spanair a Gran Canària. El fet luctuós encara fa més enfàtic pel país el fi del període de descans i tranquilitat própi del mes d'agost. Dolor, consternació i la nostra més profunda solidaritat amb les víctimes, algunes famíl.lies senceres que tornaven a casa, o que iniciaven les seves vacances. No és previsible perdre la vida en un accident aeri, probablement el mitjà de transport més segur, estadísticament el més fiable però la fatalitat - que sempre obeeix a causes concretes, i no sempre és evitable -, ha produit avui un dels sinistres aeris més luctuosos de l'història de l'aviació civil a Espanya.

En dies com avui et preguntes per la fragilitat de la vida, l'incertesa del futur i cóm la mort arriba sense avisar ni respectar dies, ni vacances, ni persones. Costa que una tragèdia d'aquest tipus no t'arrosseguin a una consciència negativa de l'esdevenidor proper. En moments en que precisament aquest no sembla favorable, una notícia com la d'avui és esfereïdora. Caldrà que ens sobrepossem, i que donem la cara al futur immediat: un setembre amb moltes dificultats però a la vegada amb reptes i amb esperances.

Descansin en pau les víctimes mortals de l'accident de Madrid.