9.25.2006

LA CATEDRAL DE L'EMPORDÀ

Ahir va ser un dia històric per Castelló d'Empúries, amb la festa de proclamació del títol de Basílica a l'església de Sta. Maria de la Candelera. De fet, d'església poc, pels castellonins, pels empordanesos i pels visitants en general, es la catedral de l' empordà. Tots els cartells indicadors que orienten sobre la ubicació dels punts d'interés del municipi l'assenyalen com a tal. I així és des del seu inici al segle XIII, quan els comptes d'Empúries la van fer construir perquè fos seu del Bisbat que no van aconseguir. Com va dir l'alcalde Xavier Sanllehí, amb la concessió del Papa Benet XVI del títol de Basílica menor (de majors només tres, i la principal St. Pere de Roma), es resol un deute històric amb l'església de Sta. Maria i els castellonins.

La cerimònia va ser preciosa, amb l'ex-església, avui Basílica, en realitat Catedral, plena de fidels i autoritats (1.300 persones). Hi eren presents el Bisbe Carles Soler, el bisbe emèrit Jaume Camprodón -de qui trobava a faltar la seva veu reposada i espiritual després d' escoltar-lo cada any a les escales de la Catedral de Girona el divendres Sant-, l' abat de Montserrat i el Bisbe d'Elna-Perpinyà, per part de les autoritats eclesiàstiques i el conseller Nadal, alcalde i regidors de la corporació, el president de la Diputació, Carles Pàramo, i diputades i diputats al Congrés i al Parlament... i més d'un candidat ara que s'apropen les eleccions.

La litúrgia de l'acte em va recordar molt la missa solemne de St. Narcís a Girona i també em va impressionar un ciri de 70 kilos i 1,5 metres que presidia també la celebració i que em feia pensar en el coet de Tintín en el seu viatge a la lluna. Van cloure els actes diferents balls populars de l'esbart dansaire de Castelló, ball de gegants i sardanes i un sopar de fideuà ofert per l'ajuntament, on vaig compartir taula amb el Bisbe Soler, el Bisbe d'Elna, l'alcalde i el company diputat al Congrés Jordi Xuclà.

Entre d'altres beneficis la concessió del títol de Basílica haurà de permetre que la catedral de l' Empordà pugui acollir-se a les subvencions del Ministeri de Cultura en el seu plan de catedrales, que també inclou a les Basíliques. Aquest va ser un bon motiu perquè el rector de la parròquia, Narcís Costabella, i l' alcalde Sanllehí decidissin iniciar els tràmits per a la concessió del títol. De moment ja no trobarem la resposta negativa que Madrid ens donava fa dos anys quan intentàvem acollir-nos al finançament estatal. Cal reconèixer la perserança del govern de Castelló, per cert un govern estable CIU + PSC, amb un bon tandem de l'alcalde convergent Sanllehí i el nostre tinent d'alcalde i cap de llista, Josep Rodà. Ahir l'alcalde reclamava la implicació de les institucions en la rehabilitació de Sta. Maria per conservar-la mil anys més. El municipi i el seu patrimoni ho mereixen. Per molts anys Castelló d'Empúries, per molts anys Catedral de l' Empordà!

1 comentario:

Alfons dijo...

Benvolgut amic Àlex,
He llegit tot el teu blog. Montilla té raó quan parla que és del tot necessari el creixement econòmic, per tal de poder repartir quelcom més que misèria. Penso que per això és absolutament necessari apostar pel mercat (tot i que regulat per mecanismes de justícia social des de l'Estat). A voltes dius això a Joventuts i et miren com un infiltrat...
També m'ha interessat molt aquest teu post de "la catedral de l'empordà", per la història i per la descripció. I la comparació del ciri amb el cuet de tintín! No sé si un freudià ho hagués comparat amb alguna altra cosa, que sorgeix en forma de símbol per la repressió d'una vida santa... (jeje). En fi, una abraçada forta, Alfons.