10.06.2006

LA CLEMENZA DI TITO
Em va atrapar l'òpera en la primera ocasió que vaig tenir de tastar-la. Va ser al Liceu, quan vivia a Barcelona acabant els meus estudis de Dret i abans de l'incendi que va obligar a rehabilitar-lo. L'obra era difícil (Les valquíries de Wagner) i en situació incòmode: al galliner i amb visió pràcticament nula. Però va ser una experiència fascinant i des de llavors soc un modest aficionat a l' òpera.
He anat cultivant mínimament el gènere a base de CDs, DVDs, amb alguna visita al Liceu, al Teatro Real a Madrid i l'òpera a l'estiu, a Perelada. Haig de reconèixer les meves limitacions de coneixements operístics, que això sí, em permeten gaudir intensament a cada representació. I al Liceu, encara més!

Ahir va ser un d'aquests dies, amb la representació de La clemenza di Tito, l'òpera seria de Mozart. Diuen que va composar-la amb quinze dies i l'ha catalogaria paral·lelament a la meva estimadíssima i òpera preferida La flauta màgica i el seu Réquiem. Experiència meravellosa que us la recomano.

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Realment penso que ets massa modest, ets un gran entés en totes les arts i crec que ho vas demostrant cada dia.

Anónimo dijo...

És una òpera fantàstica, que parla de totes les coses de la vida, les altes i baixes passions, l'amor i els amics, i només faltaria, també de política...

L.

Eduard Batlle dijo...

Ens queden molts concerts junts i mai hem de pensar que hi ha una cançó per a un final. I quan dic mai és mai. Les cançons són per gaudir-les i la música, per disfrutar-la.

Anónimo dijo...

La clemenza di Tito én la versió del Liceu d'enguany és excel·lent. Dona per molt i també diu molt del que la considera bona, en especial d'un polític. Et felicito.

Anónimo dijo...

Gràcies manuela, espero poder anar cultivant la meva afició per l'òpera. Espero els teus consells i recomenacions.